- Per temes
- Arxiu Municipal de L’Hospitalet
- Comerç a la ciutat
- Cooperació internacional
- Dinamització local
- Fons Next Generation
- Joventut
- L’Hospitalet Turisme
- La Farga
- Oficina d’entitats
- Pla Integral Les Planes - Blocs Florida
- Poliesportius Municipals de L’H
- Programa Municipal per a la Dona
- Síndica de Greuges
- Torre Barrina
- Xarxa per la convivència
- Auditori Barradas
- Biblioteques de L´Hospitalet
- Centre Cultural Bellvitge - Gornal
- Centre Cultural Collblanc - la Torrassa
- Centre Cultural la Bòbila
- Centre Cultural Sanfeliu
- Centre Cultural Sant Josep
- Centre Cultural Santa Eulàlia
- Centre d´Art Tecla Sala
- CulturaLH educa
- Districte Cultural
- Escola de Música i Centre de les Arts
- Fundació Arranz-Bravo
- Museu de L’Hospitalet
- Teatre Joventut
- La ciutat
- L'Ajuntament
- Seu Electrònica
- Notícies
- Agenda
- Directori
- Tràmits
- Plànol
- Carpeta ciutadana
Xarxes socials
Documents del mes
Document del mes (núm. 1)
FILMACIÓ DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 1977
El document fílmic que presentem va ser el primer que sobre la Diada de 1977 va ingressar a l’arxiu. Al valor històric, especialment significatiu per al nostre municipi, s’hi afegeix el fet que la filmació i el muntatge, no professionals en aquest cas, són d’una qualitat molt notable. Es tracta, doncs, d’un document que posa en valor els documents fílmics com a font per a difusió cultural i per a la recerca, és a dir, com a patrimoni cultural.
Aquest testimoni fa palès un moment clau de la història del nostre país. Un moment d’unió social enfront dels anys del franquisme. Reflecteix la intensitat amb què es va viure el primer 11 de setembre en llibertat en una ciutat obrera tan pròxima a la capital com era l’Hospitalet. Sindicats, partits, veïns i veïnes, ... tothom amb pancartes exigint canvis per després unir-se a la manifestació multitudinària de Barcelona que es va fer l’endemà.
Veure vídeos
Aquest testimoni fa palès un moment clau de la història del nostre país. Un moment d’unió social enfront dels anys del franquisme. Reflecteix la intensitat amb què es va viure el primer 11 de setembre en llibertat en una ciutat obrera tan pròxima a la capital com era l’Hospitalet. Sindicats, partits, veïns i veïnes, ... tothom amb pancartes exigint canvis per després unir-se a la manifestació multitudinària de Barcelona que es va fer l’endemà.
Veure vídeos
Document del mes (núm. 2)
PRIVILEGI MILITAR CONCEDIT A PAU PRIOR I FERRER
Presentem un Privilegi militar en virtut del qual el 21 d’abril de 1643 Felip IV nomenava cavaller a Pau Prior i Ferrer. El document està enquadernat en pell marró repujada amb formes geomètriques i motius florals, i conté la il•lustració en color de l’escut d’armes que acompanyava el fet de ser constituït cavaller.
Aquest document forma part del fons patrimonial España Muntadas. En concret, d’un dels patrimonis del llinatge matern d’aquest fons: el patrimoni Prior. Tal i com és el cas de molts fons patrimonials, els orígens, administració i transmissió del patrimoni familiar España Muntadas concerneixen diferents municipis de Catalunya i alguns dels béns i drets dels quals informa, es refereixen al territori hospitalenc. En el cas de l’Hospitalet de Llobregat, aquesta vinculació a la ciutat té un caràcter excepcional, ja que es tracta de l’únic fons patrimonial que es conserva a l’Arxiu.
Aquest document forma part del fons patrimonial España Muntadas. En concret, d’un dels patrimonis del llinatge matern d’aquest fons: el patrimoni Prior. Tal i com és el cas de molts fons patrimonials, els orígens, administració i transmissió del patrimoni familiar España Muntadas concerneixen diferents municipis de Catalunya i alguns dels béns i drets dels quals informa, es refereixen al territori hospitalenc. En el cas de l’Hospitalet de Llobregat, aquesta vinculació a la ciutat té un caràcter excepcional, ja que es tracta de l’únic fons patrimonial que es conserva a l’Arxiu.
Document del mes (núm. 3)
Aquest mes presentem una mostra de la tipologia documental més consultada a l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet i, també, una de les més extenses en el temps i en el volum: les llicències d’obres majors.
Aquesta documentació respon a la necessitat que té l’Ajuntament de controlar que les construccions de particulars compleixin la normativa urbanística. Aquesta sèrie documental és consultada tant per investigadors –el conjunt de les llicències reflecteix el desenvolupament urbà al llarg del temps–, com per ciutadans i altres administracions que necessiten consultar els plànols de les construccions. Concretament, presentem la llicència de construcció del cinema Romero l’any 1931. Aquest cinema va ser molt important per a la vida sociocultural del barri de Collblanc-Torrassa des de la seva construcció fins al seu tancament el 21 de maig de 1981.
Aquesta documentació respon a la necessitat que té l’Ajuntament de controlar que les construccions de particulars compleixin la normativa urbanística. Aquesta sèrie documental és consultada tant per investigadors –el conjunt de les llicències reflecteix el desenvolupament urbà al llarg del temps–, com per ciutadans i altres administracions que necessiten consultar els plànols de les construccions. Concretament, presentem la llicència de construcció del cinema Romero l’any 1931. Aquest cinema va ser molt important per a la vida sociocultural del barri de Collblanc-Torrassa des de la seva construcció fins al seu tancament el 21 de maig de 1981.
Document del més (núm. 4)
CARTELL DE LA 2a FIRA D’HIVERN DE LES ESCOLES, 1982
El document que presentem és un cartell del fons municipal amb tema nadalenc, com és la Fira d’Hivern de les Escoles que es va realitzar durant 20 edicions a la nostra ciutat.
Consistia en una fira on els alumnes de les diferents escoles exposaven i posaven a la venda diferents manualitats i productes elaborats per ells mateixos per aconseguir ingressos per als viatges de fi de curs, entre d’altres.
El cartell triat s’emmarca plenament a l’època nadalenca i té la curiositat que, durant les deu primeres edicions de la Fira, el Departament de Dinàmica Educativa de l’Ajuntament de L’Hospitalet, va encarregar a la il•lustradora i gravadora Lluïsa Jover Armengol el seu dibuix, de tal manera que avui en dia roman una col•lecció de cartells de la Fira d’Hivern de les Escoles de l’artista, en els quals, el denominador comú és el pollastre, que sempre hi és present, formant part de diferents escenes nadalenques.
Consistia en una fira on els alumnes de les diferents escoles exposaven i posaven a la venda diferents manualitats i productes elaborats per ells mateixos per aconseguir ingressos per als viatges de fi de curs, entre d’altres.
El cartell triat s’emmarca plenament a l’època nadalenca i té la curiositat que, durant les deu primeres edicions de la Fira, el Departament de Dinàmica Educativa de l’Ajuntament de L’Hospitalet, va encarregar a la il•lustradora i gravadora Lluïsa Jover Armengol el seu dibuix, de tal manera que avui en dia roman una col•lecció de cartells de la Fira d’Hivern de les Escoles de l’artista, en els quals, el denominador comú és el pollastre, que sempre hi és present, formant part de diferents escenes nadalenques.
Document del mes (núm. 5)
VARIA COMMENSURACION PARA LA ESCULTURA Y ARQUITECTURA / POR JUAN DE ARPHE Y VILLAFAÑE [...] - 1795 -
Aquest llibre correspon a la setena reimpressió (1795) de l’obra de Juan de Arfe y Villafañe publicada l’any 1585. Està dividit en quatre llibres. El primer –subdividit en dos títols– parla de figures geomètriques, cossos regulars i irregulars, i del “relox vertical” (rellotge de sol). El llibre segon conté quatre títols sobre proporcions anatòmiques, els ossos, els músculs del cos i l’escorç. El llibre tercer –dividit en dos títols–, parla dels animals de quatre extremitats i de les aus. Finalment, el quart llibre tracta sobre arquitectura, els ordres clàssics de l’arquitectura grega i sobre peces singulars de la litúrgia catòlica (custòdies, creus, encensers, peces de processó, etc.).
