La mare de l’artista, al moment del retrat té 60 anys, i el pintor 19 anys.
Dintre de la tendror del tractament, contrasta la llum i la cuidada gamma de grisos, que poèticament, des del cabells, vestit i fons dónen a l‘obra una extranya atmòsfera irreal.

Al 1961 Arranz-Bravo, al cumplir els 20 anys, es llança amb un gran impuls de colors i formes, a una investigació pictòrica que no reprendrà fins sis anys més tard, el 1967.

Al 1961 Arranz-Bravo, al cumplir els 20 anys, es llança amb un gran impuls de colors i formes, a una investigació pictòrica que no reprendrà fins sis anys més tard, el 1967.

Durant els anys 1964, 1965 i 1966, Arranz-Bravo desarrolla una etapa que es trencarà dràsticament el 1967. El retrat del poeta Francesc Parcerisas s’emmarca dins d’aquesta figuració de tall colorista que entronca amb la pintura veneciana i renaixentista en general.

En cert sentit, aquesta és una obra emblemàtica dins la trajectria artística d’Arranz-Bravo. És l’inici del seu món pictòric en un moment en que triomfava, dins de la modernitat, la pintura abstracta, i es crea com a reacció, l’anomenada nova figuració.
El pintor, amb 26 anys, exposa al 1967 a la mítica Sala Gaspar de Barcelona, en una exposició que inclou a Rafael Bartolozzi, Robert Llimós i Gerard Sala.
Arranz-Bravo va iniciar una lluita per la pintura, escultura, gravats, etc. Que dura fins els moments actuals.

Al 1966 l’ecscriptor francès Claude Boursignac, va fer un text per un catàleg d’Arranz-Bravo (un dels 500 catàlegs i llibres sobre l’artista que es troben al fons documental de la Fundació Arranz-Bravo) en el que comentava amb gran sensibilitat, el moment poètic de la seva pintura.
Dos anys després, per sobredosis de barbitúrics, Claude Boursignac es va suicidar. Aquesta mort va culpir profundament al pintor.
Fruit d’aquesta forta impressió, Arranz-Bravo va pintar Baba, baber, barbi, barbituri que plasma amb una gran força, i que reflexa el moment tràgic de tal decisió privada.

Al jardí de la seva casa de Vallvidrera, amb Rafael Bartolozzi, Arranz-Bravo va fer diverses accions i exposicions. Pintada per ser exposada a l’exterior, Formes blanques té tot un seguit de formes i contrastos que formen part del món pictòric d’Arranz-Bravo i que lliguen amb la natura i el cosmos.

La sèrie Los Visitantes (sempre conservada per el pintor i de la qual la Fundació Arranz-Bravo en té 8 obres) va ser inicialment feta per ser exposada a Alemania, però amb el temps, ha estat presentada a nombrosos llocs.
El publicista Pepo Sol, amic de l’artista i veí d’ell a Cadaqués, va ser un dels més importants organitzadors dels Jocs Olímpics de Barcelona. Ell i la seva dona, estan retratats amb una dramàtica llum lateral, i sobtadament, sobre la taula, s’hi troba el cap d’un altre amic italià, sense relació amb ells.
La ironía d’aquesta obra està present a tota la sèrie de Los Visitantes.

Angelo té una delicada gamma blancs i grisos verdosos sobre un destacat i llis fons vermell. L’expressió sarcàstica de l’àngel, fa un extrany contrast amb la presència tant marcada de les ales i tot un seguit de mans. Ulls i mans que es repeteixen obssessivament a la pintura d’Arranz-Bravo.

La sèrie abraçades, està realitzada quan Arranz-Bravo –després d’uns anys de col•laboració amb Rafael Bartolozzi- inicia de nou la seva carrera de pintor en solitari. A la carnalitat, sensualitat i expressivitat de les formes s’hi afegeix una gran llibertat d’execussió que ressalta els factors de força portada al màxim. Les abraçades han estat a les més importants exposicions del pintor.

La sèrie abraçades, està realitzada quan Arranz-Bravo –després d’uns anys de col•laboració amb Rafael Bartolozzi- inicia de nou la seva carrera de pintor en solitari. A la carnalitat, sensualitat i expressivitat de les formes s’hi afegeix una gran llibertat d’execussió que ressalta els factors de força portada al màxim. Les abraçades han estat a les més importants exposicions del pintor.

