L’activitat es va iniciar amb la cançó de Joan Dausà “Tot anirà bé”. Aquesta cançó ens fa ser conscients que compartir com ens sentim en moments d’incertesa i de patiment ens fa sentir menys angoixa i viure la situació de la millor manera possible, a la vegada que és important no caure en el parany de fer promeses pel fet que potser no podem complir-les més tard ja que no tot depèn de nosaltres. En la mesura que ens sigui possible hem de poder parlar de les circumstàncies que hem viscut per a que no quedi enquistada i elaborem el procés.

L’Arnau i la Neus ens proposen fer una visualització del nostre passat amb l’ajuda d’una lectura en grup que ens apropa individualment al museu de la nostra vida, als records de la nostra infantesa. Ens adonem que tornar a la biblioteca dels nostres records no sempre és gratificant. Aquest viatge ens fa prendre consciència d’aquells objectes i subjectes que ens han ajudat  a gaudir de relacions i d’aquells que no volem repetir. Poder tenir les portes obertes del nostre històric –tant per allò agradable com per allò desagradable-, és un gran recurs per poder acompanyar a altres famílies partint d’una relació d’ajuda “d’igual a igual”. Compartim el concepte de resiliència identificant-la com la capacitat que tenim les persones de sortir de situacions adverses posant en funcionament els nostres propis recursos.

Els dos facilitadors ens van iniciar en la filosofia de la pedagogia sistèmica  a través de l’autor Bert Hellinger i la seva distribució de l’ordre de les ajudes, com trobar l’equilibri en la relació i no donar allò que l’altre no demani; intervenir només fins on les circumstàncies ens permeten i deixar que l’altre desenvolupi altres possibilitats per si mateix.

La sessió va finalitzar escoltant un poema de la poetessa polonesa Wislawa Szymborska.

La propera sessió serà dilluns, 18 de maig.