Monstres. Una proposta crítica al voltant de la Llibertat d’expressió i la censura.

La censura comporta una por, una pèrdua de poder, de control d’una realitat preestablerta. Com si es tractés de “monstres” contra els quals lluitar, el censurador vol allunyar-se del que desconeix, però en el fons, aquests monstres es construeixen dins la seva pròpia ignorància i la seva incapacitat d’afrontar els seus problemes.

El censurador el que busca és sentir un alleugeriment dins de la seva por, encara que, paradoxalment, aconsegueixi tot el contrari, ja que, el mateix acte de censura, posa l’atenció pública a l’objecte censurat.

Algunes persones pensen que l’oposat a l’amor és l’odi, potser a les antipodes de l’amor trobem la por. És el que no ens deixa ser nosaltres mateixos i, per tant, allò que no ens deixa entregar-nos a res i ningú. Però la por, com tot el que sentim, no és per se un sentiment negatiu. És un símptoma que ens pot servir d’eina per conèixer-nos nosaltres mateixos. Aquestes pors expressades a través de la censura, què són sinó senyals d’una societat immadura, que encara no es coneix i no s’accepta. No ens queda altra cosa que enderrocar-los perquè puguem realment avançar.

Nacho Hernández, Karurosa Marutipure, Juan Carlos G. Estevez, Nuria Pietro (conjuntament amb Passanger Tales) i Diego Tampanelli són els encarregats de donar forma als Monstres des del TPK Art i Pensament Contemporani

Vanessa Martín, directora del Festival Acròbates, és la responsable de la selecció poètica.

Inauguració: 2 de novembre, 20h.

Festival Acròbates