“Em pregunten. Com m’he tornat boig?

Va passar així: Un dia vaig despertar d’un somni profund i vaig descobrir que m’havien pres totes les màscares que havia modelat i utilitzat en altres vides.

Fugir sense màscara pels carrers plens cridant: Lladres! Lladres, maleïts lladres!
Homes i dones es reien de mi i alguns fugien a casa seva temorosos de mi. I en arribar a la plaça del mercat, un noi dempeus a la teulada d’una casa va cridar:
- És un boig!

Vaig alçar la vista per mirar-lo i per primer cop el sol va besar el meu rostre nu i la meva ànima es va aflamar d’amor al sol i ja no vaig desitjar més les meves màscares. En un èxtasi vaig cridar:
- Beneïts els lladres que m’han pres les meves màscares!

Així em vaig tornar boig.
...-”