Ajuntament de L'Hospitalet

Un cop d'ull al passat

Arriba el sufragi universal masculí (1868)

Veure imatge de  Arriba el sufragi universal masculí (1868) (nova finestra)
El 18 de desembre de 1868 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions amb sufragi universal masculí (les dones s’haurien d’esperar fins a 1933). Van ser unes eleccions municipals convocades arran de la Revolució coneguda com “la Gloriosa”, que havia foragitat la reina Isabel II i estava encapçalada per militars com Topete, Serrano i Prim.

Malgrat la teòrica llibertat d’aquestes eleccions, podem constatar com a l’Hospitalet només van votar 229 individus dels 827 que tenien dret a fer-ho (un 27% de participació). A més, veiem com tots, absolutament tots els 229 electors, van votar pel mateix candidat (el que representava el sector monàrquic democràtic). En els documents s’explica que el partit oposat (el republicà segurament) es va mostrar indiferent al procés electoral i no va acudir a les urnes. La baixa participació també es podria explicar per la manca de costum de participar en processos electorals de gran part de la població.

AMHL 101-J310-1868_09

Els 101 que podien votar (1838)

Veure imatge de  Els 101 que podien votar (1838) (nova finestra)
A l’Arxiu es conserva la llista electoral de tots els habitants de la Província de Barcelona que tenien dret a vot el 1838. El llistat està organitzat segons districtes electorals, i l’Hospitalet pertanyia al districte de Sant Feliu de Llobregat, junt amb altres poblacions com Sant Vicenç dels Horts, Esplugues, Molins de Rei, Cervelló, Vallirana, Sant Just Desvern, el Papiol, Sant Joan Despí i Cornellà.

La població aproximada de l’Hospitalet era de 3000 persones, però només els 101 homes amb rendes més altes podien participar a les eleccions.

AMHL 101- J310-1838_09

El perill de les mutualitats obreres (1856)

Veure imatge de  El perill de les mutualitats obreres (1856) (nova finestra)
El 20 d’agost de 1856 la Capitania General de Catalunya va publicar aquesta normativa que regulava la creació de mutualitats per part dels obrers. La majoria de punts intentaven limitar el poder d’aquestes associacions; com per exemple establint un número màxim de socis i prohibint que estiguessin formades per obrers de diferents indústries.

Sens dubte, des de les autoritats es temia la influència i la força que podia arribar a tenir l’associacionisme dels treballadors. Ja hi havia hagut les primeres protestes i vagues (com la destrucció de la fàbrica Bonaplata el 1835) i s’havien creat els primers sindicats (el  1840 l’Associació de Teixidors de Barcelona).

En aquella època l’Hospitalet encara era un poble eminentment agrícola, però aviat també hi començaren a aparèixer les primeres indústries.

AMHL 101-U310_1856_07

Les feines de l’arquitecte municipal (1861)

Veure imatge de  Les feines de l’arquitecte municipal (1861) (nova finestra)
En aquest document Joan Soler i Mestres fa el recompte dels honoraris que ha de cobrar per la seva feina com a arquitecte municipal entre gener i juny de 1860 (tot i que l’escrit és de setembre de 1861).

D’aquesta manera podem saber quines obres públiques es duien a terme o es projectaven a l’Hospitalet durant els primers mesos de 1860: l’anivellament de la Riera de la Creu, el projecte de portar aigua potable a la població i l’habilitació d’un edifici del carrer major com a escola i com a casa per la mestra.

AMHL 101-W400-1861_01

Creació de l’Escola de Música (1938)

Veure imatge de  Creació de l’Escola de Música (1938) (nova finestra)
El 4 de febrer de 1938 s’obrien les inscripcions per apuntar-se a la recent creada Escola Municipal de Música, destinada a adults.

En aquest ban, l’alcalde Rafael Domingo també feia saber que calia confeccionar un cens de ciutadans majors de 14 anys que no sabessin llegir ni escriure, per poder establir una escola per a adults analfabets.

AMHL 101-U310-1938_004

El Museu de l’Hospitalet (1936)

Veure imatge de  El Museu de l’Hospitalet (1936) (nova finestra)
Joan Rius i Vila va viure a l’Hospitalet entre 1930 i 1940. Va arribar a ser regidor de Cultura. En aquest document de 1936 (en plena Guerra Civil) veiem com proposava la instal·lació d’una nova biblioteca i d’un Museu de la ciutat.