Insatal•lat a Cadaqués des de 1985, amb una estada que va durar fins el 1992, Arranz-Bravo experimenta amb formes més inquietants, però que parteixen igualment d’un profund esforç pictòric. Això és molt present a les obres David, Gaviota i Prima Pantocrator, aquest última amb clares referències de color amb la llum de Cadaqués.

Insatal•lat a Cadaqués des de 1985, amb una estada que va durar fins el 1992, Arranz-Bravo experimenta amb formes més inquietants, però que parteixen igualment d’un profund esforç pictòric. Això és molt present a les obres David, Gaviota i Prima Pantocrator, aquest última amb clares referències de color amb la llum de Cadaqués.

Insatal•lat a Cadaqués des de 1985, amb una estada que va durar fins el 1992, Arranz-Bravo experimenta amb formes més inquietants, però que parteixen igualment d’un profund esforç pictòric. Això és molt present a les obres David, Gaviota i Prima Pantocrator, aquest última amb clares referències de color amb la llum de Cadaqués.

Sodden ha format part sempre de totes les exposicions antològiques d’Arranz-Bravo. En una de les teles d’aquest políptic hi ha escrita la paraula Sodden sobre un extrany elefant. El títol de l’obra fa referència a un retall de paper amb aquest nom escrit que l’artista va trobar pels carrers de Cadaqués, i que li van provocar tot un seguit d’imatges de gran complexitat formal.

La ja mítica Galeria Cadaqués de Lanfranco Bombelli, que va organitzar a Arranz-Bravo més de dotze exposicions, va demanar-li al cumplir el pintor 50 anys, que fes una sèrie de 50 obres sobre el número 50, amb sèries de pintures sobre paper i olis. Sèrie 50 núm. 44 és una d’aquestes obres. La presència obssessiva del blau de Cadaqués en el número zero, és remarcable.

Home fa referència a la paraula en anglès home (casa) i no pas a la paraula en català. Els elements domèstics (està pintat sobre una catifa i té una batidora incorporada) fan que sigui peça irrepetible i potser una de les poques obres d’Arranz-Bravo en la que incorpora un element tan casolà.

Arranz-Bravo des de finals dels anys 80 va tenir una presència molt intensa a l’extranger, sobretot als Estats Units, Alemania i França, per això va crear tota una sèrie d’obres on feia especial atenció al fet de la llatinitat, entès com un fet cultural que inclou la mediterraneitat i l’existència de tots els països al voltant d’aquest mar, tant plens d’història, perqué la llatinitat tingués una forta identitat.

El color, tant important a la pintura d’Arranz-Bravo, és en aquesta obra molt notori. Els blaus i verds fan un contrapunt musical gairebé audible amb els negres i vermells. El títol hi fa referència.

La Fundació Arranz-Bravo té un paper de 1950 (quan l’artista era un nen de nou anys) en el que ja surt un genet. Aquest genet es va repetint obssessivament en la seva obra pictòrica. A part de Horse man la Fundació Arranz-Bravo poseeix Pintor a cavall, una obra de gran format amb la mateixa temàtica.

Exceptuant una pintura, la sèrie Big Anima està complerta al fons de la Fundació Arranz-Bravo. Aquesta sèrie consta de dos olis i set pintures sobre paper.
La utilització poètica que bandes de colors al damunt d’altres formes dónen a aquestes obres una extranya presència al seu interior, una mena d’ànima.

En aquesta pintura de gran format els personatges homèrics hi són representats (hi trobem Ulisses, Telèmac i Penélope). Afortunadament la Fundació poseeix tota la documentació fotogràfica del procès d’aquesta obra, on es veu des d’un inici molt figuratiu dels personatges fins a un final molt depurat i sintetitzat. És una de les obres, per la seva complexitat i tamany, més interessant i intrigant de la Fundació.

Home i estrelles és la única obra d’Arranz-Bravo en la que s’ha filmat tot el procès de creació. En aquesta filmació (que forma part del fons documental de la Fundació Arranz-Bravo) es veu des de la tela en blanc de l’inici fins el darrer moment.

Aquesta obra és, per el moment, la darrera incorporació al fons de la Fundació Arranz-Bravo. El contrapunt de formes de creus i línees rectes amb les formes sinuoses d’una arrel radicalment humana, arriba a tot un anàlisi del color incorporat, establint una mena de diàleg pictòric riguròs dins de l’espai.