Ajuntament de L'Hospitalet

Un cop d'ull al passat

Qüestionari sobre les vagues (1931)

Veure imatge de  Qüestionari sobre les vagues (1931) (nova finestra)
El Conseller d'Economia i Treball va fer arribar aquest qüestionari a l'Ajuntament de l'Hospitalet per informar-se sobre les vagues i la conflictivitat laboral entre els obrers i els empresaris a l'Hospitalet.

Aquest no era un problema menor i calia que les administracions públiques intervinguessin en la millora de les condicions de treball i participessin en les negociacions entre sindicats i patronals.

Acte del Bloc Obrer Camperol (1931)

Veure imatge de  Acte del Bloc Obrer Camperol (1931) (nova finestra)
El Bloc Obrer i Camperol era un partit polític d'ideologia comunista que va existir a Catalunya entre 1930 i 1935, any en que es va fusionar amb l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin per formar el Partit Obrer d'Unificació Marxista.

En aquest acte al cinema Imperio (el qual estava situat al carrer de l'Aprestadora) hi van participar els principals dirigents del partit.

Més endavant, alguns d'ells van tendir cap a diferents formacions polítiques: Jaume Miravitlles a Esquerra Republicana, Hilari Arlandís al Partit Socialista Unificat de Catalunya i Pere Bonet a l'esmentat POUM.
 

Athlètic Bàsquet Júniors (1932)

Veure imatge de  Athlètic Bàsquet Júniors (1932) (nova finestra)
Manel Pena Orpinell, president del club Athlètic Bàsquet Júniors, explica que l'equip jugarà el Campionat de Catalunya i que la Federació Catalana de Bàsquet els obliga a que hi hagi policia durant els partits que juguin al seu camp de la Rambla de Just Oliveras.

Les dates dels partits són: 11 de desembre de 1932, 8 i 22 de gener de 1933, 5 de febrer, 5 i 19 de març i 2 i 16 d'abril.

Aquest club de bàsquet s’acabava de crear i és el que, després de la Guerra Civil, va passar a anomenar-se Club de Bàsquet L’Hospitalet.

“Hágame el favor, Oliveras” (1930)

Veure imatge de  “Hágame el favor, Oliveras” (1930) (nova finestra)
El 18 d’agost de 1930 el president del Consorci de la Zona Franca enviava aquesta carta a l’alcalde de l’Hospitalet Just Oliveras Prats.

L’home estava fart de l’actitud de l’alcalde i de la lentitud del consistori en la concessió d’un permís d’urbanització d’un nou barri.

Pel que sembla, entre els dos individus hi havia hagut amistat, ara però, el president de la Zona Franca se sent traït i expressa el seu descontentament amb ironia i fins i tot amb amenaces. El text no té pèrdua.

L'abastiment d'aigua potable (1875)

Veure imatge de  L'abastiment d'aigua potable (1875) (nova finestra)
El 20 de març de 1875 Josep Cirera i Ripoll, veí de Barcelona, va sol·licitar a l'Ajuntament de l'Hospitalet conèixer el nombre d'habitants de la població i la quantitat de litres que s'hi consumien diàriament. El motiu? estava duent a terme el projecte d'abastiment d'aigua potable a l'Hospitalet.

L'Ajuntament va comunicar-li que hi havia 3278 habitants i que cada dia es gastaven 6556 litres (van calcular dos litres d'aigua potable per habitant).

Entre els Antecedents del Registre de Construcció (1819-1883) es conserva l'expedient on figuren la sol·licitud i la resolució (amb data de 23 d'abril de 1875).
AMHL 101-Q110-1875_04

Llista dels llibres prohibits (1826)

Veure imatge de  Llista dels llibres prohibits (1826) (nova finestra)
El 29 de gener de 1826 el Comte de Villemur, Governador de Barcelona, va enviar una ordre del Consell Reial a tots els pobles del seu corregiment. Arran de l’avís de l’ambaixador espanyol a França, el Consell Reial prohibia a Espanya una sèrie de llibres considerats “obscenos revolucionarios o impíos” que s’editaven a París i arribaven a la península.

En aquesta ordre s’incloïa un llistat de les obres il•legals que intentaven passar desapercebudes portant títols que semblessin inofensius. Per exemple, la “Vida de San Marcelino” amagava en realitat la perillosa “Filosofia de Voltaire” i la “Vida de Santa Cecília” era l’obra de Goethe “Werther”.
AMHL 101-U320-1826_01

El ROBATORI D'UN VESTIT DE LA REINA (1825)

El vestit reial que no va arribar a Saxònia (1825)
Veure imatge de  El ROBATORI D'UN VESTIT DE LA REINA (1825) (nova finestra)
El desembre de 1825 va arribar a l’Ajuntament de l’Hospitalet aquesta circular de la Intendència de Policia del Principat. Com es pot observar, tracta sobre la recerca de la banda de lladres que havia assaltat el correu que viatjava de Madrid a Irun, robant un vestit de seda de l'India brodat en plata que la reina Maria Josepa Amàlia enviava al seu pare (el príncep de Saxònia).