Juan de Arfe y Villafañe, artista del renaixement espanyol, va ser argenter, gravador i cisellador, reconegut com l’artista més notable de la família Arfe, autor de les custòdies d’Àvila, Sevilla, etc., i també d’estàtues de bronze. La reimpressió de la seva obra és un indicador inequívoc de la influència que va tenir al llarg del temps com a obra de referència per als estudiosos de les belles arts.
Juan de Arfe y Villafañe, artista del renaixement espanyol, va ser argenter, gravador i cisellador, reconegut com l’artista més notable de la família Arfe, autor de les custòdies d’Àvila, Sevilla, etc., i també d’estàtues de bronze. La reimpressió de la seva obra és un indicador inequívoc de la influència que va tenir al llarg del temps com a obra de referència per als estudiosos de les belles arts.
Document del mes (núm. 6)
Acta del Ple Municipal celebrat el dia 14 de febrer de 1873
Aquest mes presentem una mostra de la tipologia documental més important dins de l’Ajuntament de l’Hospitalet: les Actes dels Plens Municipals. Les actes reflecteixen tots els acords presos per l’Ajuntament en Ple. És una de les tipologies més extenses en el temps, ja que les primeres actes van redactar-se l’any 1823 i han continuat fins a l’actualitat, sense interrupció.
Es tracta d’una sèrie documental molt consultada pels investigadors i també molt utilitzada per la gestió interna municipal.
L’acta que us mostrem fa referència, concretament, a la reunió del dia 14 de febrer de 1873, en la qual s’anunciava la proclamació de la Primera República espanyola, que havia tingut lloc dos dies abans.
Com podem comprovar, doncs, les actes municipals també reflecteixen els efectes que tenia la política estatal dins del món municipal i ciutadà.
Es tracta d’una sèrie documental molt consultada pels investigadors i també molt utilitzada per la gestió interna municipal.
L’acta que us mostrem fa referència, concretament, a la reunió del dia 14 de febrer de 1873, en la qual s’anunciava la proclamació de la Primera República espanyola, que havia tingut lloc dos dies abans.
Com podem comprovar, doncs, les actes municipals també reflecteixen els efectes que tenia la política estatal dins del món municipal i ciutadà.
Document del mes (núm. 7)
Fotografia d'una processó a l'Hospitalet (1927-1936) de Salvador Oliveras Masip
L’AMLH custodia més de 120.000 fotografies, com a documents d’interès històric i cultural, els quals estan impresos en diferents suports: paper, plàstic, vidre, etc. El document que presentem és una fotografia del fotògraf professional Salvador Oliveras Masip, que va retratar la ciutat de L’Hospitalet i els seus ciutadans, majoritàriament durant la primera meitat del segle XX.
Es tracta del retrat d’una processó de finals dels anys 20 o principis dels anys 30 al barri del Centre.
Les processons arrossegaven grans multituds. Poques eren les persones que no hi assistien. I, eren el reflex de la gran influència que exercia l’església en la vida dels seus parroquians.
L’Arxiu custodia diferents materials fotogràfics d’aquest autor, els quals són de bona qualitat, tenen un gran valor històric per l’època retratada i, en general, estan en bones condicions de conservació.
Document del mes (núm. 8)
Llibre de fulls padronals: Llibre del Padró municpal d'habitants corresponent a la revisió de l'any 1930
Aquest mes presentem, coincidint amb la commemoració dels cinquanta anys de la mort de Quico Sabaté, un full d’un llibre del Padró Municipal corresponent a a l’1 de desembre de 1930, on consta, al carrer de Xipreret, 65, baixos, l’empadronament d’aquest anarquista, màxim exponent de la guerrilla urbana a Catalunya i implicat activament en la resistència contra el règim franquista.
Aquest document pertany a una de les tipologies documentals del Fons Municipal més consultades: els Llibres de Fulls Padronals, en els quals es reflecteix qui vivia a la ciutat, en quina situació estava, la professió que tenia i els estudis assolits. Es tracta d’una sèrie oberta, que s’inicia l’any 1833 i que continua fins a l’actualitat amb diferents formats i suports.
És una sèrie documental consultada per investigadors i genealogistes. També és utilitzada per a la gestió interna municipal.
Aquest document pertany a una de les tipologies documentals del Fons Municipal més consultades: els Llibres de Fulls Padronals, en els quals es reflecteix qui vivia a la ciutat, en quina situació estava, la professió que tenia i els estudis assolits. Es tracta d’una sèrie oberta, que s’inicia l’any 1833 i que continua fins a l’actualitat amb diferents formats i suports.
És una sèrie documental consultada per investigadors i genealogistes. També és utilitzada per a la gestió interna municipal.
Document del mes (núm. 9)
Placa de vidre de la Torre Puig de l'Hospitalet (1927) de Salvador Oliveras Masip, fotògraf professional
L’Arxiu Municipal de L’Hospitalet acull molts documents històrics que estan impresos en diferents suports: paper, plàstic, vidre, etc.
El document que presentem és una placa de vidre de gelatina del fotògraf professional Salvador Oliveras Masip, que va retratar la ciutat i les persones de l’Hospitalet, durant la primera meitat del segle XX.
Antigament, els negatius es confeccionaven amb suport vidre. Són les anomenades plaques de vidre, que comportaven una gran dificultat per a l’autor a l’hora de fer-ne la preparació i el revelat. Eren costoses de preu i de conservació. Per això, posteriorment, van donar pas als negatius de rodet, pràcticament extingits en l’actualitat, pel pas dels suports analògics als digitals.
Destaca la bona qualitat fotogràfica d’aquest document, de gran valor històric per l’època retratada. El seu estat de conservació és acceptable, com també ho és una bona part del material fotogràfic d’aquest autor que hi ha a l’Arxiu.
***
La iniciativa “El Document del Mes” té com a finalitat mostrar un document de l’Arxiu Municipal representatiu de la riquesa del patrimoni documental de la ciutat.
El document que presentem és una placa de vidre de gelatina del fotògraf professional Salvador Oliveras Masip, que va retratar la ciutat i les persones de l’Hospitalet, durant la primera meitat del segle XX.
Antigament, els negatius es confeccionaven amb suport vidre. Són les anomenades plaques de vidre, que comportaven una gran dificultat per a l’autor a l’hora de fer-ne la preparació i el revelat. Eren costoses de preu i de conservació. Per això, posteriorment, van donar pas als negatius de rodet, pràcticament extingits en l’actualitat, pel pas dels suports analògics als digitals.
Destaca la bona qualitat fotogràfica d’aquest document, de gran valor històric per l’època retratada. El seu estat de conservació és acceptable, com també ho és una bona part del material fotogràfic d’aquest autor que hi ha a l’Arxiu.
***
La iniciativa “El Document del Mes” té com a finalitat mostrar un document de l’Arxiu Municipal representatiu de la riquesa del patrimoni documental de la ciutat.
Document del mes (núm., 10)
Venda de dues peces de terra situades a Collblanc (Santa Eulàlia de Provençana, any 1570)
Aquest mes presentem un dels documents més antics de l’Arxiu i que forma part de la col•lecció de pergamins, un suport noble força escàs en el conjunt del patrimoni documental hospitalenc. Es tracta d’una compravenda modesta de terres a la part alta de la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, el nom antic de l’Hospitalet. Les dues peces de terra objecte de la transacció estaven situades a l’aleshores conegut com a ‘lloc de Collbanc’.
