El nou Hospital Clínic arriba a L’Hospitalet. La implantació del futur Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona suposa un canvi de gran transcendència per a la ciutat i, especialment, per als barris del Samontà. El 34% de les 69,5 hectàrees que integren l’àmbit del Pla director urbanístic (PDU) correspon al terme municipal de L’Hospitalet, amb una incidència directa sobre Pubilla Cases i l’entorn de Can Rigal. L’impuls polític de l’alcalde David Quirós ha estat determinant perquè el projecte incorpori L’Hospitalet i perquè l’arribada del Clínic esdevingui un motor de transformació urbana, social i econòmica de Pubilla Cases i de tot el Samontà.

El futur Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona farà possible, a més, un dels principals objectius de la ciutat en matèria sanitària: que tota la ciutadania de L’Hospitalet sigui atesa als hospitals del mateix municipi. Amb l’entrada en funcionament del nou Hospital Clínic, els veïns dels barris del Samontà el tindran com a hospital de referència, mentre que els barris de la resta de la ciutat continuaran sent atesos a l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Aquest és el principal retorn per a L’Hospitalet del projecte que avui ha fet un nou pas amb el vistiplau a l’avanç del Pla director urbanístic (PDU) Porta Diagonal-Campus Clínic en la reunió del Consell General del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, que s’ha celebrat a l’Espai Corberó d’Esplugues de Llobregat encapçalada pel Conseller del Presidència Albert Dalmau.

L’arribada del Clínic té, a més, una significació especial per a Pubilla Cases i Can Rigal. Durant anys, aquest entorn ha estat vinculat a la reivindicació ciutadana i institucional d’un nou hospital. El desenvolupament del Campus permetrà que L’Hospitalet disposi en aquest àmbit del gran equipament sanitari reclamat històricament, però amb una dimensió encara més gran: serà el nou Hospital Clínic, un hospital universitari i de referència internacional que actuarà també com a motor de transformació del barri i del conjunt del nord de la ciutat.

Al mateix temps, el nou planejament incorpora una altra de les prioritats defensades per l’Ajuntament: reduir la pressió residencial prevista en aquest àmbit i incrementar-ne el retorn social. La nova ordenació fixa en uns 800 els habitatges previstos a L’Hospitalet, 400 dels quals seran de protecció oficial, davant dels prop de 1.200 que disposava el planejament anterior.

L’alcalde de L’Hospitalet, David Quirós, ha destacat que “el Clínic s’instal·la a L’Hospitalet, al meu barri, a Pubilla Cases, que viurà una gran transformació. I ho farà precisament a l’entorn de Can Rigal, on durant tants anys hem reclamat un nou hospital. A L’Hospitalet tindrem finalment aquell hospital que hem reivindicat durant anys, però serà, a més, el Clínic, un hospital de referència internacional. Avui fem un pas endavant en dos compromisos fonamentals per a la ciutat.

El primer, i més important, és que per primera vegada tots els veïns i totes les veïnes de L’Hospitalet podran tenir el seu hospital de referència sense haver de sortir de la seva pròpia ciutat. I el segon és que hem aconseguit un planejament més equilibrat, amb la meitat de l'habitatge protegit i que supera el pla urbanístic de 2006 que no responia a les necessitats del barri. El Clínic ha de ser un gran projecte de país, però sobretot ha de deixar un retorn clar i tangible a L’Hospitalet i als  nostres barris”.

Tots els veïns i totes les veïnes, atesos a L’Hospitalet

L’arribada del nou Clínic modificarà el mapa sanitari de referència de la ciutat. Els barris del Samontà passaran a tenir el nou Hospital Clínic com a centre hospitalari de referència, mentre que la resta de la ciutat continuarà vinculada a l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Això significa que, per primera vegada, tota la població de L’Hospitalet podrà rebre l’atenció hospitalària de referència sense sortir del municipi.

La ciutat concentrarà així dos hospitals universitaris de referència internacional, el nou Clínic i Bellvitge, dues facultats de medicina i el BioClúster d’Innovació i Salut de Bellvitge, reforçant una posició singular en l’àmbit sanitari, universitari i científic i consolidant L’Hospitalet com un dels principals pols biomèdics i d’innovació sanitària del sud d’Europa.