La creació de Museu no es va materialitzar fins molt temps més tard, però segurament aquest escrit constitueix la primera menció d’aquesta idea.

Joan Rius i Vila va escriure, entre d’altres llibres, Deu anys crucials a l'Hospitalet de Llobregat 1930-1940 i El meu Josep Janés i Olivé.

AMHL 101-U320-1936_044

Francisca Susanna (1864)

Veure imatge de  Francisca Susanna (1864) (nova finestra)
Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s’ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l’Ajuntament la situació de la Francisca Susanna. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s’entén que va marxar de casa). D’entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l’assumpte es resolgué “satisfactòriament entre els consorts” i l’home demanà disculpes pel greuge.

Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.

"Lesiones o contusiones" (1866)

Veure imatge de  "Lesiones o contusiones" (1866) (nova finestra)
L’Ajuntament informava al Jutge de Primera Instància (que estava a Sant Feliu de Llobregat) que decidia suspendre les diligències iniciades per les “lesions o contusions” causades pel mestre Joan Baptista Madorell al nen Boi Valls.

Els motius per arxivar el cas sense cap mena de càstig pel mestre eren senzillament que el metge va diagnosticar que el menor ja estava curat, que ja feia tres dies que sortia de casa i que s’havia traslladat a un altre poble. Problema resolt.

AMHL 101-M240-1866_12

Un fet escandalós (1864)

Veure imatge de  Un fet escandalós (1864) (nova finestra)
Els rumors d’escàndol creixien sobre la casa d’en Francesc Pau. Aquest veí acollia a casa seva a la seva cunyada Rosa i a la filla d’aquesta, i sembla que mantenia “relacions sospitoses” amb totes dues.

En aquesta còpia de l’avís que l’Ajuntament li va enviar, el Consistori l’adverteix que no ha d’admetre-les més a casa seva i que ha de cessar les relacions escandaloses amb elles. Si no ho fa serà denunciat davant la Justícia.

No sabem quina edat tenia la neboda ni com va acabar l’assumpte. El que sí sabem és que aquestes situacions succeïen i quin era el tema de conversa a les parades del mercat.

AMHL 101-M100-1864_09

Les feines de l’arquitecte municipal (1861)

Veure imatge de  Les feines de l’arquitecte municipal (1861) (nova finestra)
En aquest document Joan Soler i Mestres fa el recompte dels honoraris que ha de cobrar per la seva feina com a arquitecte municipal entre gener i juny de 1860 (tot i que l’escrit és de setembre de 1861).

D’aquesta manera podem saber quines obres públiques es duien a terme o es projectaven a l’Hospitalet durant els primers mesos de 1860: l’anivellament de la Riera de la Creu, el projecte de portar aigua potable a la població i l’habilitació d’un edifici del carrer major com a escola i com a casa per la mestra.


AMHL 101-W400-1861_01

Mútues de treballadors a l’Hospitalet (1862)

Veure imatge de  Mútues de treballadors a l’Hospitalet (1862) (nova finestra)
Aquest document és una còpia dels formularis que l’Ajuntament havia de fer arribar al Governador de la Província per informar-lo de quines societats de socors mutus existien a l’Hospitalet.

Observem com a mitjans del segle XIX els treballadors de la població ja començaven a associar-se per poder ajudar-se entre ells en cas de necessitat. Són el precedent dels sindicats i estaven molt limitats per les autoritats, que no volien que les associacions prenguessin massa poder.

A l’Hospitalet veiem que n’hi havia: la de Sant Antoni de Pàdua (fundada el 1851 i amb 149 socis), la de Sant Antoni Abat (del 1852 i 171 socis) i la de Sant Isidre (del 1855 i 144 socis).

AMHL 101-U420-1862_05

La versió de l’empresari Toda (1931)

Veure imatge de  La versió de l’empresari Toda (1931) (nova finestra)
Els patrons de la indústria de la ceràmica de L’Hospitalet, encapçalats per Cosme Toda, denuncien la situació de conflicte que mantenen amb els treballadors. Segons ells, tot i la seva disposició a augmentar-los el sou una pesseta al dia, el sindicat ha declarat una vaga.