En aquell període històric la pagesia hospitalenca estava perdent la propietat de la terra a mans de compradors d’altres llocs, ben sovint de Barcelona. Aquest document notarial és una mostra més d’aquell procés, que era general i persistent, ja que no solament el comprador era barceloní, sinó que també ho eren el venedor i la venedora. Eren temps en què els pagesos propietaris hospitalencs anaven esdevenint masovers en un nombre creixent i no serà fins el segle XVIII que remetrà la pèrdua de la propietat de mans locals.
Aquest pergamí va ser objecte de donació a l’arxiu per part de la historiadora hospitalenca Marta de Planell.
En aquell període històric la pagesia hospitalenca estava perdent la propietat de la terra a mans de compradors d’altres llocs, ben sovint de Barcelona. Aquest document notarial és una mostra més d’aquell procés, que era general i persistent, ja que no solament el comprador era barceloní, sinó que també ho eren el venedor i la venedora. Eren temps en què els pagesos propietaris hospitalencs anaven esdevenint masovers en un nombre creixent i no serà fins el segle XVIII que remetrà la pèrdua de la propietat de mans locals.
Aquest pergamí va ser objecte de donació a l’arxiu per part de la historiadora hospitalenca Marta de Planell.
Document del mes (núm. 11)
"Boletín de la Delegación de Información e Investigación de Hospitalet" Núm. 1 (1941)
A partir del mes de setembre d'enguany, l'activitat del Document del mes tindrà una nova orientació. Fins ara, el document era triat en funció de la representativitat que tenia i per a mostrar la riquesa dels fons custodiats a l’Arxiu; a partir d'ara, els documents es triaran en funció de la significació que tinguin per ells mateixos, és a dir, per la seva condició de documents poc coneguts, o bé perquè la seva rellevància superi l’àmbit local, etc.
Aquest mes és el “Boletín de la Delegación de información e investigación de Hospitalet”, document que s'ha trobat dins de la sèrie de correspondència d'Alcaldia, ja que va ser tramès a l'alcalde per part de la Falange, en la seva qualitat de representant del poder local i cap local del partit.
Aquest butlletí és el numero 1 i l'AML'H desconeix si se’n van publicar més, ja que no es tenia constància d'aquesta publicació fins ara, i no se’n té cap altra referència en els fons de l’Arxiu.
La importància d'aquest document rau en el fet que descriu la vida política local i comarcal des del punt de vista dels triomfadors de la Guerra Civil i com desenvolupen i estenen les xarxes del poder del partit únic.
Per altra banda, cal ressaltar la qualitat amb què està escrit i el caràcter mordaç i sarcàstic del seu estil, que pretén reflectir l'estat d'ànim dels guanyadors davant de la situació en la qual havia quedat la ciutat i el país en general.
Aquest mes és el “Boletín de la Delegación de información e investigación de Hospitalet”, document que s'ha trobat dins de la sèrie de correspondència d'Alcaldia, ja que va ser tramès a l'alcalde per part de la Falange, en la seva qualitat de representant del poder local i cap local del partit.
Aquest butlletí és el numero 1 i l'AML'H desconeix si se’n van publicar més, ja que no es tenia constància d'aquesta publicació fins ara, i no se’n té cap altra referència en els fons de l’Arxiu.
La importància d'aquest document rau en el fet que descriu la vida política local i comarcal des del punt de vista dels triomfadors de la Guerra Civil i com desenvolupen i estenen les xarxes del poder del partit únic.
Per altra banda, cal ressaltar la qualitat amb què està escrit i el caràcter mordaç i sarcàstic del seu estil, que pretén reflectir l'estat d'ànim dels guanyadors davant de la situació en la qual havia quedat la ciutat i el país en general.
Document del mes (núm. 12)
Ban sobre l’ús de l’idioma oficial (castellà) en tots els serveis públics.
Aquest mes presentem una mostra d’una de les tipologies documentals amb més informació per a historiadors, on es reflecteix el funcionament de l’Ajuntament i de la ciutat durant la postguerra. Aquesta sèrie documental, Expedients administratius, és una sèrie tancada que s’inicia l’any 1843 i acaba l’any 1942, amb suport paper, i amb diferents formats. És consultada per investigadors i públic que desitja realitzar algun treball específic. També és utilitzada per la gestió interna municipal.
Mostrem un ban sobre l’ús de l’idioma oficial en tots els serveis públics, enviat pel governador civil de la província, on es fa palès que, a partir de l’1 d’agost de 1940, l’únic idioma possible per a expressar-se dins o fora dels edificis oficials, mentre s’estigui de servei, és l’idioma castellà.
Mostrem un ban sobre l’ús de l’idioma oficial en tots els serveis públics, enviat pel governador civil de la província, on es fa palès que, a partir de l’1 d’agost de 1940, l’únic idioma possible per a expressar-se dins o fora dels edificis oficials, mentre s’estigui de servei, és l’idioma castellà.
document del mes (núm. 13 )
Fotografia del mercat de Santa Eulàlia en construcció [1935] Autor: A. Merletti
El document que presentem és una fotografia del fotògraf professional Alexandre Merletti, que estava especialitzat amb el fotoperiodisme de principis del S. XX fins als anys 40 'segons
L'Arxiu custodiava alguns reportatges fotogràfics d'aquest fotògraf relacionats amb inauguracions i
actes diversos a la ciutat. Aquests reportatges d'una bona qualitat d'imatge són de gran valor històric
per l'època retratada i, en general, estan en bones condicions de conservació.
Es tracta d'una imatge de l'exterior del Mercat de Santa Eulàlia abans de la seva inauguració, quan encara no estaven finalitzades del tot les obres, allà pels voltants de 1935.
A la ciutat de L'Hospitalet es van anar creant mercats en diferents barris de la ciutat. Aquests mercats eren i encara són punt de trobada, de relació i d'informació sobre el que succeeix al territori.
L'Arxiu custodiava alguns reportatges fotogràfics d'aquest fotògraf relacionats amb inauguracions i
actes diversos a la ciutat. Aquests reportatges d'una bona qualitat d'imatge són de gran valor històric
per l'època retratada i, en general, estan en bones condicions de conservació.
Es tracta d'una imatge de l'exterior del Mercat de Santa Eulàlia abans de la seva inauguració, quan encara no estaven finalitzades del tot les obres, allà pels voltants de 1935.
A la ciutat de L'Hospitalet es van anar creant mercats en diferents barris de la ciutat. Aquests mercats eren i encara són punt de trobada, de relació i d'informació sobre el que succeeix al territori.
Document del mes (núm 14)
FIESTAS DE NAVIDAD, AÑO NUEVO Y REYES”(1943-44) AL CENTRE CATÒLIC
Aquest mes presentem el programa de les festes nadalenques que l’any 1943 va organitzar una de les entitats més antigues de la ciutat: el Centre Catòlic, una de les entitats sempre present en les activitats del barri Centre i de les més arrelades entre el seu veïnat.
A iniciativa de la parròquia de Santa Eulàlia de Mérida va ser creat l’any 1904 per contrarestar la influència de l’associacionisme obrer que va caracteritzar aquelles dècades i oferir, en el marc del catalanisme conservador, altres alternatives pel que fa a l’educació de nenes i nens, les activitats culturals i de lleure. Ubicat inicialment al c. Església, l’any 1926 es va traslladar al nou local de la Rambla Just Oliveras on continua funcionant.
El teatre i el bàsquet, així com la promoció de la llengua i la cultura catalanes, especialment la sardana, han estat activitats centrals al llarg de la seva història.
La iniciativa “El Document del Mes” té com a finalitat mostrar un document de l’Arxiu Municipal representatiu de la riquesa del patrimoni documental de la ciutat.
A iniciativa de la parròquia de Santa Eulàlia de Mérida va ser creat l’any 1904 per contrarestar la influència de l’associacionisme obrer que va caracteritzar aquelles dècades i oferir, en el marc del catalanisme conservador, altres alternatives pel que fa a l’educació de nenes i nens, les activitats culturals i de lleure. Ubicat inicialment al c. Església, l’any 1926 es va traslladar al nou local de la Rambla Just Oliveras on continua funcionant.