“L’arribada del Clínic no consisteix simplement a situar un gran hospital al nostre terme municipal. Per nosaltres, l’element decisiu és que millora directament el servei públic que rep la ciutadania. Que un veí de Pubilla Cases, de la Florida o de Collblanc pugui tenir el Clínic com a hospital de referència a la seva ciutat és una transformació molt concreta de la seva vida quotidiana”, ha afirmat Quirós.

Menys habitatge del previst i un 50% de protecció oficial

El segon gran retorn per a L’Hospitalet és el canvi del model urbanístic previst per a l’àmbit.

El nou planejament estableix la construcció d’uns 800 habitatges, una xifra que suposa una reducció de prop de 400 habitatges respecte de les previsions anteriors. A més, la meitat, 400 habitatges, seran de protecció oficial, i els altres 400 habitatges, de renda lliure.

L’Ajuntament considera que aquest canvi permet avançar cap a un desenvolupament més equilibrat, amb menys intensitat residencial i més presència d’habitatge assequible, equipaments, activitat econòmica, serveis, espais públics i zones verdes.

“No volíem que aquesta gran operació acabés convertint-se en una operació bàsicament residencial. Hem defensat menys habitatge, més habitatge protegit i més retorn per als barris. El resultat són 800 habitatges, la meitat protegits, en un projecte que posa al centre la salut, els equipaments, l’espai públic i l’activitat econòmica”, ha assenyalat l’alcalde.

La gran transformació del nord de L’Hospitalet

Més enllà d’aquests dos grans retorns, el Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona obre, amb el Pla del Samontà, una oportunitat única per culminar una de les grans transformacions urbanes pendents de L’Hospitalet.

L’arribada del Clínic a Pubilla Cases serà una de les grans palanques d’aquesta transformació. L’objectiu defensat per l’Ajuntament és que un projecte sanitari de dimensió metropolitana i de país tingui també una incidència directa en la dinamització del barri, la millora de l’espai públic, els equipaments i la generació de nova activitat.

El 34% de les 69,5 hectàrees que integren l’àmbit del PDU correspon al terme municipal de L’Hospitalet. El projecte incidirà especialment en els entorns de Collblanc, Pubilla Cases, la Florida, Can Serra, Can Rigal i la carretera de Collblanc, i permetrà connectar millor aquests barris amb la Diagonal i amb la nova centralitat metropolitana.

La proposta preveu una nova façana urbana a la carretera de Collblanc, nous equipaments de proximitat, més espai públic i una ampliació important de les zones verdes.

Entre les actuacions destaquen la creació d’un nou gran parc a l’entorn de la carretera de Collblanc, la prolongació del carrer de Finestrelles com a eix verd i cívic i l’ampliació de Can Rigal, configurant una xarxa d’espais verds connectada amb Collserola.

El projecte inclou també nous equipaments de barri i un nou equipament educatiu, amb l’objectiu que la implantació del Campus tingui un retorn directe sobre la qualitat de vida de la ciutadania.

Modernització dels equipaments esportius

La transformació servirà també per modernitzar i reorganitzar els equipaments esportius municipals.

L’actual L’Hospitalet Nord es traslladarà a la façana de la carretera de Collblanc, a l’entorn de Pubilla Cases, on es construirà un nou complex esportiu amb piscina coberta, piscina descoberta i un poliesportiu de prop
de 10.000 m².

La pista d’atletisme, per la seva banda, es traslladarà a la nova Ciutat Esportiva de la Feixa Llarga, on es reforçarà l’aposta per les disciplines esportives que ja hi són i per unes altres de noves, com l’atletisme, que hi arribaran.

L’Ajuntament manté una garantia clara durant tot el procés: els nous equipaments de l’àmbit del nou Hospital Clínic hauran d’estar construïts i en funcionament abans que s’iniciï la transformació de les instal·lacions actuals de L’Hospitalet Nord.

