El Centre d’Art Tecla Sala de L’Hospitalet presenta “Pilar Aymerich. Memòria viscuda”, la primera gran retrospectiva sobre Pilar Aymerich, Premi Nacional de Fotografia (2021). L’exposició, produïda conjuntament amb el Círculo de Bellas Artes de Madrid i amb la col·laboració de La Fábrica, aplega més de 150 fotografies, una pel·lícula, un documental i material d’arxiu que abasten tota la seva carrera professional. La inauguració tindrà lloc dijous, 24 d’octubre, a les 19 hores, i es podrà visitar fins al 30 de març de 2025.

A més de recollir les imatges més icòniques i reproduïdes del seu treball, Neus Miró, comissària de la mostra, destaca moltes altres fotografies, gairebé desconegudes, en una aposta per ampliar la visió sobre el treball d’Aymerich. En aquest sentit, ressalten les imatges preses a l’Havana el 1982 o les que conformen el projecte “Viatgeres a l’Havana”, un treball compartit que Pilar Aymerich i la historiadora Isabel Segura van començar el 2008 i que exposen per primer cop.

La proposta expositiva, ordenada cronològicament per evidenciar la simultaneïtat entre els diferents treballs de la fotògrafa, inclou el curtmetratge Entreacto, en què Aymerich apareix com a actriu. La pel·lícula, realitzada en 35 mm, només es va veure en una única ocasió el 1974 en un cinema de Barcelona.

El fotoperiodisme que practica Aymerich defuig la distància i la suposada objectivitat del documental. Les seves imatges sorgeixen del coneixement d’una situació donada, de la familiaritat amb l’entorn i de les relacions interpersonals que construeix. La seva obra constitueix un referent per al fotoperiodisme de la segona meitat del segle XX, en un àmbit en què les dones eren una minoria.

Pilar Aymerich, de l’escena a la realitat social

Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) inicia la seva trajectòria professional en la fotografia a finals dels anys seixanta, en el marc del tardofranquisme i la Transició espanyola. La seva càmera és testimoni de manifestacions, vagues, celebracions i moviments socials, sempre des d’una consciència social, humanista i feminista.

Inicialment es forma en direcció teatral a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a Barcelona. Després d’un període de formació a Londres i a França, torna a Barcelona l’any 1968, on comença la seva trajectòria en la fotografia, tot publicant a partir d’aleshores en múltiples revistes i rotatius, com ara Serra d’Or, Triunfo, Destino, El Viejo Topo o El País.

Les imatges d’Aymerich es caracteritzen des dels seus inicis per un potent caràcter narratiu que flueix en paral·lel als textos que acompanyen. Els seus reportatges fotogràfics es constitueixen en seqüències en què es pot identificar un principi, un desenvolupament i un final de la situació o l’acció que es captura.

El 2021, el treball d’Aymerich va ser reconegut amb el Premi Nacional de Fotografia. En la seva decisió, el jurat destacava “una trajectòria en l’àmbit de la fotografia a peu de carrer, desenvolupada a partir de la dècada dels setanta, que planteja qüestions urgents a la realitat social i política tardofranquista, que encara avui són de rellevància. Una obra que germina des d’una noció ètica on la fragilitat és el punt de partida d’una narració fotogràfica”.