El teatre i el bàsquet, així com la promoció de la llengua i la cultura catalanes, especialment la sardana, han estat activitats centrals al llarg de la seva història.
La iniciativa “El Document del Mes” té com a finalitat mostrar un document de l’Arxiu Municipal representatiu de la riquesa del patrimoni documental de la ciutat.
Document del mes (núm. 15)
Fotografia de l'autobús de Joan Pujol Farnós [1905]
L’Arxiu Municipal de L’Hospitalet custodia més de 120.000 fotografies d’interès històric i cultural que estan en diferents suports: paper, plàstic, vidre, etc.
El document que presentem és una fotografia d’autor desconegut feta als voltants de l’any 1905 i que correspon a un autobús propietat de Joan Pujol Farnós. Com a curiositat, aquesta fou la primera línia d’autobusos de L’Hospitalet.
Es tracta d’una imatge on es veu l’autobús descobert, ple de passatgers, de gom a gom, transitant per un camí sense asfaltar molt propi de l’època.
Tot i la precarietat del serveis, la posada en marxa d’aquesta primera línia de transport de passatgers va suposar un gran avenç per a la ciutat. Va permetre l’intercanvi i la comunicació amb d’altres poblacions properes i més llunyanes, amb la reducció de temps corresponent.
Posteriorment, l’any 1921 i des d’una família benestant de la ciutat, Just Oliveras Prat va iniciar un petit negoci de transport de passatgers entre l’Hospitalet i Barcelona i en poc temps va anar augmentant el nombre de trajectes i destins, fins a consolidar-se com a una gran empresa d’autobusos operativa fins el dia d’avui: Autobusos Oliveras.
El document que presentem és una fotografia d’autor desconegut feta als voltants de l’any 1905 i que correspon a un autobús propietat de Joan Pujol Farnós. Com a curiositat, aquesta fou la primera línia d’autobusos de L’Hospitalet.
Es tracta d’una imatge on es veu l’autobús descobert, ple de passatgers, de gom a gom, transitant per un camí sense asfaltar molt propi de l’època.
Tot i la precarietat del serveis, la posada en marxa d’aquesta primera línia de transport de passatgers va suposar un gran avenç per a la ciutat. Va permetre l’intercanvi i la comunicació amb d’altres poblacions properes i més llunyanes, amb la reducció de temps corresponent.
Posteriorment, l’any 1921 i des d’una família benestant de la ciutat, Just Oliveras Prat va iniciar un petit negoci de transport de passatgers entre l’Hospitalet i Barcelona i en poc temps va anar augmentant el nombre de trajectes i destins, fins a consolidar-se com a una gran empresa d’autobusos operativa fins el dia d’avui: Autobusos Oliveras.
Document del mes (núm. 16)
Cens escolar corresponent al curs 1936-1937, realitzat el 9 de novembre de 1936.
L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet custodia 100.000 arxivadors d'interès històric i cultural procedents del Fons Municipal de l'Ajuntament.
Una de li funcions principals de qualsevol arxiu és la difusió dels seus fons documentals. Per això, l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet (AML'H), va encetar fa més d'un any, el brunyeixi "DOCUMENT DEL MES", brunyeixi amb el qual segon ' s'exposa, tant físicament (a la sala de consulta de l'Arxiu) com en el web i durant un mes, un dels diferents documents dipositats a l'Arxiu.
La selecció és fa seguint un criteri de representativitat de la tipologia i procedència dels documents que integrin el patrimoni documental de l'Hospitalet i pretén mostrar-ne la riquesa i varietat.
Una de li funcions principals de qualsevol arxiu és la difusió dels seus fons documentals. Per això, l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet (AML'H), va encetar fa més d'un any, el brunyeixi "DOCUMENT DEL MES", brunyeixi amb el qual segon ' s'exposa, tant físicament (a la sala de consulta de l'Arxiu) com en el web i durant un mes, un dels diferents documents dipositats a l'Arxiu.
La selecció és fa seguint un criteri de representativitat de la tipologia i procedència dels documents que integrin el patrimoni documental de l'Hospitalet i pretén mostrar-ne la riquesa i varietat.
Document del mes (núm. 17)
"8 de març. Dia internacional de la dona. Federació de municipis de Catalunya "
En els fulls centrals del díptic es posa de manifest l’acció divulgativa que el document pretén. D’una banda, s’expliquen els orígens de la commemoració, tant pel que fa als tràgics esdeveniments que el 8 de març de 1909 van tenir lloc a una fàbrica tèxtil de Nova York, com el protagonisme de la 2ª Conferència Internacional Femenina celebrada l’any següent, pel que fa a declarar el dia 8 de març com a dia de la dona treballadora. D’altra banda, els fulls centrals del díptic també són testimoni escrit de les reivindicacions que l’any 1989 presidien la celebració del 8 de març.
Document del mes (núm. 18)
Estadística sobre el nombre de lectors assistents a la biblioteca de l’any 1935
L’Arxiu Municipal de L’Hospitalet custodia 100.000 arxivadors d’interès històric i cultural procedents del Fons Municipal de l’Ajuntament.
Una de les funcions principals de qualsevol arxiu és la difusió dels seus fons documentals. Per això, l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AML’H), va encetar fa més d’un any, el cicle “DOCUMENT DEL MES”, cicle amb el qual s’exposa, tant físicament (a la sala de consulta de l’Arxiu) com en el web i durant un mes, un dels diferents documents dipositats a l’Arxiu.
La selecció es fa seguint un criteri de representativitat de la tipologia i procedència dels documents que integren el patrimoni documental de l’Hospitalet i pretén mostrar-ne la riquesa i varietat.
Aquest mes es presenta una estadística per a conèixer el nombre d’assistents a les biblioteques de la ciutat de l’Hospitalet durant l’any 1935. A través d’aquesta estadística es coneixen les diferències en els hàbits de lectura dels homes i de les dones de la ciutat, així com les tendències a llegir de cada sector. D’acord amb aquesta estadística es pot constatar que l’afluència de la dóna a la biblioteca era sols d’un 5% respecte als homes.
Una de les funcions principals de qualsevol arxiu és la difusió dels seus fons documentals. Per això, l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AML’H), va encetar fa més d’un any, el cicle “DOCUMENT DEL MES”, cicle amb el qual s’exposa, tant físicament (a la sala de consulta de l’Arxiu) com en el web i durant un mes, un dels diferents documents dipositats a l’Arxiu.
La selecció es fa seguint un criteri de representativitat de la tipologia i procedència dels documents que integren el patrimoni documental de l’Hospitalet i pretén mostrar-ne la riquesa i varietat.
Aquest mes es presenta una estadística per a conèixer el nombre d’assistents a les biblioteques de la ciutat de l’Hospitalet durant l’any 1935. A través d’aquesta estadística es coneixen les diferències en els hàbits de lectura dels homes i de les dones de la ciutat, així com les tendències a llegir de cada sector. D’acord amb aquesta estadística es pot constatar que l’afluència de la dóna a la biblioteca era sols d’un 5% respecte als homes.
Document del mes (núm. 19)
PROGRAMACIÓ DEL CINEMATÒGRAF ROBERT, maig de 1913
En el cartell es destaca La Venganza com a pel•lícula principal, una cinta de la casa danesa Nordisk, que entre 1907 i 1910 va produir més de 600 títols, tot atorgant gran relleu al cinema danès que, fins la dècada següent en què fou el suec qui el substituí, havia estat capdavanter en l’enriquiment del llenguatge cinematogràfic.
Joan Monrós va ser el primer programador hospitalenc, en el seu cas del Cinematògraf Robert, sala per a 150 persones amb la qual, l’any 1907, havia ampliat el seu primer negoci: el popular Cafè de cal Carreter situat al c. Major 109.