Aquesta reina s’havia casat amb Ferran VII quan tenia 16 anys (i ell 35), sent la tercera esposa del monarca espanyol. Igual que les seves dues antecessores, va morir jove i sense donar descendents al tron (el 1829, amb només 25 anys).

AMHL 101-U320-1825_13

Regidors per la gràcia del rei i rei per la gràcia de Déu (1824)

Certificat del títol dels regidors (1824)
Veure imatge de  Regidors per la gràcia del rei i rei per la gràcia de Déu (1824) (nova finestra)
Aquest document, produït pel secretari de la Reial Audiència de Catalunya, certifica que Joan Batllori, Jaume Abat, Joan Gelabert i Antoni Sala eren regidors de l'Hospitalet. El 1824 Ferran VII havia restaurat l'absolutisme després del breu Trienni Liberal (1820-1823) i el nomenament del càrrec de regidor provenia directament de la "Sobirana voluntat de Sa Majestat". La sobirania del país no requeia en els ciutadans, sinó en el rei, del qual depenien tots els poders.

El document té un especial valor perquè conserva intacte el segell de lacre que servia per a la seva autentificació i validesa. El lacre és una pasta sòlida composta de laca, trementina i una matèria colorant (habitualment vermell, com en aquest cas), que s'emprava fosa per a cloure i segellar documents. Aquí el veiem cobert per un paper retallat amb forma de flor, i és possible llegir-hi el text "FERDINANDUS VII DG HISPANORUM REX", és a dir: Ferran VII, rei d'Espanya per la gràcia de Déu (Deus Gratia).

Ferran VII és el rerebesavi (o quadravi) de Joan Carles I, rei per la gràcia de Franco.

La "purificació" dels mestres (1825)

Veure imatge de  La "purificació" dels mestres (1825) (nova finestra)
Aquesta imatge correspon a la primera pàgina de les ordres enviades a tots els municipis de Catalunya per la Junta d’Inspecció d’Escoles del Principat. Es tracta d’ordres reials i de disposicions promulgades per la Reial Junta Superior d’Inspecció d’Escoles del Regne.

Tracten sobre l’anomenada “purificació” dels mestres de primeres lletres. És a dir, per assegurar el retorn de l’absolutisme, Ferran VII va ordenar que es depuressin tots aquells individus que havien rebut el títol de mestre durant el període de govern constitucional (1820-1823).

Pel bé de la Monarquia i de l’Església, calia evitar l’ensenyament i la difusió de les idees liberals.

El document complet consta de quatre pàgines.

AMHL 101-U320-1825_10

Les 10 escopetes de l'alcalde (1819)

Veure imatge de  Les 10 escopetes de l'alcalde (1819) (nova finestra)
A principis del segle XIX, una de les coses que "anava amb el càrrec" de batlle, era la custòdia de documentació i de les vares d'alcalde. Ah, i també de deu escopetes, quatre pistoles i un paquet i mig de munició. Ho veiem en aquest document que a la vegada ens informa que Josep Ferrer i Alern fou nomenat per ser batlle durant els anys 1819 i 1820.
A partir de 1820 el càrrec de batlle va passar a anomenar-se "alcalde constitucional", per l'aplicació de la Constitució de Cadis. El traspàs de les escopetes es va seguir fent (el 1821 van passar de Josep Ferrer a Pau Farres).
Inventari de béns entregats al batlle AMHL T100-1819_s/n

Cèdula personal de la Primera República espanyola (1873-1874)

Veure imatge de  Cèdula personal de la Primera República espanyola (1873-1874) (nova finestra)
El revers d'una documentació referent a un expedient d'obres de 1875 ha estat el lloc on s'ha localitzat una cèdula d'empadronament del temps de la Primera República espanyola. Es troba en blanc i podem observar els diversos camps que calia omplir: des de l'adreça i la professió a l'alçada i el color dels ulls. També ens informa que aquesta cèdula va ser instaurada a partir del Decret del Govern de la República de 20 de setembre de 1873.

La Primera República espanyola només va durar des de l'11 de febrer de 1873 fins el 3 de gener de 1874, i es va caracterizar per la seva inestabilitat política (durant aquest període van haver quatre presidents diferents) i per haver de fer front a la Tercera Guerra Carlina, a l'aixecament cantonal i a la Guerra dels Deu Anys de Cuba (la primera guerra d'independència cubana, 1868-1878).

Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall són els únics catalans que han arribat a ser cap d'Estat a Espanya, i ho van ser precisament durant la Primera República espanyola (de febrer a juliol de 1873, entre tots dos).
 

El Torrent Gornal el 1862

Veure imatge de  El Torrent Gornal el 1862 (nova finestra)
El 1862 Joan Aldavert va construir una fàbrica al costat del Torrent Gornal, davant de la carretera que anava cap a Sant Boi de Llobregat. El Torrent Gornal era una riera que transcorria més enllà de l'avinguda que avui port el seu nom. Per això, antigament, carrers com els de Rosalía de Castro i Juan Ramon Jiménez van ser anomenats Torrent Gornal.

