Carrers de la ciutat amb nom de vegetals

Placa de: Carrer de l'Alegria

Carrer de l'Alegria

Barri
Les Planes,La Florida

Alegria

Balsamina i alegria són noms comuns de la Impatiens balsamina, de la família de les balsaminàcies, i podria ser la raó del nom del carrer ja que correspon al districte o espai territorial que Ramon Puig i Gairalt proposava per posar noms de plantes en la denominada ciutat jardí. Relativament a prop es troba el carrer del Llorer i també l'avinguda de Miraflors o el carrer de les Mimoses, posteriors al temps de Ramon Puig i Gairalt, si bé mantenen el mateix tipus de denominació. Si més no, en aquest cas, el nom alegria també podria fer referència a l'estat emocional corresponent a un sentiment de plaer i satisfacció.

Espai

L'espai actual del carrer de l'Alegria es correspon amb els trams més al sud d'un antic camí que travessava les terres dels actuals barris de la Florida i les Planes des del camino de la Travessera fins al torrent Gornal, a l'altura del pas de les vies de ferrocarril de Vilafranca (vegeu carrer de les Bòbiles).

Cronologia

1918. Coll-Blanch, camino de. Amb tota seguretat, aquest camí ja existia abans de l'any 1918 com a via de comunicació del samontà hospitalenc en direcció a la marina. Al plànol del terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, elaborat entre 1918 i 1921, com a resultat dels treballs topogràfics i de delimitació municipal realitzats, apareix el camino de Coll-Blanch entre un punt al sud, de trobada de l'antic torrent Gornal amb la línia de ferrocarril de Vilafranca, i un punt al nord, de trobada del mateix torrent amb l'antic camino de la Travessera. Aquest camino de Coll-Blanch no apareix descrit a l'expedient de 1893 del Pla de camins.

1923. Bóvilas, camino de las. El fet que al voltant del camí, que al plànol de 1918-1921 apareix com a camino de Coll-Blanch, se situessin algunes bòbiles segurament va fer que fos conegut popularment també com a camino de las Bóvilas. Així consta en un plànol de febrer de 1923 sobre la urbanització d'uns terrenys propietat de Baltasar Bonet, on apareix escrit Bóvilas [sic]. En aquest plànol, el vial també apareix amb el nom calle en proyecto Y.

1932. Bòviles, camí de les. Aquest nom ja consta en català al plànol de 1932, d'acord amb la catalanització progressiva realitzada durant la Segona República. En aquest plànol, una part del traçat de l'antic camí apareix com a carrer, encara que transcrit com carrer de las Bovilas [sic], al nord del carrer de la Florida. La resta continuava essent un camí i no hi consta retolat. Tenint en compte que el carrer encara no havia començat a urbanitzar-se, considerem que en aquella època encara es tractava simplement d'un camí.

1939. Bóvilas, camino de las. Encara que aquest topònim no apareix al nomenclàtor de l'expedient de plaques de carrer de novembre de 1939, com és habitual en el cas de petits vials o camins, és de suposar que el topònim es va castellanitzar el mateix 1939, tal com va succeir amb la immensa majoria de carrers de la ciutat. Això sí, castellanitzant Bòviles com a Bóvilas.

1944. Alegría, calle de la. La primera referència que ens consta d'aquest topònim i del traçat del carrer data de 1944, a través del plànol d'edificació d'una casa particular. A la guia de 1948, el traçat del carrer ja apareix pràcticament com ara.

1988. Alegria, carrer de l'. El Ple de l'Ajuntament aprovà el 6 d'octubre de 1988 la generalització del procés de catalanització progressiva del nomenclàtor de carrers que s'havia iniciat amb la recuperació de la democràcia municipal a l'abril de 1979.