La segona pel·lícula de l’irlandès David Freyne segurament no tindrà l’ascendent de l’autor de Call me by your name (L. Guadagnino, 2017) ni tampoc la furiosa intimitat de Xavier Dolan o d’altres representants del “queer cinema”, per exemple. Però sí que compta amb una virtut que l’eleva com a eina de normalització i integració: la seva desacomplexada visió social i personal de la pròpia identitat —sexual, sí, però també individual.

Sopa de pedres és la història de l’Alma, una nena que ha de fugir del seu país perquè veu com al cel enlloc de volar-hi estels un dia hi arriben els avions.

Les grans discussions comencen sovint per una tonteria, una paraula de més dita fora de to o pel fet d’estirar una mica massa la darrera vocal d’una frase aparentment inofensiva. I si això passa entre germans i en el context d’una reunió familiar, les probabilitats que la vetllada es converteixi en quelcom més que en una agradable trobada són molt altes.

A  besar  de  todo és el relat personal a través d’anècdotes, contes i poemes d’una història de superació personal. Un recorregut per la vida de l’autor mateix, la seva addicció a les drogues i la recuperació posterior.

Els Ocells d'Aristòfanes va estrenar-se l'any 414 a.C. 2500 anys després d'aquella estrena, La Calòrica revisita Els Ocells per estudiar els mecanismes emocionals que fan funcionar el populisme neoliberal i qüestionar-se els motius del seu auge a l'esfera internacional. Què hem fet nosaltres per aturar el populisme? Fins a quin punt som impermeables als seus eslògans contundents? Què queda de realment democràtic a les democràcies occidentals?

MIVION és un acrònim en llengua serbocroata, format per l’abreviació de les paraules "nosaltres", "vosaltres" i "ells /elles". Era el títol del programa que dirigia l’Slobodan Minic, reconegut periodista, director de la secció de cultura de Ràdio Sarajevo, en què va entrevistar personalitats de l’ex república de Iugoslàvia. El seu és un testimoni sobre el progressiu avanç de la intolerància, el nacionalisme i l’autoritarisme, però també sobre la força de la cultura i el diàleg.

Exilio és un espectacle que fusiona música, literatura i projeccions audiovisuals en torn a la idea de l’exili. A partir de la poesia i la música d’autors que es van veure forçats a abandonar la seva pàtria i van reflexionar sobre aquesta circumstància, volem traçar un arc entre ells i l’actualitat.

El text de Jordi Sánchez narra la història de quatre amics que se’n van a viure junts, i entre els quals hi ha, a banda d’amistat, una forta tensió sexual. Una comèdia al pur estil sit-com dels anys 90 (Friends, Frasier, la pròpia Plats Bruts), amb un to irreverent que s’ha mantingut fresc després de 25 anys de la seva creació.

Sortim a celebrar el futbol en centenars de milers. Ens mengem els plàstics que tirem en l’estómac dels peixos que ens preparem per a sopar. Ens venem els pisos i els apartaments a preus impossibles per a nosaltres mateixes i després ens manifestem contra el turisme. Els nostres amics s’han convertit en polítics i ara viuen en un despatx.

Agitado y mezclado és un espectacle íntim, sincer i ple de complicitat creat per dos grans amics on es fusionen poesia i música. Un viatge ple de emocions i sorpreses que bateguen des de la profunda admiració que tenen ambdós.