D’aquesta manera, clubs, entitats, escoles i persones usuàries podran mantenir l’activitat sense perdre cap servei durant la transició.

El soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc elimina una barrera històrica

L’avanç del PDU incorpora també la reubicació, la compactació i el soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc, que es traslladarà a l’àmbit del parc de Can Rigal, en el terme municipal de Barcelona.

Es tracta d’una actuació que permetrà eliminar una barrera urbana històrica, millorar la connexió entre barris, recuperar espai i dignificar un entorn condicionat durant dècades per aquesta infraestructura.

Un nou motor d’activitat econòmica i ocupació qualificada

El futur Campus representa també una oportunitat de transformació econòmica.
A l’àmbit de L’Hospitalet es preveuen prop de 122.000 m² de sostre per a activitat econòmica, amb usos especialment vinculats a la salut, la recerca, la innovació i els serveis avançats.

La voluntat és generar nova activitat econòmica i ocupació qualificada, atreure inversió i continuar avançant en la transformació del model productiu de la ciutat cap als sectors de les ciències de la vida i l’economia del coneixement.

La implantació del Clínic reforçarà, alhora, la connexió amb l’altre gran pol sanitari i científic de L’Hospitalet, el BioClúster d’Innovació i Salut de Bellvitge, configurant un potent eix de salut i coneixement dins de la mateixa ciutat.

Un projecte estratègic per a Catalunya

El retorn específic per a L’Hospitalet s’emmarca en un projecte d’una dimensió metropolitana i de país.

L’avanç del PDU ordena un àmbit de 69,5 hectàrees entre L’Hospitalet, Barcelona i Esplugues de Llobregat i planteja transformar un espai actualment fragmentat per grans infraestructures en una nova centralitat que combini assistència sanitària, recerca, universitat, activitat econòmica, habitatge, equipaments i zones verdes.

El futur Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona disposarà de 12,5 hectàrees, davant de les 10 hectàrees previstes inicialment, i tindrà aproximadament 380.000 m² de sostre destinat a usos sanitaris, docents i de recerca, a més de fins a 120.000 m² d’activitats complementàries.

En el conjunt de l’àmbit, com a mínim el 63% del sostre es destinarà a usos sanitaris, docents i de recerca; al voltant del 23% a activitat econòmica vinculada a la salut, la innovació i els serveis avançats; fins a un 10% a habitatge, i el 4% restant a equipaments locals. La nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, que ja té ubicació definitiva a Esplugues, entrarà en funcionament el curs 2032-2033 i augmentarà un 30% la seva capacitat actual fins als 3.000 estudiants.

La proposta incorpora també una aposta per la mobilitat sostenible, amb el perllongament de la línia L3 del metro i una nova estació que donarà servei al Campus, a més d’una xarxa contínua d’itineraris per a vianants i bicicletes.

Participació ciutadana abans de l’aprovació del PDU

Amb el vistiplau a l’avanç del PDU s’obre ara una nova fase. Entre setembre i desembre es desenvoluparà un procés de participació ciutadana amb sessions deliberatives presencials a L’Hospitalet, Barcelona i Esplugues, canals de participació digital i una sessió final de retorn.

Les aportacions recollides serviran per millorar l’encaix urbà, ambiental, funcional i social del projecte abans de l’aprovació inicial del PDU, prevista per al primer semestre de 2027. L’aprovació definitiva es preveu per a principis de 2028.

Paral·lelament, el Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic continua avançant en el pla funcional i d’espais i en el concurs internacional d’arquitectura.

El calendari actual situa l’inici de la construcció del Campus l’any 2030 i la seva entrada en funcionament el 2035, coincidint amb l’entrada en servei de la nova estació de metro.

La inversió global estimada és de 1.700 milions d’euros.

Per a L’Hospitalet, però, la dimensió del projecte es concreta sobretot en dos grans canvis: una ciutat on tots els veïns podran ser atesos als seus hospitals de referència sense sortir del municipi i un nou desenvolupament urbà amb menys habitatges dels previstos, dels quals la meitat seran de protecció oficial, i més retorn social per als barris.