El Museu de L’Hospitalet commemora el centè aniversari del naixement de l’artista hospitalenc Lluís Rey Polo (1924-2000) amb una exposició que mostra diferents etapes de la seva carrera dedicada a l’informalisme. Pintor, escultor i arquitecte, Rey Polo és considerat per la crítica com un dels tres artistes informalistes catalans més rellevants.

L’exposició “Rey Polo. Cent anys (1924-2024). Informalisme(s)” mostra els diferents moments pels quals l’informalisme de Rey Polo va passar durant les més de tres dècades que hi va dedicar i on va esdevenir un dels pintors referents de l’informalisme català. L’exposició recull també documentació d’època, tant gràfica com audiovisual, que ens ajuda a situar l’artista dins l’art català de la segona meitat del segle XX.

Lluís Rey Polo va passar la seva infantesa a L’Hospitalet. El 1951, i gràcies a Josep Maria de Sucre, l’artista rep una beca del Cercle Maillol per ampliar els seus estudis artístics a París, formació que més tard va complementar a l’escola de la Llotja de Barcelona.

A Catalunya, l’informalisme apareix a la dècada dels 50 i 60 com un corrent transformador, que busca la llibertat creativa i d’expressió de l’art, en el context de la dictadura franquista. Els companys de viatge de Rey Polo en aquest moviment artístic són Guinovart, Ràfols-Casamada, Argimon, August Puig, Cuixart i Antoni Tàpies.

Rey Polo és autor de grans escultures de pedra, ferro i formigó, vidrieres i murals a Barcelona, Madrid, Menorca i L’Hospitalet. A la nostra ciutat, al fons d’art contemporani del Museu de L’Hospitalet hi trobem divuit obres de Rey Polo i, a l’església de Sant Isidre, del barri de Santa Eulàlia, la capella que és també obra de l’artista.

L’exposició “Rey Polo. Cent anys (1924-2024). Informalisme(s)” és comissariada per Jordi Garrido i es podrà veure a L’Harmonia del 25 d’abril a l’1 de setembre. La inauguració serà dijous, 25 d’abril, a les 19 hores.