Mostra d’objectes diversos, “caixes de records”, plenes d’objectes petits provinents del nostre passat més recent que ens recorden, potser amb certa nostàlgia, d’on venim  i ens conviden a reflexionar i preguntar-nos cap on anem.

Exposició i publicació de les artistes Francele Coco i Nathalie Rey. Dues artistes multidisciplinars que en les seves instal·lacions i imatges conjuguen reflexions iròniques sobre aspectes de nou capitalisme.

L'exposició Regalos reales (Regals reals) es presenta com una Wunderkammer, (gabinet de curiositats), com aquelles habitacions fornides de "meravelles", que comencen a proliferar, en el segle XVI, entre l'alta burgesia i la reialesa en un afany de col·leccionar objectes exòtics trobats arreu del món. Des del 2018, Matteo Guidi (Cesena, Itàlia, 1978) cerca tota mena d'articles guiat per una llista trobada casualment a un diari.

“Somos Constructos és un projecte que neix arran de la recerca sobre les formes de relació amb el llenguatge i amb els materials emprats en la pràctica artística.” Exposició comissariada per Tsering Frykman-Glen.

Del 22 de juny al 10 de setembre se celebra la desena edició d’Art Nou, l’esdeveniment organitzat per l’associació de galeries Art Barcelona per donar veu a joves artistes i impulsar la creació emergent. Participen més d’una trentena d’exposicions i prop de 80 artistes, amb activitats paral·leles en diferents formats, tallers o visites guiades per convertir Barcelona i L’Hospitalet en l’epicentre de l’art jove

Què saben de la Memòria Històrica els nois i noies de 15 i 16 anys? El passat té alguna significació emocional per a ells o és quelcom mort sense forma, sense color? On queda la memòria dels habitants de L’Hospitalet? En els records de les persones grans? O també en els carrers, els edificis i els museus? Aquesta mostra presenta els treballs d'Urban Sketching de les noies i nois que han participat en programa Tàndem d'educació entre l'Institut Mercè Rodoreda i el Museu de l'Hospitalet.

El projecte “Els Molts Triangles Roses” va néixer d'una idea del fotògraf Lucca Gaetano Pira qui fa anys va iniciar una recerca sobre la persecució de la comunitat LGBTQ+ durant la dictadura militar a Espanya i va conèixer a algunes supervivents de l'època franquista.

En el marc del I Concurs d'arts visuals de Berdache i la Universitat de Barcelona, nou talents emergents ens sorprendran amb una pregunta realment complexa, què és el gènere?

"Quatre parets i un sostre" reflexiona sobre el sentiment de pertinença, sobre com construir un futur o unes aspiracions quan ets una persona "refugiada" en un no lloc amb el rellotge aturat... o una persona que viu en una barriada d'on, probablement, no podrà sortir mai... o com els que tenim tant que ens perdem entre el poder i les coses materials quan, senzillament, hem de tornar a entendre.

Tens ganes de fer coses aquest estiu sense morir de calor? No pateixis, al Gratx tenen aire condicionat i plans irresistibles.

Un viatge en el temps i a una realitat llunyana que de ben segur deixarà empremta.

Vols ser directora, actor, guionista, operador, sonodista, músic, càmera, fotògraf... Participa d’una experiència innovadora. Forma part d’un taller en forma de  productora audiovisual per tal de millorar les teves competències.

L'exposició de Vicens Vacca “Fora de cap lloc” aplega més de 35 anys de la trajectòria de l'artista iniciada a mitjans dels anys 80, experimentant amb la incidència del so en el mitjà artístic.

OUT·SIDE és un festival de músiques inusuals i noves creacions sonores que té lloc als centres d’art sensibles amb els nous llenguatges contemporanis. Aquest festival creat el 2016 és l’únic a Catalunya d’aquestes característiques que aposta per donar visibilitat a noves músiques i propostes sonores.

L’obra Palau de vent, de l’artista Lúa Coderch, ha sigut co-guanyadora del 7è Premi de Videocreació de la Xarxa de Centres Territorials d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica, Departament de Cultura Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona.

Alberto Peral proposa un conjunt d’obres en les que el material i la seva relació amb l’espai esdevenen la seva raó de ser.

L’univers està sotmès a un petit òrgan. La llum alimenta a través seu la patologia incessant que ens ha escindit del tot i que ens fa creure que el mantenim sota control. Rubén Verdú (Caracas 1962) no produeix obra per ser vista. La motivació d’aquest artista és parar una trampa amb què descobrir les múltiples facetes d’aquest ull que, instal·lat al centre d’una utopia mil·lenària, determina el nostre coneixement i comportament. En una paraula, l’ull que ens ha portat a creure que som humans.