Quan l’any 1911 Lluís Oliveras va fer construir el Cine Imperial a la Rambla Just Oliveras, va demanar a Joan Monrós que assumís la direcció de la sala, de tal manera que fins a 1913 les programacions del pioner Cinematògraf Robert i del Cine Imperial, amb una cabuda per a 700 persones, tendien a exhibir les pel•lícules simultàniament o alternativament.
Joan Monrós va ser el primer programador hospitalenc, en el seu cas del Cinematògraf Robert, sala per a 150 persones amb la qual, l’any 1907, havia ampliat el seu primer negoci: el popular Cafè de cal Carreter situat al c. Major 109.
Quan l’any 1911 Lluís Oliveras va fer construir el Cine Imperial a la Rambla Just Oliveras, va demanar a Joan Monrós que assumís la direcció de la sala, de tal manera que fins a 1913 les programacions del pioner Cinematògraf Robert i del Cine Imperial, amb una cabuda per a 700 persones, tendien a exhibir les pel•lícules simultàniament o alternativament.
Document del mes (núm. 20)
L’HOSPITALET ES MOBILITZA CONTRA ELS FUMS DE LA FARGA , 11 de juliol 1980
Aquest mes presentem un document d’hemeroteca, en concret un retall de premsa del divendres 11 de juliol de 1980 que informa d’un dels episodis finals de la primera lluita d’importància que va tenir lloc a L’Hospitalet relativa al medi ambient.
Quan l’any 1916 l’empresa Altos Hornos de Cataluña S.A., coneguda com La Farga, es va ubicar entre els barris Centre i Sant Josep, la zona estava molt poc urbanitzada. Tanmateix, en els anys 1970 havia passat a ser un espai cèntric, densament habitat, en el qual, a més del soroll, els fums de La Farga –la fotografia que acompanya la notícia de premsa dóna idea de la seva magnitud– eren cada cop més perniciosos per a veïns i veïnes, molt especialment per a les criatures i la gent gran.
La confirmació de l’incompliment de compromisos de tancament de forns molt contaminants, va comportar la convocatòria ràpida de protestes públiques sense, però, comptar amb els permisos governatius pertinents. Tot i la intervenció d’autoritats municipals prop de la policia, la brutalitat de la seva intervenció va provocar que el dia següent, es generalitzés una aturada de les activitats de tota mena a partir de les 5 de la tarda i que al vespre més de 7.000 persones es manifestessin pels carrers més cèntrics de la ciutat. Després d’aquests fets i fins el trasllat de l’empresa fora de la ciutat, el forn més contaminant va ser clausurat.
Quan l’any 1916 l’empresa Altos Hornos de Cataluña S.A., coneguda com La Farga, es va ubicar entre els barris Centre i Sant Josep, la zona estava molt poc urbanitzada. Tanmateix, en els anys 1970 havia passat a ser un espai cèntric, densament habitat, en el qual, a més del soroll, els fums de La Farga –la fotografia que acompanya la notícia de premsa dóna idea de la seva magnitud– eren cada cop més perniciosos per a veïns i veïnes, molt especialment per a les criatures i la gent gran.
La confirmació de l’incompliment de compromisos de tancament de forns molt contaminants, va comportar la convocatòria ràpida de protestes públiques sense, però, comptar amb els permisos governatius pertinents. Tot i la intervenció d’autoritats municipals prop de la policia, la brutalitat de la seva intervenció va provocar que el dia següent, es generalitzés una aturada de les activitats de tota mena a partir de les 5 de la tarda i que al vespre més de 7.000 persones es manifestessin pels carrers més cèntrics de la ciutat. Després d’aquests fets i fins el trasllat de l’empresa fora de la ciutat, el forn més contaminant va ser clausurat.
Document del mes (núm. 21)
Instància del Sr. Alcalde presentada al Sr. Governador sobre la greu situació d’atur dels treballadors de la construcció de l’Hospitalet
L’Arxiu Municipal de L’Hospitalet custodia 100.000 arxivadors d’interès històric i cultural procedents del Fons Municipal de l’Ajuntament.
Una de les funcions principals de qualsevol arxiu és la difusió dels seus fons documentals. Per això, l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AML’H), va encetar fa més d’un any, el cicle “DOCUMENT DEL MES”, cicle amb el qual s’exposa, tant físicament (a la sala de consulta de l’Arxiu) com en el web (http://www.lh.es/webs/arxiumunicipal/inici.aspx ), i durant un mes, un dels diferents documents dipositats a l’Arxiu.
La selecció es fa seguint un criteri de representativitat de la tipologia i procedència dels documents que integren el patrimoni documental de l’Hospitalet i pretén mostrar-ne la riquesa i varietat.
Aquest mes presentem un document que ben bé podria ser d’actualitat encara que està datat a l’any 1867. A través d’aquesta instància de l’alcalde dirigida al governador de la província coneixem els greus problemes d’una part important de les famílies de l’Hospitalet, dedicades en gran part a treballar en feines constructives, davant el greu problema d’atur existent a l’època i sobretot, per motius econòmics, en el corresponent a obra pública.
Una de les funcions principals de qualsevol arxiu és la difusió dels seus fons documentals. Per això, l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AML’H), va encetar fa més d’un any, el cicle “DOCUMENT DEL MES”, cicle amb el qual s’exposa, tant físicament (a la sala de consulta de l’Arxiu) com en el web (http://www.lh.es/webs/arxiumunicipal/inici.aspx ), i durant un mes, un dels diferents documents dipositats a l’Arxiu.
La selecció es fa seguint un criteri de representativitat de la tipologia i procedència dels documents que integren el patrimoni documental de l’Hospitalet i pretén mostrar-ne la riquesa i varietat.
Aquest mes presentem un document que ben bé podria ser d’actualitat encara que està datat a l’any 1867. A través d’aquesta instància de l’alcalde dirigida al governador de la província coneixem els greus problemes d’una part important de les famílies de l’Hospitalet, dedicades en gran part a treballar en feines constructives, davant el greu problema d’atur existent a l’època i sobretot, per motius econòmics, en el corresponent a obra pública.
Document del mes (num. 22)
Inauguració de l'escola Can Bori pel President de la Generalitat Francesc Macià (18 de desembre de 1932). Autor: A. Merletti.
Inauguració de l'escola Can Bori a càrrec del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La fotografia mostra la taula presidencial de l'acte a l’exterior de l’escola. Hom hi pot reconèixer Ramon Frontera, S. Gil Gil, Jordà Polls, Carles Martí Feced, Francesc Macià, Aiguadé (alcalde de Barcelona), i Just Oliveras Prats, entre d'altres. Al davant de la taula, a costat i costat, un parell de nenes amb vestimenta tradicional. Al fons a l'esquerra, la casa dels masovers.
El document que presentem és una instantània del fotògraf professional Alexandre Merletti, qui exercí el fotoperiodisme durant la primera meitat del s. XX.
La imatge és de Can Bori, torre residencial de Francesc Bori i Comas (construïda l’any 1878). La situació econòmica de Bori li va permetre, durant el mateix any, fer de mecenes de la urbanització de l’Hort del Rector, projecte per al qual va donar a l’Ajuntament la quantitat de 10.000 pessetes.
Posteriorment, els seus negocis van fer fallida, inclosa “La Farga” (de la qual havia estat fundador) i va haver de renunciar a la propietat de la torre. L’Ajuntament la va adquirir l’any 1928 i, posteriorment, va cedir-la a l’Estat perquè s’hi instal•lés una escola tècnica especialitzada en sericicultura, avicultura i indústria.
Amb l’arribada de la II República, l’Ajuntament va reclamar-ne la devolució per convertir-la en el centre escolar Can Bori, inaugurat pel president de la Generalitat, Francesc Macià.
El document que presentem és una instantània del fotògraf professional Alexandre Merletti, qui exercí el fotoperiodisme durant la primera meitat del s. XX.
La imatge és de Can Bori, torre residencial de Francesc Bori i Comas (construïda l’any 1878). La situació econòmica de Bori li va permetre, durant el mateix any, fer de mecenes de la urbanització de l’Hort del Rector, projecte per al qual va donar a l’Ajuntament la quantitat de 10.000 pessetes.
