Passeig de Gràcia. Història d’una família, premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona 2026, és la quarta novel·la de Roger Bastida. Gràcies als coneixements i l’experiència en història Barcelonina de l’autor, el llibre està dotat d’una gran qualitat narrativa alhora que ofereix una mirada històrica de tres famílies durant els últims més de 200 anys. Aquestes tres famílies: els Castelljussà que formen part de l’antic món nobiliari, els Massanas que forment part de la burgesia enriquida a Cuba i els Farrés que estan al servei dels Massanas, tan diferents en l’àmbit economicosocial s’entrellacen justament al passeig de Gràcia. L’espai actua doncs com un personatge més de l’obra mostrant-nos els grans canvis físics, artístics i econòmics que ha patit aquest passeig emblemàtic de Barcelona conegut a escala mundial.

Amb el pretext d’endinsar-se en una exploració de la seva història familiar, Ramon Breu a la seva darrera novel·la, Anatomia d’un silenci, fa un retrat de la postguerra civil des d’una mirada poc convencional. Aquesta crònica amb pinzellades de ficció, permet rememorar la història d’aquest país mentre gaudim de les “petites històries de gent anònima i senzilla”.

Vol d’emergència a Wuhanadara és una novel·la d’aventures, situada a la regió imaginària del Dyondé. La missió de Sant Llàtzer és l’objectiu principal de l’abbé, la doctora Balenyà, Alice i Sessé. Però situats al mig d’una regió rica en diamants i coltan toparan de ple amb la cobdícia del primer món i l’explotació dels poders locals propis dels països de l’Àfrica Oriental. Coll ens presenta una mirada crítica i informadora de la realitat d’un gran nombre de països africans a través d’un format distès i lúdic com pot ser la novel·la d’aventures.

Retorno al pasado és un llibre coescrit per Pepe Dana y Javier Pérez-Vico i el segon volum de la saga Aislados en el cine. Aquesta vegada, els dos cinèfils rebobinen cap al passat i escriuen sobre grans pel·lícules de fa uns anys dividides en quatre seccions segons la temàtica: espai exterior, guerra, atrapats i soledat. Aquest llibre ofereix al lector una mirada crítica i analítica a pel·lícules que ben segur haurà vist o n’haurà sentit a parlar com: Interstellar, La vida es bella, Birdy o Lost in translation.

La muerte blanca és el darrer thriller de la Triología del Verdugo, de Toni Hill. La criminòloga Lena Mayoral entra en escena de nou, aquest cop per resoldre la desaparició d’una nena a Barcelona. Mantenint la tensió i el ritme narratiu propi de Hill que fa que el lector se senti atrapat fins a l’última pàgina. Aquesta trama plena d’incògnites no només ofereix el misteri propi del thriller sinó escenes de reflexió profundes amb un estil treballat. La muerte blanca no narra una trama aïllada de El último verdugo i La hora del lobo sinó que actua com a tancament de la saga entrellaçant els tres fils argumentals i desenvolupant els personatges comuns més complexos.

Dones de foc és un relat alhora literari i històric que posa al centre aquelles que sempre han estat situades al marge, relegades en segon pla. La nova obra de Dolors Marín explica la vida de tretze dones vingudes d’Europa i Llatinoamèrica fins a Catalunya durant la Guerra Civil amb un objectiu polític clar: lluitar col·lectivament contra el feixisme i l’extrema dreta emergent. Aquest recull de biografies fet des d’una perspectiva feminista i amb una visió internacionalista ofereixen una clau de lectura diferent marcada per la voluntat de reparació del silenci de l’autora. Grans personalitats internacionals de tots els camps com Simone Weil, Mary Low o Emma Goldman apareixen al llibre que mostra tot un ventall de formes de lluita tant des del front com a la rereguarda escrivint, fotografiant, treballant d’infermeres...