Els empresaris demanen que l’Ajuntament utilitzi la seva autoritat per obligar els obrers a abandonar la vaga i reintegrar-se a la feina.

AMHL 101-U430-1931_044

La CNT contra Cosme Toda (1931)

Veure imatge de  La CNT contra Cosme Toda (1931) (nova finestra)
Segons els treballadors de l’Hospitalet afiliats al sindicat de la Confederació Nacional del Treball, Cosme Toda era el pitjor empresari de la ciutat. En aquest pamflet veiem com el denuncien, l’acusen d’explotador i fins i tot l’arriben a amenaçar. Tot plegat ens ensenya les tenses relacions entre obrers i patrons que es vivien en aquella època. 

Urbanització del carrer de l'Església (1867)

Veure imatge de  Urbanització del carrer de l'Església (1867) (nova finestra)
El 1867 s’acabava d’obrir el carrer de l’Església i es va fer la parcel•lació dels terrenys  que hi havia a banda i banda. En aquest plànol podem observar amb detall cada solar i el nom del seu propietari. En aquell moment el carrer de l’Església anava des del carrer Major fins al carrer del Centre, i no era travessat pel carrer de Barcelona com en l’actualitat. Els terrenys d’aquest nou carrer havien format part de l’hort de Can Xarricó, propietat del Marquès de Castellbell.

La primera aviadora catalana (1931)

Veure imatge de  La primera aviadora catalana (1931) (nova finestra)
Aquest cartell anuncia la celebració del concurs d’aviació de Cardedeu de 1931. Hi va participar la primera catalana que fou pilot d’avió: Pepa Colomer. Amb 18 anys recentment complerts era indubtablement la cap de cartell del concurs. El president Macià també hi assistí.

Posteriorment, durant la Guerra Civil, Colomer es dedicà a fer classes de vol pels joves pilots.

Màquines i obrers (1854)

Veure imatge de  Màquines i obrers (1854) (nova finestra)
L’arribada de màquines que substituïen el treball humà no va despertar cap simpatia als treballadors de les indústries. De la mateixa manera que a Anglaterra (on va néixer el luddisme, el moviment que defensava la destrucció de maquinària), a Catalunya van esclatar conflictes com el de les selfactines. Aquestes eren unes màquines de filar automàtiques que estalviaven mà d’obra. Durant la jornada del 14 de juliol de 1854 diverses fàbriques tèxtils van ser cremades per grups de filadors enrabiats per l’atur forçós al qual es veien abocats.

Dos dies després, el Capità General de l’exèrcit a Catalunya Ramon de la Rocha va publicar el ban que aquí observem; avisant que tot aquell que incendiés un edifici seria condemnat a mort al cap de sis hores després d’un absurd judici militar (com veiem, la pena ja estava dictada abans de celebrar-se).

Cal dir que després d’aquest ban la crema de fàbriques va cessar, però el conflicte no finalitzà. Els filadors, amb la solidaritat dels teixidors, van declarar-se en vaga pacífica. Amb les indústries aturades durant dies i la negociació del propi La Rocha amb els líders obrers, el Capità General acabà signant el 25 de juliol la prohibició de l’ús de les selfactines. I a principis d’agost La Rocha fou rellevat per un altre Capità General.

Eleccions a l'Hospitalet (1836)

Veure imatge de  Eleccions a l'Hospitalet (1836) (nova finestra)
Des de 1812 es va instaurar a Espanya el sufragi censatari. Això volia dir que a les eleccions només podien votar els homes majors de 25 anys que tinguessin una renda mínima establerta per llei. A més, a les eleccions només si podien presentar els homes que complissin aquests requisits i que a més sabessin llegir i escriure.

Aquest llistat correspon segurament als homes que podien presentar-se a les eleccions de 1837. Com podem observar només 13 homes tenien dret a ser representants públics.

El Projecte d’Estatut de 1931

Veure imatge de  El Projecte d’Estatut de 1931 (nova finestra)
El govern de Macià anava per feina. La República fou proclamada després de les eleccions municipals del 14 d’abril de 1931 i es restablí el Govern de la Generalitat. Aleshores va ser redactat un projecte d’Estatut de Catalunya. Aquesta llei havia de ser votada en referèndum pels ciutadans, aprovada pels Plens municipals de Catalunya i després acceptada pel Congrés espanyol.