A l'Arxiu conservem plànols de la fàbrica i també aquest dibuix de l'arquitecte Joan Soler i Cortina sobre una sèrie de travessers que es volien construir al camí del Torrent Gornal per tal d'alleugerir el pendent.
AMHL101-C410-1862_07

Quan l'Hospitalet tenia 5 carrers (1818-1822)

Veure imatge de  Quan l'Hospitalet tenia 5 carrers (1818-1822) (nova finestra)
Aquest manuscrit ens explica el Resum General de la població de l'any 1818, que va ser col·locat a l'Arxiu el dia 22 d'abril de 1818. També hi podem veure les anotacions sobre la població dels anys 1820, 1821 i 1822.
El 1818 L'Hospitalet tenia 5 carrers i 219 unitats familiars. La població era de 358 homes i 509 dones (per tant, 867 habitants). El 1822 el nombre d'habitants havia pujat fins a 918 i les famílies o cases (denominades "veïns") eren 221.

Certificats d'implantació de la Constitució de Cadis (1820) a l'Hospitalet

Veure imatge de  Certificats d'implantació de la Constitució de Cadis (1820) a l'Hospitalet (nova finestra)
La Constitució de 1812 a l’Hospitalet
Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei.
El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se.
El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional. Francesc Negre, el secretari de l’Ajuntament, ens ho explica en aquests documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany).

Acta de sessió de l'Ajuntament de 1743

Veure imatge de  Acta de sessió de l'Ajuntament de 1743 (nova finestra)
L’Ajuntament de l’Hospitalet  l’any  1743
Aquest document plasma la sessió del Ple de l'Ajuntament del 19 d’agost de 1743. Hi van acudir el batlle, els regidors i alguns habitants del poble que van ser convidats a participar-hi per decidir com pagar una contribució de carbó i candeles (espelmes).

Transcripció dels noms tal com apareixen:
  • Batlle: Pera Mestras.

  • Regidors: Francesch Oliveras, Faliph Rodes, Joseph Miquel, Joan Martí.

  • Habitants convidats: Pau Riera, Bartomeu Llopis, Anton Prats i Riera, Francisco Viñals, Pau Cassas, Mateu Piguillem, Pau Rodes, Joseph Codina, Anton "Dauesa", Sabestià Prats, Pau Trabal, Pau Piguillem, Jaume Hugo, Joan Martí de Montaña.
Al revers del document es pot llegir l'anotació "Diners o recivos de carn del añ 1813". Segurament el full fou reutilitzat com a embolcall de documentació de 1813 i per això l’hem trobat entremig de documents que daten d'aquest any.
 

La Guerra del Francès a L’Hospitalet (1808-1814)

Veure imatge de  La Guerra del Francès a L’Hospitalet (1808-1814) (nova finestra)
Durant la Guerra del Francès, Catalunya va passar a ser part de l’Imperi de Napoleó. Arreu del territori els municipis van haver d’allotjar les tropes que formaven part de l’exèrcit napoleònic. Sobretot eren francesos, però també hi havia batallons italians.
Tal com mostra la nombrosa documentació conservada a l’Arxiu, L’Hospitalet va haver d’acollir i proveir soldats francesos i italians. Els documents ens ensenyen com els habitants de L’Hospitalet lliuraven a l’Ajuntament aliments, vi, oli per fer llum, farratge pels cavalls i llenya. A canvi rebien un pagament i el secretari o un regidor en feia un rebut. Aleshores, els oficials francesos i italians entregaven vals a l’Ajuntament per emportar-se les provisions que necessitaven. És curiós descobrir com alguns oficials francesos escrivien “Hospitalette” i els italians “Ospitaletto” o “Ospedaletto”.

Per a més informació sobre la Guerra del Fracès a l'Hospitalet podeu consultar aquest article.

Traducció del text en italià:

Regiment de Caçadors del Príncep Reial,
2n esquadró - 6a Companyia
Val per la quantitat de quatre-centes una racions de palla pel nodriment dels cavalls de la dita Companyia a compte del 14 fins a tot el vint-i-u de novembre de 1808.
Racions 401 – Palla   Ospitaletto, el 21 de novembre de 1808.
El Capità Comandant de la Companyia

Ban del Mariscal MacDonald (1810)

Veure imatge de AMHL 101-U-U300-U310-1810_s/n_ban francès-català (nova finestra)
Durant la Guerra del Francès l’exèrcit de Napoleó va ocupar Catalunya. Les autoritats franceses van crear el Govern General de Catalunya, el qual s’adreçava a la població amb textos com aquest que es conserva a l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet.

Étienne Jacques MacDonald, Mariscal de l’exèrcit francès i Duc de Tarento, va ser Governador General de Catalunya entre 1810 i 1812. Posteriorment va formar part de la desastrosa campanya de Napoleó a Rússia.
Ajuntament de L'Hospitalet
Pl. de l'Ajuntament, 11
08901 L'Hospitalet de Llobregat
Tel. 934 029 400