Posteriorment, els seus negocis van fer fallida, inclosa “La Farga” (de la qual havia estat fundador) i va haver de renunciar a la propietat de la torre. L’Ajuntament la va adquirir l’any 1928 i, posteriorment, va cedir-la a l’Estat perquè s’hi instal•lés una escola tècnica especialitzada en sericicultura, avicultura i indústria.
Amb l’arribada de la II República, l’Ajuntament va reclamar-ne la devolució per convertir-la en el centre escolar Can Bori, inaugurat pel president de la Generalitat, Francesc Macià.
Document del mes (núm. 23)
Reial Cèdula de S.M. i Senyors del Consell, per la qual es prohibeixen absolutament, en tot el Regne, sense excepció de la Cort, les Festes de Braus i Vedells de mort, amb el que a més a més s’expressa.
Una de les funcions principals de qualsevol arxiu és la difusió dels seus fons documentals. Per això, l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AMHL), va encetar fa més de dos anys, el cicle “DOCUMENT DEL MES”, amb el qual s’exposa, tant físicament (a la sala de consulta de l’Arxiu) com en el web (http://www.lh.es/webs/arxiumunicipal/inici.aspx ), i durant un mes, un dels diferents documents dipositats a l’Arxiu.
La selecció es fa seguint un criteri de representativitat de la tipologia i procedència dels documents que integren el patrimoni documental de l’Hospitalet, així com altres criteris, com poden ser els d’actualitat, similitud amb altres activitats... Amb tot això es pretén mostrar la riquesa i varietat de la documentació custodiada.
Aquest mes presentem un document que torna a ser d’actualitat, encara que té més de 200 anys d’antiguitat. Es tracta d’una Reial Cèdula datada a l’any 1805 i signada pel Rei Carles IV. En ella es fa referència a l’ordre de prohibició del mateix, de data 9-11-1785, signada pel rei Carles III.
La selecció es fa seguint un criteri de representativitat de la tipologia i procedència dels documents que integren el patrimoni documental de l’Hospitalet, així com altres criteris, com poden ser els d’actualitat, similitud amb altres activitats... Amb tot això es pretén mostrar la riquesa i varietat de la documentació custodiada.
Aquest mes presentem un document que torna a ser d’actualitat, encara que té més de 200 anys d’antiguitat. Es tracta d’una Reial Cèdula datada a l’any 1805 i signada pel Rei Carles IV. En ella es fa referència a l’ordre de prohibició del mateix, de data 9-11-1785, signada pel rei Carles III.
Document del mes (núm. 24)
PROGRAMA DE VETLLADA A BENEFICI DEL “NADAL DEL POBRE” desembre de 1944
El document que presentem és un programa de mà del fons personal “Mercè Gómez”, d’un acte benèfic celebrat al Centre Catòlic, el dia 3 de desembre de 1944, organitzat per la branca de “Señoras de Acción Católica” a benefici dels pobres, amb motiu de les festes de Nadal i amb la voluntat de recaptar fons de la gent benestant del barri.
L’adveniment del nou règim franquista havia estat causa l’any 1939 del tancament de moltes associacions, especialment les vinculades al moviment llibertari i de tendència esquerrana o progressista.
L’associació “Centre Catòlic” va ser una de les poques del barri Centre que sobrevisqué al tancament, entre d’altres, gràcies a la seva vinculació amb l’Església. Oferia tota mena de distraccions i activitats culturals i aglutinava els nuclis de representació dels sectors influents de la ciutat.
L’adveniment del nou règim franquista havia estat causa l’any 1939 del tancament de moltes associacions, especialment les vinculades al moviment llibertari i de tendència esquerrana o progressista.
L’associació “Centre Catòlic” va ser una de les poques del barri Centre que sobrevisqué al tancament, entre d’altres, gràcies a la seva vinculació amb l’Església. Oferia tota mena de distraccions i activitats culturals i aglutinava els nuclis de representació dels sectors influents de la ciutat.
Document del mes (núm. 25)
Festa de Sant Antoni Abat. Cavalcada dels Tres Tombs [dècada 1940]
Aquest mes presentem una fotografia realitzada als anys 1940, un dels últims testimonis gràfics de les festes de l’Hospitalet agrícola que als pocs anys entraria en conflicte amb l’aclaparadora expansió de les àrees industrials i residencials i l’obertura de nous vials de comunicació.
Entre les festivitats que recollia el cicle anual del treball agrícola, la de Sant Antoni Abat era de les més celebrades arreu de Catalunya i hi ha municipis que continuen festejant-la.
Per Sant Antoni Abat, patró dels traginers i també dels animals, especialment els dedicats als treballs del camp, l’activitat festiva més popular és la cavalcada dels Tres Tombs o tres voltes que donaven pel poble els carros portats per cavalls que desfilaven i altres animals que sovint eren també beneïts a l’entorn de la carrossa que passejava al sant o davant de la parròquia. Tant pel que fa al barri Centre, al de Santa Eulàlia, com al de Collblanc, a l’arxiu es conserven imatges de la primera meitat del segle XX de la cavalcada dels Tres Tombs.
La fotografia exposada procedeix de la família de Cal Bialet del Garro, una masia situada a la Rambla Just Oliveras que va ser derruïda arran del perllongament de la rambla fins al barri de Bellvitge, finalitzat l’any 2004.
Entre les festivitats que recollia el cicle anual del treball agrícola, la de Sant Antoni Abat era de les més celebrades arreu de Catalunya i hi ha municipis que continuen festejant-la.
Per Sant Antoni Abat, patró dels traginers i també dels animals, especialment els dedicats als treballs del camp, l’activitat festiva més popular és la cavalcada dels Tres Tombs o tres voltes que donaven pel poble els carros portats per cavalls que desfilaven i altres animals que sovint eren també beneïts a l’entorn de la carrossa que passejava al sant o davant de la parròquia. Tant pel que fa al barri Centre, al de Santa Eulàlia, com al de Collblanc, a l’arxiu es conserven imatges de la primera meitat del segle XX de la cavalcada dels Tres Tombs.
La fotografia exposada procedeix de la família de Cal Bialet del Garro, una masia situada a la Rambla Just Oliveras que va ser derruïda arran del perllongament de la rambla fins al barri de Bellvitge, finalitzat l’any 2004.
Document del mes (núm. 26)
”Detalls per a la construcció de refugis, promogut a través de la Junta de Defensa Passiva de l’Ajuntament de l’Hospitalet”.
Aquest mes presentem un plànol que forma part de la tipologia documental d’antecedent de projecte d’obra pública i que correspon al projecte de construcció de refugis antiaeris a la ciutat, realitzat l’agost de 1937.
El 18 de juliol de 1936 va ser proclamada la Guerra Civil a Espanya, però durant aquest any no es van produir bombardeigs dins de la ciutat de l’Hospitalet; la qual cosa va provocar, per part de la Junta de Defensa de la ciutat, el no veure convenient ni necessari el construir, ja que degut a la gran quantitat i proximitat de zones agrícoles es creia que la millor seguretat de la població era el poder-se resguardar dins dels camps.
El 27 d’abril de 1937 va ser quan l’Hospitalet va tenir el primer bombardeig aeri provinent dels aliats del bàndol franquista, encara que es creu que no va provocar víctimes.
El 25 de juliol del mateix any és quan l’Hospitalet en va rebre un d’especialment cruent, amb víctimes mortals, la qual cosa provocà el veure la necessitat de la construcció d’espais que podessin resistir els atacs aeris.
El 18 de juliol de 1936 va ser proclamada la Guerra Civil a Espanya, però durant aquest any no es van produir bombardeigs dins de la ciutat de l’Hospitalet; la qual cosa va provocar, per part de la Junta de Defensa de la ciutat, el no veure convenient ni necessari el construir, ja que degut a la gran quantitat i proximitat de zones agrícoles es creia que la millor seguretat de la població era el poder-se resguardar dins dels camps.
