1. Cercant a Dolors Rovira

En un primer escrit de l'Ajuntament de 18 de juny de 1919, s'informa que Carme Gómez Serret, que viu al número 82 del carrer Campalans, ha acudit a les autoritats demanant que la seva filla Dolors Rovira sigui reclosa en un convent. Resulta que la noia, de només quinze anys, té molt mala conducta i no hi ha manera de corregir-la.

Cinc dies més tard, en un ofici de resposta al Governador Civil de Barcelona, l’alcalde de l'Hospitalet explica que l'Arxiu Municipal no té cap documentació sobre la conducta o els mals antecedents d'aquesta menor del barri de la Torrassa.

Però sí que informa que la mare i els veïns han declarat que la noia havia marxat a viure a Barcelona, al número 7 del Carrer Cardona, amb una senyora que es dedicava al tràfic de blanques i que regentava una casa de cites.

Potser l’havien detingut a Barcelona i per això el Governador preguntava pels seus antecedents a l’Hospitalet. No sabem què se’n va fer i quina vida va haver de portar, però gràcies a aquests documents avui la podem recordar.

2. Cercant a Gregòria Alameda

El 17 de desembre de 1919 el Governador de Barcelona rebé un telegrama del Governador de Burgos. Aquest últim volia saber on es trobava la jove Gregoria Alameda, ja que el seu pare no tenia notícies d’ella des de feia més de dos mesos i això el preocupava.

Per tant, sembla que s’escrivien sovint. Com que informen que la noia estava vivint a l’Hospitalet, el Governador de Barcelona trasllada la pregunta a l’alcalde de la ciutat.

Des de l’Ajuntament van anar a la casa del senyor Arumí, al número 75 de la Rambla Just Oliveras. Allà era on la Gregoria treballava de serventa, i és allà on la dona del senyor Arumí els digué que, “justament abans d’ahir”, la noia s’havia acomiadat i havia marxat al seu poble per casar-se.

Sembla estrany que la noia portés dos mesos sense escriure al seu pare i que precisament marxés just abans que anessin a preguntar per ella. No sabem si realment va marxar per casar-se i el seu pare no en sabia res, o si li va passar alguna cosa mentre feia de serventa...

La Gregoria Alameda i la Dolors Rovira van desaparèixer entre la multitud i han restat en l’oblit fins que, gràcies als documents de l’Arxiu, hem pogut conèixer la seva existència.

Igual que elles, milions de dones al món. Ahir, avui i, per desgràcia, demà. El 8M és cada dia.