L’Estatut, el qual va ser enviat adjunt a la notificació que aquí observem, es pot consultar a l’Arxiu. Deia coses com que Catalunya era un Estat integrat a la República Espanyola. Però tot i rebre un 99% de vots a favor en referèndum i ser aprovat per una amplíssima majoria d’Ajuntaments, quan el text va ser enviat a Madrid les Corts republicanes el van retallar i, per exemple, van canviar el terme “Estat” per “regió”.

Ramon Franco a l’Hospitalet (1932)

Veure imatge de  Ramon Franco a l’Hospitalet (1932) (nova finestra)
El 13 d’abril de 1932, a l'Ateneo Instructivo Republicano Federal del carrer Holanda de l'Hospitalet s’hi celebra un míting polític de l’aliança dels partits d’esquerres.Un dels oradors és Ramon Franco, un aviador militar que s’ha fet famós per les seves gestes (el vol del Plus Ultra del 1926, d’Espanya a sud Amèrica) i que ara ha entrat en política defensant els ideals republicans. Qui hauria dit en aquell moment que ell no seria el germà més conegut de la família, i no precisament per simpatitzar amb la República?.

Ramon Franco va recolzar Esquerra Republicana de Catalunya i va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat a les Corts.

Quan esclatà la Guerra Civil, després de dubtar sobre què fer, finalment va passar-se al bàndol del seu germà. Va morir el 1938 en accident d’avió quan es dirigia a bombardejar València o Barcelona des de Mallorca.

Com a anècdota, afegirem que a Barcelona li van dedicar un carrer molt abans que al seu germà, el 1927. I mentre que els carrers amb el nom del dictador han canviat, avui en dia encara trobem el carrer de l’aviador Franco.

L’escola Salvador Gil i Gil (1934)

Veure imatge de  L’escola Salvador Gil i Gil (1934) (nova finestra)
El tinent d’alcalde Salvador Gil i Gil havia estat assassinat feia poc temps, per això aquesta escola va rebre el seu nom.

Projectada des de 1932 i ubicada al carrer de Campoamor, es va inaugurar l’octubre de 1934, però no pas el dia set com diu aquest text, ja que els fets del sis d’octubre (la proclamació de l’Estat Català i la intervenció militar) van provocar que la inauguració s’ajornés fins el dia tretze.

Com altres centres escolars que daten dels mateixos anys, va ser dissenyat per l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. L’edifici constava de tots els serveis bàsics i era modern i innovador per l’època.

El tinent d'alcalde Salvador Gil i Gil (1933)

Veure imatge de  El tinent d'alcalde Salvador Gil i Gil (1933) (nova finestra)
Salvador Gil i Gil fou escollit tinent d’alcalde en el primer ajuntament democràtic de la història de l’Hospitalet. Botiguer de professió, es va involucrar en la promoció d’entitats culturals i esportives.

Aquí veiem com el 25 d’abril de 1933 escrivia aquesta invitació a l’alcalde per convidar-lo a un concurs de tir de platets celebrat amb motiu de la inauguració del camp de tir situat al Camí del Molí (a la Bòbila d’en Goita).

Malauradament, el jove tinent d’alcalde fou assassinat pocs dies després d’aquests esdeveniments, el dia 14 de maig. Estava casat i tenia tres fills.

Els diaris de l’època recullen que era una persona molt estimada a la població i que al seu enterrament hi assistiren el president de la Generalitat i el Ministre de Governació entre d’altres personalitats.

Una excursió al zoo (1932)

Veure imatge de  Una excursió al zoo (1932) (nova finestra)
Els alumnes de l’Escola Nacional número 15 de l’Hospitalet, situada a la Ronda de la Via, van gaudir el dia 30 de maig de 1932 d’una excursió al zoològic de Barcelona.

Així ho explicava el mestre al Consell Local de Primera Ensenyança en aquesta carta.

L’arribada de la democràcia va potenciar el sistema educatiu, possibilitant que els nens i nenes aprenguessin a través de nombroses sortides escolars i colònies.