El 27 d’abril de 1937 va ser quan l’Hospitalet va tenir el primer bombardeig aeri provinent dels aliats del bàndol franquista, encara que es creu que no va provocar víctimes.
El 25 de juliol del mateix any és quan l’Hospitalet en va rebre un d’especialment cruent, amb víctimes mortals, la qual cosa provocà el veure la necessitat de la construcció d’espais que podessin resistir els atacs aeris.
Document del mes (núm. 27)
"Escuelas Hogar de la sección femenina de F.E.T. y de las J.O.N.S.".
Aquest mes presentem un programa de mà, en el qual s’informa de la propera obertura de “las Escuelas del Hogar” a càrrec de la secció femenina de “Falange Española Tradicionalista (F.E.T) y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (J.O.N.S)”. La inauguració és prevista pel curs 1942-43.
Document del mes (núm. 28)
Diada del llibre, 23 d’abril 1931
Aquest mes presentem una fotografia en blanc i negre que l’any 1978, molt probablement, va ser objecte de donació per part del senyor Julià Charles i Lacambra. Es tracta de la primera celebració, documentada, de la Diada del Llibre a L’Hospitalet de Llobregat: el 23 d’abril de 1931.
L’organització pionera d’aquella activitat a la ciutat va córrer a càrrec dels socis hospitalencs de Palestra, una entitat catalanista de caire cultural, formatiu i esportiu, adreçada principalment al jovent i fundada a Barcelona l’any 1930 per Josep Maria Batista i Roca i presidida per Pompeu Fabra i Poch. La delegació territorial de L’Hospitalet es va crear el 20 de novembre de 1930, amb seu al barri Centre, al carrer Jardinets, avui c. Mn. Lluís Pañella. En van ser presidents locals, el doctor Jaume Isern i Hombravella i l’escultor Rafael Solanich i Balius.
L’organització pionera d’aquella activitat a la ciutat va córrer a càrrec dels socis hospitalencs de Palestra, una entitat catalanista de caire cultural, formatiu i esportiu, adreçada principalment al jovent i fundada a Barcelona l’any 1930 per Josep Maria Batista i Roca i presidida per Pompeu Fabra i Poch. La delegació territorial de L’Hospitalet es va crear el 20 de novembre de 1930, amb seu al barri Centre, al carrer Jardinets, avui c. Mn. Lluís Pañella. En van ser presidents locals, el doctor Jaume Isern i Hombravella i l’escultor Rafael Solanich i Balius.
Document del mes (núm. 29)
”Peticions dels veïns del barri de Santa Eulàlia per a la instal•lació de l’enllumenat públic de gas en diversos carrers de la vil•la”.
Aquest mes presentem una petició de diversos veïns del barri de Santa Eulàlia, per a que l’ajuntament instal•li l’enllumenat de gas tal i com en el seu dia ho ha fet Barcelona en el seu barri de Sants i en la carretera de la Bordeta propera a la ciutat. Aquestes peticions estan datades a l’any 1878.
En aquests escrits queda palesa la implicació i interès del veïnatge per a les noves tecnologies de l’època i com l’ajuntament recolza les seves iniciatives.
En aquests escrits queda palesa la implicació i interès del veïnatge per a les noves tecnologies de l’època i com l’ajuntament recolza les seves iniciatives.
Document del mes (núm. 30)
La festa de Sant Joan
Aquest mes presentem un document d'hemeroteca, de la col.lecció local de l'Hospitalet, del periòdic anomenat "L'Espill". És tracta d'un article, de l'apartat folklore d'aquest periòdic, en el qual segon ' explica diferents tradicions i celebracions al voltant de la festivitat de Sant Joan.
Document del mes (núm. 31)
Escola de Mar de l'Hospitalet, juliol de 1933
Aquest mes presentem una fotografia en blanc i negre que informa de les primeres colònies d’estiu de l’Hospitalet de les quals es té notícia, organitzades per l’Ajuntament a Castelldefels. Es van dur a terme durant la II República i eren adreçades a alumnes de les escoles públiques de la ciutat. Aquest document fotogràfic que es pot datar el juliol de l’any 1933, retrata la inauguració d’aquella activitat extraescolar.
Document del mes (núm. 32)
”Cerimonial per a la inauguració de la Nova Casa Capitular de l’Hospitalet, el dia 24 de juny de 1895”.
Aquest mes presentem un cerimonial on es mostren totes les activitats que es van dur a terme per a la inauguració de la nova casa consistorial ubicada a l’actual plaça de l’Ajuntament, anomenada en aquell moment plaça de la Llibertat. També consten totes les despeses produïdes a causa de la inauguració del nou ajuntament.
El nou ajuntament es va edificar en part un terreny propietat del mateix a l’anomenada plaça de la Llibertat i en una altra part en el lloc que ocupaven les escoles municipals en aquell espai, fent xamfrà amb l’actual carrer Rossend Arús. Es va aconseguir edificar aquell nou edifici amb els diners que havia deixat en herència per a aquesta finalitat el senyor Rossend Arús i Arderiu, veí de la vil·la. En el moment de la inauguració era alcalde de la vil·la el Sr. Joan Herp i Badia, i aquest edifici es va construir sota la direcció de l’arquitecte Francisco Mariné.
El nou ajuntament es va edificar en part un terreny propietat del mateix a l’anomenada plaça de la Llibertat i en una altra part en el lloc que ocupaven les escoles municipals en aquell espai, fent xamfrà amb l’actual carrer Rossend Arús. Es va aconseguir edificar aquell nou edifici amb els diners que havia deixat en herència per a aquesta finalitat el senyor Rossend Arús i Arderiu, veí de la vil·la. En el moment de la inauguració era alcalde de la vil·la el Sr. Joan Herp i Badia, i aquest edifici es va construir sota la direcció de l’arquitecte Francisco Mariné.
Document del mes (núm. 33)
Corpus a l'Hospitalet, 1959. Autor: Jaume Reventós.
Aquest mes d’octubre, coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Patrimoni
Audiovisual (el dissabte 27) presentem un document fílmic, unes imatges de la celebració
del Corpus de 1959 captades per en Jaume Reventós, a color i sense so. La pel·lícula recull
l’activitat prèvia, l’elaboració de les catifes florals i l’altar al carrer Rossend Arús i la
posterior processó de Corpus.
Audiovisual (el dissabte 27) presentem un document fílmic, unes imatges de la celebració
del Corpus de 1959 captades per en Jaume Reventós, a color i sense so. La pel·lícula recull
l’activitat prèvia, l’elaboració de les catifes florals i l’altar al carrer Rossend Arús i la
posterior processó de Corpus.
Document del mes (núm. 34)
Postal des de Llinàs, 1929
Aquest mes presentem una postal, amb fotografia en blanc i negre d’un xalet de fusta, desmuntable, construït el 1899 al Maresme, al veïnat d’Alfar (actualment El Far) del municipi de Dosrius, fronterer amb el de Llinàs (actualment Llinars del Vallès), del qual El Far havia format part fins el segle XIX.
La imatge de la postal (1912) va ser obra del fotògraf Xavier Parés i Bartra (1875-1955), que fou soci i president de la secció de fotografia del Centre Excursionista de Catalunya.
La imatge de la postal (1912) va ser obra del fotògraf Xavier Parés i Bartra (1875-1955), que fou soci i president de la secció de fotografia del Centre Excursionista de Catalunya.
Document del mes (núm. 35)
”Pagament de la consolidació de Vals Reals al senyor Comptador Principal de la Província”.
Aquest mes presentem el pagament d’un impost generat amb motiu de les guerres entre Espanya i França i Anglaterra; per a ajudar a pagar les despeses sofertes per a aquesta guerra i sobretot per les despeses derivades de la batalla de Trafalgar.
Aquest impost té data de l’any 1806 i grava el consum de vi. Durant la segona meitat del segle XVIII, i sota el regnat de Carles IV, és va fer habitual i necessària la recerca de nous recursos, creant institucions que portessin de millor manera la riquesa del país i creant Vals Reals.
