El 20 de febrer de 1997 l’ajuntament de L’Hospitalet va presentar “L’Hospitalet pel  civisme: un Projecte de Ciutat”, una iniciativa que tenia com a objectiu principal construir la ciutat del segle XXI amb millor nivell de qualitat de vida per als seus ciutadans. Per realitzar-lo, es va treballar amb la ciutadania, les associacions, les entitats, els sindicats, les organitzacions econòmic financeres, el sector empresarial, etc.

Tot aquest procés va donar com a resultat el que llavors es va conèixer com el “Pacte pel Civisme”.

La voluntat del “Pacte pel Civisme” era implicar als ciutadans i ciutadanes en el correcte ús dels espais comuns de la ciutat i en fomentar la preservació de l’entorn urbà. També es va impulsar un Pla educatiu Cívic, per educar en valors de civisme i acompanyar aquest procés des de la vessant educativa.

Els temps han canviat i cal partir d’una nova diagnosi que permeti prioritzar accions a desenvolupar. L’objectiu d’aquesta nova etapa és analitzar les actuacions portades a terme pel “Pacte pel civisme” i definir nous objectius adients als canvis soferts per la Ciutat i la societat.

Un dels primers passos d’aquesta anàlisi és complementar el terme de Civisme amb el de Convivència.

Així doncs, qualsevol política pública no només ha de garantir la seguretat, sinó també vetllar per la qualitat de vida dels seus ciutadans mitjançant una convivència pacífica.

L’Administració ha de posar a l’abast dels seus ciutadans totes les eines per promoure una relació harmoniosa i igualitària entre les persones, una relació que contempli el conflicte, sempre que sigui gestionat per vies pacífiques i a on els drets dels ciutadans vagin de la mà amb els seus deures. 

Aquestes reflexions porten a reformular el Pacte pel Civisme en una nova Aliança per la Convivència.

• El Civisme, com a concepte, és insuficient en l’àmbit de les polítiques públiques actuals.
• Convivència. Parlar de convivència és subratllar que “el que tu facis afecta a la comunitat”.
• Seguretat i Convivència. Per construir una societat inclusiva, solidària, cohesionada, que ofereixi igualtat d’oportunitats i que estigui construïda sobre les bases del respecte entre les persones que la integren.
• Importància de la percepció d’inseguretat dels ciutadans. Les  polítiques públiques han de garantir una convivència pacífica.
• Coproducció de polítiques públiques. L’enfocament integral de la convivència requereix adaptar les institucions i formar als agents implicats.

• Millorar les accions davant els conflictes de convivència innovant i adaptant-les a la realitat canviant.
• Fomentar el coneixement mutu i la interrelació entre les persones.
• Incrementar les accions amb les comunitats de veïns per tal de gestionar els conflictes.
• Implementar una estratègia de comunicació com a eina de permeabilització de l’Aliança a la ciutat.
• Promoure una ciutadania activa i inclusiva.
• Fomentar una cultura del civisme individual i de la seguretat ciutadana.
• Major control de l’espai públic.
• Millorar la percepció de la seguretat ciutadana.
• Millorar la ordenació dels espais comuns.
• Promoure la mobilitat activa i millor convivència entre VMP i la resta de ciutadans.