Les condicions per la cessió de terrenys a Barcelona (1931)

Veure imatge de  Les condicions per la cessió de terrenys a Barcelona (1931) (nova finestra)
A principis de 1931 l’alcalde Just Oliveras comunicava a l’Ajuntament de Barcelona quines eren les condicions perquè l’Hospitalet cedís part del seu terme municipal.

Potser algunes de les compensacions demanades a canvi “d’una part important de terreny de la ciutat” poden semblar curioses: que el cos de bombers de Barcelona prestés el servei antiincendis a l’Hospitalet, que Barcelona es fes càrrec del servei de recollida de gossos vagabunds, que fos suprimit el gual de la Riera Blanca al costat de la Bordeta… 

Aquí les teniu en aquesta còpia de la notificació que li va ser enviada a l’alcalde barceloní.

Josep Suñol i Garriga (1931)

Veure imatge de  Josep Suñol i Garriga (1931) (nova finestra)
Josep Suñol i Garriga, diputat a les Corts, recomanava a Josep Torelló com a guàrdia urbà de l’Hospitalet, en una carta adreçada a l'alcalde d'aquell moment, Josep Muntané Almirall.

Suñol també era director del diari “La Rambla”, el qual anunciava els resultats del Barça just davant de la Font de Canaletes de Barcelona, originant així el costum dels aficionats culers de celebrar els triomfs del seu equip en aquest indret. Més endavant, el 1935, Suñol va ser escollit com a president del FC Barcelona.

Al començar la Guerra Civil, Suñol va viatjar al front de Madrid per animar els combatents republicans.  Allà però, va ser capturat i assassinat pels militars rebels. Encara avui dia es desconeix on es troben les seves restes.

Agraïment de Macià

Veure imatge de  Agraïment de Macià (nova finestra)
Abril de 1931. Les eleccions municipals han donat la victòria a les forces republicanes.

A l’Hospitalet els nous regidors escollits constitueixen el nou ajuntament i Francesc Macià envia aquesta nota d’agraïment signada per ell mateix.

Amb la República arriba la democràcia, es recupera la Generalitat com a institució de govern de Catalunya i Macià és escollit com a president.

Qüestionari sobre les vagues (1931)

Veure imatge de  Qüestionari sobre les vagues (1931) (nova finestra)
El Conseller d'Economia i Treball va fer arribar aquest qüestionari a l'Ajuntament de l'Hospitalet per informar-se sobre les vagues i la conflictivitat laboral entre els obrers i els empresaris a l'Hospitalet.

Aquest no era un problema menor i calia que les administracions públiques intervinguessin en la millora de les condicions de treball i participessin en les negociacions entre sindicats i patronals.

Acte del Bloc Obrer Camperol (1931)

Veure imatge de  Acte del Bloc Obrer Camperol (1931) (nova finestra)
El Bloc Obrer i Camperol era un partit polític d'ideologia comunista que va existir a Catalunya entre 1930 i 1935, any en que es va fusionar amb l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin per formar el Partit Obrer d'Unificació Marxista.

En aquest acte al cinema Imperio (el qual estava situat al carrer de l'Aprestadora) hi van participar els principals dirigents del partit.

Més endavant, alguns d'ells van tendir cap a diferents formacions polítiques: Jaume Miravitlles a Esquerra Republicana, Hilari Arlandís al Partit Socialista Unificat de Catalunya i Pere Bonet a l'esmentat POUM.
 

Athlètic Bàsquet Júniors (1932)

Veure imatge de  Athlètic Bàsquet Júniors (1932) (nova finestra)
Manel Pena Orpinell, president del club Athlètic Bàsquet Júniors, explica que l'equip jugarà el Campionat de Catalunya i que la Federació Catalana de Bàsquet els obliga a que hi hagi policia durant els partits que juguin al seu camp de la Rambla de Just Oliveras.

Les dates dels partits són: 11 de desembre de 1932, 8 i 22 de gener de 1933, 5 de febrer, 5 i 19 de març i 2 i 16 d'abril.

Aquest club de bàsquet s’acabava de crear i és el que, després de la Guerra Civil, va passar a anomenar-se Club de Bàsquet L’Hospitalet.

“Hágame el favor, Oliveras” (1930)

Veure imatge de  “Hágame el favor, Oliveras” (1930) (nova finestra)
El 18 d’agost de 1930 el president del Consorci de la Zona Franca enviava aquesta carta a l’alcalde de l’Hospitalet Just Oliveras Prats.

