El projecte “Difraccions. Propostes sonores i performàtiques als centres d’art” torna al Centre d’Art Tecla Sala amb dues activitats que exploren noves formes d’expressió entre la música i les arts visuals. Les sessions tindran lloc els dissabtes 3 d’octubre i 28 de novembre, a les 19 hores, i presentaran dues accions que posen l’accent en l’experimentació, la recerca sonora i la dimensió performativa de la música.

El cicle “Difraccions” és una iniciativa compartida entre els diversos centres territorials del sistema públic d’arts visuals de Catalunya. A través de peces sonores i performatives, el cicle incorpora projectes experimentals per diversificar la programació dels centres i acostar al públic noves formes de creació contemporània, posant en valor l’art com a eina de reflexió, educació i transformació.

La primera activitat del cicle és Homenatge a Éliane Radigue, a càrrec del Col·lectiu Difraccions, en col·laboració amb Axolot, que combina l’experimentació sonora amb una aproximació crítica i comunitària a la tecnologia.

La peça ret homenatge a Éliane Radigue, compositora pionera de la música electrònica i figura destacada de la música experimental, especialment per la seva recerca amb l’emblemàtic sintetitzador ARP 2500. La seva obra es caracteritza per les llargues durades, les textures sonores lentes i immersives, la microvariació i una atenció particular als canvis subtils del so.

La segona activitat, Las enumeraciones, és un projecte sonor de Luis Codera Puzo centrat en el sintetitzador modular com a instrument viu i performatiu. L’artista ha estat una figura especialment activa en el camp dels sintetitzadors modulars, per als quals ha compost nombroses obres en formats molt diversos, des de peces solistes fins a l’estrena de la primera obra escrita per a sintetitzador modular i orquestra.

La proposta de Luis Codera Puzo inclou dues obres per a sintetitzador modular interpretades en solitari. La primera, Splendor, crea una atmosfera hipnòtica a partir de sons que pugen i baixen gradualment, en un moviment continu i sense interrupcions.  La segona peça, Las enumeraciones, és més expansiva i dona un gran protagonisme a la interpretació en directe. Combina sons molt subtils amb d’altres de gran intensitat, generats mitjançant canvis sobtats i seqüències molt ràpides.

La configuració del sintetitzador és tan sensible que qualsevol petit ajust pot transformar o fer desaparèixer els sons, fet que converteix cada interpretació en una experiència canviant i imprevisible.