L’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, s’ha reunit avui amb la consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Tània Verge. Aquesta visita s’emmarca en les reunions bilaterals per avançar en els diferents temes pendents entre ambdues institucions, tal com es va acordar en la Comissió Mixta Ajuntament-Generalitat del passat 11 de gener.

En la trobada, la consellera i l’alcaldessa han compartit la diagnosi conjunta que estan realitzant per millorar el circuit d’atenció a les violències masclistes a l’Hospitalet de Llobregat. “Aquesta diagnosi ens permetrà reforçar la xarxa d’atenció a les violències masclistes i, si cal, ampliar-la”, ha compartit Verge. “També millorarem el circuit d’urgència, augmentant el seu finançament i treballant conjuntament en l’elaboració d’un protocol de resposta urgent amb el consistori, que agilitzi els temps de resposta davant de situacions d’acollida urgents".

L’alcaldessa ha traslladat a la consellera la necessitat de reconèixer el Centre d’Atenció i Informació a la Dona (CAID) de la ciutat com a servei integral. “El centre va néixer el 1986 sent un servei pioner a l’Estat, i de llavors ençà ha acompanyat les dones de L’Hospitalet, oferint una atenció integral i individualitzada. Al llarg d’aquests anys, el centre ha prestat informació, orientació i atenció a més de 15.700 dones i 700 infants. Necessitem millorar el seu finançament per tal de reforçar i ampliar les tasques que ja du a terme”, ha explicat l’alcaldessa. En la mateixa línia s’ha expressat la consellera Verge que ha reconegut el servei que aquest centre fa per les dones de la població i ha afegit que “aquesta legislatura obrirem un Servei d'informació i atenció a les dones (SIE) i continuarem donant suport al CAID perquè continuí garantint el servei d’atenció a les dones de l’Hospitalet”.

Marin i Verge també han compartit el desplegament del programa TempsxCures a la ciutat, amb una inversió de més de 653mil euros per part de la Conselleria. Es tracta d’un programa pioner que garanteix el dret a la cura de tots els infants i adolescents de 0 a 14 anys fora del temps escolar, i el dret al temps de les persones que els cuiden, majoritàriament dones. “Tot i ser d’accés universal, es prioritzaran les famílies amb més pobresa de temps, com les famílies monoparentals, les dones en situació de violència masclista o les dones migrades, que són les que més cuiden i les que tenen menys temps per a elles mateixes”, ha detallat la consellera d’Igualtat i Feminismes. Alhora, el programa revaloritza el treball de cures, garanteix ocupació de qualitat i estableix noves vies d’acreditació professional, que permetran a les persones que cuiden, sobretot dones migrades, accedir a millors condicions laborals.

Les polítiques LGTBI han estat un altre dels temes compartits i s’ha anunciat que l’oficina Municipal LGBTI passarà a formar part de la xarxa Servei d'Atenció Integral LGBTI (SAI), que es gestiona i coordina des del Departament d’Igualtat i Feminismes. La nova oficina es presentarà en breu en un acte conjunt. Verge ha remarcat que “la incorporació de l’oficina LGTBI de l’Hospitalet a la xarxa SAI permetrà incrementar els seus recursos, amb l’ampliació de l’equip professional i amb el finançament del desplegament de polítiques públiques LGBTI i d’actuacions del servei".

A continuació, després de signar el Llibre d’honor de la ciutat i saludar els portaveus municipals, Marín i Verge s’han traslladat a Can Colom, seu del Centre d’Atenció i Informació a la Dona (CAID) de L’Hospitalet, que el passat setembre va celebrar el 35è aniversari i que es gestiona des de la xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de l’Institut Català de les Dones. A Can Colom, l’alcaldessa i la consellera s’han trobat amb les entitats de dones de la ciutat i amb representants del Cicle formatiu de Promoció d’Igualtat de Gènere de l’Institut Can Vilumara de la ciutat.

Aquests darrers dos anys han estat especialment difícils. L’alcaldessa ha ressenyat com la pandèmia sanitària ha aïllat moltes dones, que s’han vist atrapades a les seves llars amb els seus agressors. “Ha trencat xarxes físiques de suport i espais de seguretat. La crisi econòmica i social derivada també agreuja aquesta situació, i és per aquest motiu que tots els serveis de la xarxa d’atenció a les violències masclistes continuen essent serveis essencials per garantir l’atenció integral a les dones”, ha afegit Marín.