Inauguració: dimecres, 7 de febrer, a les 19h.

Elisabeth Krotoff i Xaro Castillo han treballat en projectes comuns des de fa 23 anys dins de l'àmbit de KANIBALHÒPOX Xarxa Europea d'Espais de Creació. Aquests projectes, que s'han desenvolupat a Porto, L'Hospitalet, Nîmes, Lió, Köln i Kaunas, les han portat a creuar moltes vegades la frontera dels Pirineus cap a un costat o l'altre.

Mentre Elisabeth ve des de Nîmes, Xaro va des de L'Hospitalet. Una vivència compartida i comentada és l'experiència comuna de travessar una línia invisible però perfectament delimitada en transitar per l'AP-7 i creuar els Pirineus. La sensació de passar d'allò que és sec a allò que és humit i viceversa, depenent d'on es parteixi i cap a on es vagi.

El treball que presenten és una reflexió sobre el paisatge i la seva influència en el pensament individual i en els comportaments socials comuns, en les poètiques diferents i la seva representació. És pensar en l'aigua o la seva falta com a condicionant vivencial a partir de les experiències de dues persones que han treballat i conviscut juntes durant molt de temps i que es pregunten des d'una complicitat personal i artística per allò que les diferencia i que, encara que de vegades pugui ser un concepte estereotipat, no deixa de ser real.

És difícil trobar dels Pirineus cap aquí la joie de vivre de Matisse, com ho és dels Pirineus cap allà entreveure l'austeritat d'uns porros i cebes de Sánchez Cotán. "El que és humit i el que és sec" són una sèrie de treballs realitzats en els últims tres anys a la distància, a l'obaga i la solana dels Pirineus mediterranis, en els quals Elisabeth i Xaro han compartit els seus llenguatges i iconografies personals a partir d'una complicitat total provinent del respecte i l'amistat.

Agustí Fructuoso