L’home estava fart de l’actitud de l’alcalde i de la lentitud del consistori en la concessió d’un permís d’urbanització d’un nou barri.

Pel que sembla, entre els dos individus hi havia hagut amistat, ara però, el president de la Zona Franca se sent traït i expressa el seu descontentament amb ironia i fins i tot amb amenaces. El text no té pèrdua.

L'abastiment d'aigua potable (1875)

Veure imatge de  L'abastiment d'aigua potable (1875) (nova finestra)
El 20 de març de 1875 Josep Cirera i Ripoll, veí de Barcelona, va sol·licitar a l'Ajuntament de l'Hospitalet conèixer el nombre d'habitants de la població i la quantitat de litres que s'hi consumien diàriament. El motiu? estava duent a terme el projecte d'abastiment d'aigua potable a l'Hospitalet.

L'Ajuntament va comunicar-li que hi havia 3278 habitants i que cada dia es gastaven 6556 litres (van calcular dos litres d'aigua potable per habitant).

Entre els Antecedents del Registre de Construcció (1819-1883) es conserva l'expedient on figuren la sol·licitud i la resolució (amb data de 23 d'abril de 1875).
AMHL 101-Q110-1875_04

Llista dels llibres prohibits (1826)

Veure imatge de  Llista dels llibres prohibits (1826) (nova finestra)
El 29 de gener de 1826 el Comte de Villemur, Governador de Barcelona, va enviar una ordre del Consell Reial a tots els pobles del seu corregiment. Arran de l’avís de l’ambaixador espanyol a França, el Consell Reial prohibia a Espanya una sèrie de llibres considerats “obscenos revolucionarios o impíos” que s’editaven a París i arribaven a la península.

En aquesta ordre s’incloïa un llistat de les obres il•legals que intentaven passar desapercebudes portant títols que semblessin inofensius. Per exemple, la “Vida de San Marcelino” amagava en realitat la perillosa “Filosofia de Voltaire” i la “Vida de Santa Cecília” era l’obra de Goethe “Werther”.
AMHL 101-U320-1826_01

El ROBATORI D'UN VESTIT DE LA REINA (1825)

El vestit reial que no va arribar a Saxònia (1825)
Veure imatge de  El ROBATORI D'UN VESTIT DE LA REINA (1825) (nova finestra)
El desembre de 1825 va arribar a l’Ajuntament de l’Hospitalet aquesta circular de la Intendència de Policia del Principat. Com es pot observar, tracta sobre la recerca de la banda de lladres que havia assaltat el correu que viatjava de Madrid a Irun, robant un vestit de seda de l'India brodat en plata que la reina Maria Josepa Amàlia enviava al seu pare (el príncep de Saxònia).

Aquesta reina s’havia casat amb Ferran VII quan tenia 16 anys (i ell 35), sent la tercera esposa del monarca espanyol. Igual que les seves dues antecessores, va morir jove i sense donar descendents al tron (el 1829, amb només 25 anys).

AMHL 101-U320-1825_13

Regidors per la gràcia del rei i rei per la gràcia de Déu (1824)

Certificat del títol dels regidors (1824)
Veure imatge de  Regidors per la gràcia del rei i rei per la gràcia de Déu (1824) (nova finestra)
Aquest document, produït pel secretari de la Reial Audiència de Catalunya, certifica que Joan Batllori, Jaume Abat, Joan Gelabert i Antoni Sala eren regidors de l'Hospitalet. El 1824 Ferran VII havia restaurat l'absolutisme després del breu Trienni Liberal (1820-1823) i el nomenament del càrrec de regidor provenia directament de la "Sobirana voluntat de Sa Majestat". La sobirania del país no requeia en els ciutadans, sinó en el rei, del qual depenien tots els poders.

El document té un especial valor perquè conserva intacte el segell de lacre que servia per a la seva autentificació i validesa. El lacre és una pasta sòlida composta de laca, trementina i una matèria colorant (habitualment vermell, com en aquest cas), que s'emprava fosa per a cloure i segellar documents. Aquí el veiem cobert per un paper retallat amb forma de flor, i és possible llegir-hi el text "FERDINANDUS VII DG HISPANORUM REX", és a dir: Ferran VII, rei d'Espanya per la gràcia de Déu (Deus Gratia).