La segona novel·la de l’hospitalenca Bárbara Marui ens transporta en un poble de la prefectura japonesa de Gifu. Impregnat de l’estil pausat i senzill propi de la literatura oriental, Hotaru. El secreto de las luciérnagas, narra la història de Seiya Hayashi, un metge a qui diagnostiquen una malaltia respiratòria que l’obliga a tornar al seu poble natal i portar una vida més tranquil·la. Aquest retorn al poble del seu passat li farà remoure i enfrontar-se als seus records, però també l’ajudarà a fer una cura emocional de la càrrega que poden suposar. Escrit després d’una època de trasbals en la vida de l’autora, la novel·la intimista d’amor familiar i romàntic va suposar una reconciliació amb ella mateixa de la mateixa manera que pot ser-ho pel lector.

Amb Pacto de silencio, Pako Muñoz clou la trilogia formada per La ruta de las once cartas i Río de mentiras, ambientada en una tradicional família de la burgesia industrial catalana. En aquest tercer títol, ambientat en un context marcat per la postguerra i les seves conseqüències; les ferides, dubtes i draps bruts de la família aniran sortint a la llum deixant la protagonista en una lluita per tornar la dignitat a l’hereu legítim de la família.

Des de principis de segle, la bretxa economicosocial entre els superrics i les classes més pobres no ha parat de créixer exponencialment. Davant d’aquesta situació, crida especialment l’atenció la proliferació d’ONGs, que no sempre és sinònima d’un auge de solidaritat sinó que a vegades es tradueix en un negoci dels mercats capitalistes, el que anomenem filantrocapitalisme. En el seu primer llibre, Filantrocapitalisme. El mercat de la caritat. Olivé mostra de manera clara, argumentada i contrastada què és el filantrocapitalisme, d’on neix, quin és el seu estat actual, quins beneficis i conseqüències té i què podem fer nosaltres com a ciutadans davant d’aquesta amenaça.

En la seva primera novel·la de ciència-ficció, Marc Parés explica la història de la Narcisa que descobreix que la farmacèutica on treballa està cometent un frau: comercialitza com a pastilla antidepressiva una pastilla de manipulació onírica. Davant d’aquesta realització solitària de la protagonista que es troba envoltada d’una societat que ja ha estat manipulada, Parés pretén mostrar al lector una necessitat imperiosa de canvi i d’actuació col·lectiva.

Droga a la lluna és un còmic satíric basat en un món distòpic que en lloc de representar un possible futur catastròfic busca explicar el present. Aquest primer còmic llarg en català de l’escriptor fa una crítica punyent al tecnofeixisme i al mercat capitalista a través d’un seguit d’emissions televisives en què els presentadors expliquen notícies atroces sense que suposin cap daltabaix ni costin d’assumir per la societat. En l’emissió que dona nom al còmic es troba droga a la lluna i el personatge de “Mask”, paròdia evident d’Elon Musk la vol comprar.

En legítima defensa de classe és un recull de les columnes més significatives de Montse Santolino publicades a La Directa, en què l’autora fa un repàs de lluites de tota mena donant especial importància a les persones que s’organitzen al marge del silenci del govern. Amb una perspectiva orgullosament perifèrica Santolino ens fa reflexionar sobre temes tan quotidians com són el feminisme, la llengua, l’educació, la salut mental o la classe.

En la seva 39a ed., Quaderns d’estudi ens ofereix 5 nous articles i unes memòries amb el mateix objectiu de sempre: donar a conèixer l’Hospitalet present, passat i futur als seus lectors. En l’edició d’enguany la revista ens ofereix: un primer article en clau feminista centrat en les dones de l’Hospitalet a l’època medieval. Un segon article fruit de les conclusions d’un treball de recerca previ sobre la Torre del Cap del Riu. Un testimoni personal de la família hospitalenca Piera durant els fets d’octubre de 1934 que ens permeten entendre com es van viure els fets a la ciutat. Una anàlisi arquitectònica de la tipologia d’habitatge estesa a principis del s. XX als barris de Collblanc i Torrassa. I un últim article que detalla la posada en marxa i l’experiència dels primers anys del projecte educatiu “Aprenem famílies en xarxa” (2019) dut a terme en un institut de la ciutat. La revista clou el número del 2025 amb unes memòries de Carme Alzaga i Reig, mestra de la ciutat durant els últims 30/40 anys.