Novembre de 1938. Prop de Soses, al Segrià. Un soldat republicà mor a la batalla del Segre. A la cartera hi duu aquesta moneda.

Novembre de 2023. El nebot d’aquell soldat contacta amb l’Arxiu per esbrinar qui era la Rosita i què se’n va fer.

Ens acompanyeu en aquesta història?

“Bon dia, tinc una placa de matrícula de bicicleta de l’Hospitalet de Llobregat amb el núm. 403 i la data 1926-30”. Així començava una consulta que vam rebre a l’Arxiu. Com va derivar la cosa per acabar parlant de la vida de pel·lícula d’un jove de 18 anys mort a la Guerra Civil?

El novembre de 2023 en Pere es posa en contacte amb l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet perquè ha adquirit aquesta placa. Vol saber si, per casualitat, podia haver estat del seu avi, que havia vingut de Múrcia el 1924 amb tota la família i s'havia instal·lat a la ciutat.

A l’Arxiu fem la recerca pertinent i localitzem noms de propietaris de bicicletes, però no aconseguim precisar l'amo d'aquesta placa concreta. Això sí, hi ha força probabilitats que fos de Joan Gendre Cardona, que tenia un negoci de bicicletes a Collblanc als anys 20 i 30.

En Pere ens agraeix la cerca i ens fa una nova consulta. Resulta que un tiet seu, en Pedro Montoya Bernal, va morir a la Guerra Civil. En Pere coneix molt bé la història, però li falta un petit element per tancar el cercle. El seu tiet, al morir, duia amb ell aquesta moneda.

La Rosita era la xicota d’en Pedro Montoya Bernal. En Pere sap que, tant el seu tiet com aquesta misteriosa noia, vivien a l’Hospitalet. La fotografia de la moneda ens ha impactat a l’Arxiu. Serem capaços de trobar qui era la Rosita?

Comencem coneixent qui era en Pedro Montoya Bernal. Per un costat sabem que era fuster i que treballava a la casa d’automòbils Ford (en aquella època els cotxes tenien moltes peces de fusta). I, per un altre costat, també sabem que era un anarquista convençut.

El seu germà gran formava part d’un grup d’acció anarquista de la Torrassa. I ell mateix era membre de les Joventuts Llibertàries. Per aquest motiu, quan el desembre de 1937 va fer 18 anys, en Pedro va decidir marxar com a voluntari al front.

Estant a la 116a Brigada de la 25a Divisió, va participar a la batalla de Terol. Aquesta va ser l’única capital de província que els republicans aconseguiren recuperar durant tota la Guerra Civil.

La recuperació, però, fou efímera: els republicans es retiraren de Terol i el 22 de febrer de 1938 hi tornaren a entrar els franquistes. En Pedro va sobreviure a la batalla i li van donar un permís per tornar a casa.

A l’arribar, però, el van detenir perquè mentre feia de voluntari havien cridat la seva lleva i no s’hi havia presentat. Tot i haver lluitat al front, el consideraren un possible desertor i l'enviaren a un camp de treball a l’Hospitalet de l’Infant (aleshores l’Hospitalet de Mar).

No devia ajudar gaire que ell fos anarquista, ja que els comunistes havien pres el poder dins del bàndol republicà. Al camp de treball, segons comenta el seu nebot, podria haver coincidit amb franquistes provinents de Terol, és a dir, aquells a qui ell mateix havia fet presoners.

Un temps després va incorporar-se a l’exèrcit republicà i l'enviaren al front, a l'Ebre. Catalunya havia estat separada de la resta de territori republicà. Amb la 23a Brigada de la 16a Divisió va lluitar a la zona de Vilalba dels Arcs. Va sobreviure a la batalla de l'Ebre.

Aleshores el van enviar a les Garrigues. El 5 de novembre de 1938 va tornar a entrar en combat a la batalla del Segre, en una ofensiva desesperada dels republicans. El van matar cinc dies després prop de Soses, a la zona del Puntal Redó. Faltava un mes perquè complís 19 anys.

Un company es comunicà amb la seva família i els portà les seves pertinences, entre elles la moneda amb la inscripció “Rosita”. 85 anys després, a l'Arxiu aconseguim trobar el rastre d’aquesta noia i, per sorpresa, topem amb una notícia que parla d’ella.

La Rosita és viva i té més de 100 anys! En Pere no s’ho pot creure. Fins ara havia aconseguit recopilar tota la història del seu tiet. Només li faltava saber què se n’havia fet de la seva xicota. El que no s’esperava és que encara visqués.

Per últim, en Pere ens explica que el seu pare li va posar aquest nom en record del germà que havia perdut durant la guerra. Una història que, malauradament, és idèntica a la de tantes altres famílies.

Si en voleu saber més, l'any 2013 Ernest Alós, del diari El Periódico, va publicar aquest article sobre en Pedro Montoya Bernal. La zona on el van matar és la mateixa on Robert Capa va fer un dels seus famosos fotoreportatges: l'oblidada batalla del Segre.