Ferran VII és el rerebesavi (o quadravi) de Joan Carles I, rei per la gràcia de Franco.

La "purificació" dels mestres (1825)

Veure imatge de  La "purificació" dels mestres (1825) (nova finestra)
Aquesta imatge correspon a la primera pàgina de les ordres enviades a tots els municipis de Catalunya per la Junta d’Inspecció d’Escoles del Principat. Es tracta d’ordres reials i de disposicions promulgades per la Reial Junta Superior d’Inspecció d’Escoles del Regne.

Tracten sobre l’anomenada “purificació” dels mestres de primeres lletres. És a dir, per assegurar el retorn de l’absolutisme, Ferran VII va ordenar que es depuressin tots aquells individus que havien rebut el títol de mestre durant el període de govern constitucional (1820-1823).

Pel bé de la Monarquia i de l’Església, calia evitar l’ensenyament i la difusió de les idees liberals.

El document complet consta de quatre pàgines.

AMHL 101-U320-1825_10

Les 10 escopetes de l'alcalde (1819)

Veure imatge de  Les 10 escopetes de l'alcalde (1819) (nova finestra)
A principis del segle XIX, una de les coses que "anava amb el càrrec" de batlle, era la custòdia de documentació i de les vares d'alcalde. Ah, i també de deu escopetes, quatre pistoles i un paquet i mig de munició. Ho veiem en aquest document que a la vegada ens informa que Josep Ferrer i Alern fou nomenat per ser batlle durant els anys 1819 i 1820.
A partir de 1820 el càrrec de batlle va passar a anomenar-se "alcalde constitucional", per l'aplicació de la Constitució de Cadis. El traspàs de les escopetes es va seguir fent (el 1821 van passar de Josep Ferrer a Pau Farres).
Inventari de béns entregats al batlle AMHL T100-1819_s/n

Cèdula personal de la Primera República espanyola (1873-1874)

Veure imatge de  Cèdula personal de la Primera República espanyola (1873-1874) (nova finestra)
El revers d'una documentació referent a un expedient d'obres de 1875 ha estat el lloc on s'ha localitzat una cèdula d'empadronament del temps de la Primera República espanyola. Es troba en blanc i podem observar els diversos camps que calia omplir: des de l'adreça i la professió a l'alçada i el color dels ulls. També ens informa que aquesta cèdula va ser instaurada a partir del Decret del Govern de la República de 20 de setembre de 1873.

La Primera República espanyola només va durar des de l'11 de febrer de 1873 fins el 3 de gener de 1874, i es va caracterizar per la seva inestabilitat política (durant aquest període van haver quatre presidents diferents) i per haver de fer front a la Tercera Guerra Carlina, a l'aixecament cantonal i a la Guerra dels Deu Anys de Cuba (la primera guerra d'independència cubana, 1868-1878).

Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall són els únics catalans que han arribat a ser cap d'Estat a Espanya, i ho van ser precisament durant la Primera República espanyola (de febrer a juliol de 1873, entre tots dos).
 

El Torrent Gornal el 1862

Veure imatge de  El Torrent Gornal el 1862 (nova finestra)
El 1862 Joan Aldavert va construir una fàbrica al costat del Torrent Gornal, davant de la carretera que anava cap a Sant Boi de Llobregat. El Torrent Gornal era una riera que transcorria més enllà de l'avinguda que avui port el seu nom. Per això, antigament, carrers com els de Rosalía de Castro i Juan Ramon Jiménez van ser anomenats Torrent Gornal.

A l'Arxiu conservem plànols de la fàbrica i també aquest dibuix de l'arquitecte Joan Soler i Cortina sobre una sèrie de travessers que es volien construir al camí del Torrent Gornal per tal d'alleugerir el pendent.
AMHL101-C410-1862_07

Quan l'Hospitalet tenia 5 carrers (1818-1822)

Veure imatge de  Quan l'Hospitalet tenia 5 carrers (1818-1822) (nova finestra)
Aquest manuscrit ens explica el Resum General de la població de l'any 1818, que va ser col·locat a l'Arxiu el dia 22 d'abril de 1818. També hi podem veure les anotacions sobre la població dels anys 1820, 1821 i 1822.
El 1818 L'Hospitalet tenia 5 carrers i 219 unitats familiars. La població era de 358 homes i 509 dones (per tant, 867 habitants). El 1822 el nombre d'habitants havia pujat fins a 918 i les famílies o cases (denominades "veïns") eren 221.

