• L’exposició vol reconèixer la tasca de Xavier Grau, un dels darrers grans pintors d’aquest país, que treballava al Districte Cultural de L’Hospitalet des de 2016
• Es tracta d’una producció del Centre d’Art Tecla Sala i el Districte Cultural de L’Hospitalet
• La mostra es podrà veure des de dijous, 20 de maig, a partir de les 19 hores, fins al 18 de juliol a l’Espai 2 del Centre d’Art Tecla Sala a L’Hospitale

L’exposició “La pintura silent” té la voluntat de retre homenatge al pintor barceloní Xavier Grau, a través d’una selecció essencial d’obres provinents del seu estudi situat al carrer del Cobalt de L’Hospitalet, on va treballar des de l’any 2016, que conviden a aproximar-nos sense filtres al treball, alhora silent i vital, d’un dels darrers grans pintors d’aquest país. 

Aquesta mostra presenta algunes obres del període més emblemàtic de l’artista i també dels seus darrers anys a L’Hospitalet, una etapa més introspectiva i distanciada del context artístic, que mai no va acabar de reconèixer-lo com un dels grans referents de la pintura actual.

"La pintura silent" és una producció del Centre d'Art Tecla Sala i el Districte Cultural de L'Hospitalet, comissariada per Albert Mercadé. Es podrà veure entre el 20 de maig i el 18 de juliol a l’Espai 2 del Centre d’Art Tecla Sala a L'Hospitalet.

La mostra s’emmarca dins l'exposició actual de Tecla Sala “Our garden needs its flowers. Fluxos i narratives artístiques al Districte Cultural de L'Hospitalet”, que recull l’efervescència creativa del Districte Cultural a través de les arts visuals, la música i el disseny.

“Our garden needs its flowers”

L’any 1985, els músics Jess Sah Bi i Peter One van editar el seu primer i únic àlbum a Costa d’Ivori. El disc es va titular Our Garden Needs Its Flowers i ràpidament es va convertir en un gran èxit a tot l’Àfrica occidental. Es tracta d’un tribut a la música folk i country d’arrel americana tot fusionant aquests sons forans amb sonoritats autòctones, on es barregen idiomes com el guro – llengua mandé parlada a una part de Costa d'Ivori–, l'anglès i el francès. Tot i la seva repercussió regional, el disc es va exhaurir i va desaparèixer poc després, convertint-se en una petita joia capaç d’oferir, des de la música popular, una lectura contextual oberta, plural i alliberada de fronteres.

Més enllà de la seva sonoritat, l’ús d'aquesta frase com a títol de l’exposició és una primera llicència poètica que, des del punt de vista comissarial, permet establir un símil amb l’art contemporani i avançar dos aspectes clau en aquest projecte: en primer lloc, situar a un mateix nivell les arts visuals i la música en el context de L’Hospitalet, i, en segon lloc, establir un paral·lelisme entre la necessitat de cuidar les flors d’un suposat jardí i la necessitat de tenir cura de la potencialitat artística de l’entorn cultural de L’Hospitalet. En els dos casos, el “nostre”, la pertinença pròpia, el fet de sentir-se' part, esdevé fonamental i es manifesta des de la riquesa i la pluralitat.