A càrrec d’Emilia Redolar, docent de Neurociència. Actualment dirigeix el grau de Psicologia de la UOC.

Llegir no és una activitat natural que es desenvolupi de manera innata o a través del contagi social o cultural. És una invenció recent de la humanitat. Aprendre a llegir no és innat; cal aprendre de manera voluntària i conscient (amb esforç). Aquesta capacitat va lligada a habilitats com la flexibilitat, la creativitat i l'abstracció. El sistema nerviós no té zones específiques que la selecció natural hagi optimitzat durant l'evolució per fer aquesta tasca, atès que és una activitat massa nova. Per aprendre a llegir, el cervell necessita modificar i utilitzar xarxes neuronals que, de manera innata, s'usen per a altres funcions sensorials i cognitives, entre les quals hi ha la parla i moltes altres funcions. Això es produeix gràcies als mecanismes de plasticitat cerebral. En aquest context, cada cop són més les evidències que posen de manifest que la lectura, a més de permetre'ns accedir al coneixement, també afavoreix el nostre desenvolupament i funcionament cognitiu, potenciant el funcionament correcte de les xarxes neurals implicades en la capacitat de comunicació, la regulació emocional, l'atenció, l'aprenentatge i memòria, el control cognitiu, el pensament crític, la creativitat i el pensament absent.

Per altra banda, la IA pot influir sobre el funcionament del sistema nerviós. Estudis recents que han utilitzat tècniques de neuroimatge posen de manifest que la utilització dels chatBoots d'IA per buscar informació, en comparació amb l'ús de les pàgines web o la utilització de llibres, fa que el funcionament cerebral es vegi menyscabat: una menor connectivitat funcional i un desequilibri en les bandes de patrons d'activitat alfa, theta i delta, que afecten al procés semàntic. La lectura podria reduir l'impacte negatiu de la utilització de la IA?