Certificats d'implantació de la Constitució de Cadis (1820) a l'Hospitalet

Veure imatge de  Certificats d'implantació de la Constitució de Cadis (1820) a l'Hospitalet (nova finestra)
La Constitució de 1812 a l’Hospitalet
Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei.
El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se.
El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional. Francesc Negre, el secretari de l’Ajuntament, ens ho explica en aquests documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany).

Acta de sessió de l'Ajuntament de 1743

Veure imatge de  Acta de sessió de l'Ajuntament de 1743 (nova finestra)
L’Ajuntament de l’Hospitalet  l’any  1743
Aquest document plasma la sessió del Ple de l'Ajuntament del 19 d’agost de 1743. Hi van acudir el batlle, els regidors i alguns habitants del poble que van ser convidats a participar-hi per decidir com pagar una contribució de carbó i candeles (espelmes).

Transcripció dels noms tal com apareixen:
  • Batlle: Pera Mestras.

  • Regidors: Francesch Oliveras, Faliph Rodes, Joseph Miquel, Joan Martí.

  • Habitants convidats: Pau Riera, Bartomeu Llopis, Anton Prats i Riera, Francisco Viñals, Pau Cassas, Mateu Piguillem, Pau Rodes, Joseph Codina, Anton "Dauesa", Sabestià Prats, Pau Trabal, Pau Piguillem, Jaume Hugo, Joan Martí de Montaña.
Al revers del document es pot llegir l'anotació "Diners o recivos de carn del añ 1813". Segurament el full fou reutilitzat com a embolcall de documentació de 1813 i per això l’hem trobat entremig de documents que daten d'aquest any.
 

La Guerra del Francès a L’Hospitalet (1808-1814)

Veure imatge de  La Guerra del Francès a L’Hospitalet (1808-1814) (nova finestra)
Durant la Guerra del Francès, Catalunya va passar a ser part de l’Imperi de Napoleó. Arreu del territori els municipis van haver d’allotjar les tropes que formaven part de l’exèrcit napoleònic. Sobretot eren francesos, però també hi havia batallons italians.
Tal com mostra la nombrosa documentació conservada a l’Arxiu, L’Hospitalet va haver d’acollir i proveir soldats francesos i italians. Els documents ens ensenyen com els habitants de L’Hospitalet lliuraven a l’Ajuntament aliments, vi, oli per fer llum, farratge pels cavalls i llenya. A canvi rebien un pagament i el secretari o un regidor en feia un rebut. Aleshores, els oficials francesos i italians entregaven vals a l’Ajuntament per emportar-se les provisions que necessitaven. És curiós descobrir com alguns oficials francesos escrivien “Hospitalette” i els italians “Ospitaletto” o “Ospedaletto”.

Per a més informació sobre la Guerra del Fracès a l'Hospitalet podeu consultar aquest article.

Traducció del text en italià:

Regiment de Caçadors del Príncep Reial,
2n esquadró - 6a Companyia
Val per la quantitat de quatre-centes una racions de palla pel nodriment dels cavalls de la dita Companyia a compte del 14 fins a tot el vint-i-u de novembre de 1808.
Racions 401 – Palla   Ospitaletto, el 21 de novembre de 1808.
El Capità Comandant de la Companyia

Ban del Mariscal MacDonald (1810)

Veure imatge de AMHL 101-U-U300-U310-1810_s/n_ban francès-català (nova finestra)
Durant la Guerra del Francès l’exèrcit de Napoleó va ocupar Catalunya. Les autoritats franceses van crear el Govern General de Catalunya, el qual s’adreçava a la població amb textos com aquest que es conserva a l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet.

Étienne Jacques MacDonald, Mariscal de l’exèrcit francès i Duc de Tarento, va ser Governador General de Catalunya entre 1810 i 1812. Posteriorment va formar part de la desastrosa campanya de Napoleó a Rússia.
Ajuntament de L'Hospitalet
Pl. de l'Ajuntament, 11
08901 L'Hospitalet de Llobregat
Tel. 934 029 400