The StreetWorld Project & Friends presenta la segona edició del COTIDIEN-FEST seguim amb la nostra idea de ser un esdeveniment alegre, creatiu i festiu, que pretén commemorar la vida, el quotidià, a través de les coses senzilles que ens emocionen, creen sentit, i ens fan més vius. D'aquesta vegada incorporem a l'esdeveniment la celebració del Dia del Brasil (7 de setembre), i un homenatge al poble palestí, demostrant el nostre suport i solidaritat.

L'objectiu és analitzar l'ús de la banana i la síndria com a símbols en l'Art, els dos elements junts, complementant-se.

La banana com a símbol d'abundància i felicitat

L'ús de la banana en l'art és bastant freqüent al llarg de la història com a denúncia o reivindicació. Diversos temes van ser protagonitzats amb aquest element "fructífer”, mai més ben dit.

Del Brasil al món, en la dècada dels 50, Carmen Miranda va triomfar, i continua encantant amb la seva imatge tropical, usant un barret de fruites, inclosa la banana.

El terme "república bananera" és menyspreador per a fer referència a un "país o regió on hi ha corrupció i no respecten la legalitat i l'interès públic (expressió originalment aplicada a països llatino-americans)". Va ser creat a inicis del segle XX per O. Henry, estadunidenc, humorista i escriptor de contes curts, que va passar diversos anys a Centreamèrica. Després el terme va anar expandint-se a altres països, infeliçment.

Això no va impedir que la banana, una de les fruites amb més èxit en el món, es transformés en un aliment de valor molt benvolgut, i també com un símbol en l'Art. En aquesta exposició homenatgem aquesta fruita amb tots els seus significats i simbolismes.

L'últim més sonat internacionalment va ser l'obra de l'artista Maurizzio Cattelan, “Comedian” (el plàtan enganxat a la paret amb cinta adhesiva). Segons l'artista, no és una broma, és un comentari sincer i una reflexió sobre què valorem. El que vincula la seva obra amb Marcel Duchamp, Damien Hirst o Andy Warhool.

En el Museu de l’Art Prohibit de Barcelona podem observar una instal·lació d'imatges i jocs amb aquest element.

Proposem la descolonització de la banana! Free Banana! Bananes alhora i a tot arreu!

La síndria com a símbol de solidaritat en Palestina

La síndria és un símbol de l'expressió pública dels palestins en protestes i obres d'art que representen la lluita contra l'ocupació israeliana dels territoris palestins des de 1948.

Símbol de resistència i suport al poble palestí, al costat de la “kufiya”, el mocador tradicional, la síndria s'ha convertit en la imatge més utilitzada per a expressar solidaritat amb el poble palestí davant les agressions per part dels successius governs israelians.

En 2007, Khaled Hourani (Hebron, 1965), un artista que més tard seria director de Belles Arts del Ministeri de Cultura Palestina, va pintar una rodanxa de síndria per a l'exposició “Atles Subjectiu de Palestina”. Era un quadre de gran format que només mostrava una rodanxa de síndria amb els seus colors, els de la bandera Palestina. La seva obra es va mostrar després en diversos països europeus, àrabs i també europeus.

A partir d'aquest moment, altres artistes van començar a utilitzar la síndria com a símbol de resistència. La idea ja estava en l'aire i va passar de galeries tancades als carrers oberts. Els palestins van començar a utilitzar la imatge de la síndria com una manera d'eludir la prohibició; un subterfugi; una enginyosa manera de burlar la imposició israeliana.

Últimament en les xarxes socials trobem centenes, milers d'exemples d'obres artístiques utilitzant la síndria com a símbol de suport a Palestina. Nosaltres ens sumem a ells.

L'art i el poble palestí són sinònims de resistència perquè per a ells “resistir és existir”.

Etel Reis l The StreetWorld Project & Friends
Comissariat de l'exposició

Artistes participants

Albert Masó, fotografia. Barcelona - Alejandra Sarango, arts visuals. Barcelona - Ângela Macário, fotografia. el Brasil - Carolina Yedrasiak, fotografia. l'Argentina - Chloé Garro, arts visuals. França - Clipse Teean, arts visuals. Madagascar - Clive Booth, performance. Anglaterra/Barcelona - Etel Reis, arts visuals. el Brasil/Barcelona - Francesca Portolés, fotografia. Barcelona - Gordon Shaw, fotografia. Anglaterra - Jean Oliveira, artista visual. el Brasil/Tenerife - José Luiz Vaz, fotografia. el Brasil - José Manuel Torres, fotografia. Barcelona - Laurence Lalloué, fotografia. França - Lídia Redondo, fotografia. Barcelona - Manel Galià, escultura. Barcelona - Marc Asensio, fotografia. Barcelona - Mickey del Cueto (Mdc Suingue), DJ. el Brasil/Barcelona - Nela Bazda, artista visual. Sarajevo - Pilar Roca, arts visuals. Barcelona - Ruth Argañaraz, fotografia. l'Argentina/Finlàndia - Tânia Tomoko, fotografia. el Brasil/Japó - Thais Buforn, fotografia. Barcelona - Vinícius Luz, fotografia. el Brasil

Inauguració: 3 de setembre a les 19 hores