Aquest impost té data de l’any 1806 i grava el consum de vi. Durant la segona meitat del segle XVIII, i sota el regnat de Carles IV, és va fer habitual i necessària la recerca de nous recursos, creant institucions que portessin de millor manera la riquesa del país i creant Vals Reals.
Document del mes (núm. 36)
Inauguració del Pont d'en Jordà
Aquest mes presentem una fotografia en blanc i negre del fotògraf professional Alexandre Merletti, especialitzat en fotoperiodisme des de principis del segle XX fins els anys quaranta. És l’acte d’inauguració del Pont d’en Jordà, popularment conegut com el pont de La Torrassa o el pont del Metro, dia 7 d’abril de 1935.
En la fotografia s’aprecia el pont de vianants amb el seu perfil semicircular decorat amb garlandes per l’ocasió. I, davant, diverses personalitats civils i militars, entre elles, l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco i a la seva esquerra, l'alcalde de la ciutat de Barcelona, Joan Pich i Pon.
En la fotografia s’aprecia el pont de vianants amb el seu perfil semicircular decorat amb garlandes per l’ocasió. I, davant, diverses personalitats civils i militars, entre elles, l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco i a la seva esquerra, l'alcalde de la ciutat de Barcelona, Joan Pich i Pon.
Document del mes (núm. 37)
Cria cavallina. Munta de l’any 1907
Aquest mes presentem un cartell informatiu del Dipòsit de sementals de l’Hospitalet de Llobregat, conegut amb el nom de “La Remunta”. En aquest cartell s’anuncia el quadre de parades de Catalunya de l’any 1907. És a dir, el calendari dels desplaçaments dels sementals a diferents pobles de Catalunya per efectuar les muntes a les eugues dels pagesos i ramaders que volien obtenir bons exemplars.
El Recinte de la Remunta es configurà al voltant d’una casa pairal del segle XVI. Va tenir diversos noms alguns d’ells: Mas Nadal, can Mèlic, ca n’Agustí i ca n’Angulo. L’exèrcit la va llogar a finals del 1862 per instal·lar-hi un “escuadrón de remonte de artillería“. Posteriorment, l’any 1868, la va comprar per donar-li un altre ús: el de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l’exèrcit.
El Recinte de la Remunta es configurà al voltant d’una casa pairal del segle XVI. Va tenir diversos noms alguns d’ells: Mas Nadal, can Mèlic, ca n’Agustí i ca n’Angulo. L’exèrcit la va llogar a finals del 1862 per instal·lar-hi un “escuadrón de remonte de artillería“. Posteriorment, l’any 1868, la va comprar per donar-li un altre ús: el de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l’exèrcit.
Document del mes (núm. 38)
Processó de Los Pasos de La Torrassa.Setmana Santa a l’Hospitalet del 1941
La fotografia que presentem aquest mes és una donació del Sr. Pedro Tamayo Peñaranda i constitueix testimoni gràfic d’una processó amb una història singular que l’any 1941 impulsà Mn. Jaume Busquets, rector de la parròquia de Nostra Senyora dels Desemparats del barri de La Torrassa, tot rebent el suport municipal i el d’altres institucions polítiques i religioses barcelonines. La imatge recull un moment de la desfilada per la Rambla Catalana, tot albirant-se al fons el primer dels sis grans passos escultòrics, portats per homes vestits amb túniques, que al llarg dels anys i juntament amb nou passos vivents –que ja anunciava la figura en primer pla a la fotografia– van acabar conformant la processó de la Torrassa.
L’objectiu publicitat de la processó era cristianitzar un barri que els anys 1920 i 1930 rebia contingents molt nombrosos d’immigrants i que els discursos polítics i periodístics conservadors dels anys 1930 havien estigmatitzat com a territori en què es concentraven els principals mals de Catalunya: la immigració i l’ideari anarquista. Certament la idea d’engegar aquella processó, d’una banda, feia front a les idees anarquistes pel flanc de la religiositat i, de l’altra, la seva afinitat amb la cultura andalusa intentava assegurar la resposta popular a partir de la mobilització d’una manifestació cultural ben arrelada entre la població immigrada.
L’objectiu publicitat de la processó era cristianitzar un barri que els anys 1920 i 1930 rebia contingents molt nombrosos d’immigrants i que els discursos polítics i periodístics conservadors dels anys 1930 havien estigmatitzat com a territori en què es concentraven els principals mals de Catalunya: la immigració i l’ideari anarquista. Certament la idea d’engegar aquella processó, d’una banda, feia front a les idees anarquistes pel flanc de la religiositat i, de l’altra, la seva afinitat amb la cultura andalusa intentava assegurar la resposta popular a partir de la mobilització d’una manifestació cultural ben arrelada entre la població immigrada.
Document del mes (núm. 39)
Vè ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA. Programa oficial de festes, abril 1936
Aquest mes d’abril presentem el programa de les festes organitzades el 1936 per l'Ajuntament de L'Hospitalet, amb la col·laboració de 24 entitats culturals, esportives, polítiques i recreatives de la ciutat, amb motiu del 5è Aniversari de la Proclamació de la II República. Les activitats que es van celebrar durant 7 dies, entre l’11 i el 19 d’abril, es repartien pels 3 districtes que aleshores conformaven el municipi: el de Centre i Sant Josep, el de Santa Eulàlia (ambdós comprenent la Marina) i el de Collblanc i la Torrassa (que s’estenia cap el Samontà). La programació assolí el seu punt àlgid el 14 d’abril, un dimarts en què al llarg de tot el dia, per uns barris i altres es van dur a terme una desfilada matinal, cinema i jocs infantils, sardanes i danses catalanes, teatre, cant coral, recitals líric i literari, conferències, balls per a joves i grans, la crema d’una falla i una traca valenciana, sense oblidar una cursa ciclista i partits de futbol. Tal com indica la mateixa tipografia del programa, l’acte central d’aquell 14 d’abril de 1936 era una manifestació convocada pel Front Popular d’Esquerres a les 11h del matí a la Pl. de l’Ajuntament, sent-hi anunciada l’assistència d’autoritats de Catalunya i les locals.
Document del mes (núm. 40)
PROCÉS DE DESNONAMENT A LA TORRASSA, març 1913
Aquest mes de maig presentem un procés de desnonament que fa cent anys es tramitava a l’Hospitalet. En concret es tracta de la sol·licitud que el 31 de març de 1913 Albert Puig Domènech, veí de Barcelona, va lliurar al Tribunal Municipal perquè jutgés i condemnés l’hospitalenc Joaquim Montroig per l’impagament del lloguer d’un habitatge.
Document del mes (núm. 41)
Benedicció i inauguració de la torre-campanar i del rellotge públic de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida.
Aquest mes presentem un programa de mà del fons personal Mercè Gómez que detalla les
activitats organitzades a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida amb motiu de la finalització de les
obres de construcció de la torre-campanar i d’instal·lació del rellotge públic, coincidint ara amb
el setantè aniversari de l’esdeveniment (1943). La benedicció episcopal i inauguració dels dos
elements esmentats va ser acompanyada d’ofici solemne i visites posteriors del bisbe Modrego
a l’Ajuntament, a la seu de la Central Nacional Sindicalista i al local social del Centre Catòlic.
activitats organitzades a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida amb motiu de la finalització de les
obres de construcció de la torre-campanar i d’instal·lació del rellotge públic, coincidint ara amb
el setantè aniversari de l’esdeveniment (1943). La benedicció episcopal i inauguració dels dos
elements esmentats va ser acompanyada d’ofici solemne i visites posteriors del bisbe Modrego
a l’Ajuntament, a la seu de la Central Nacional Sindicalista i al local social del Centre Catòlic.
Document del mes (núm. 42)
Carta enviada a l’Alcalde Constitucional de l’Hospitalet sobre l’execució d’un divorci.
Aquest mes presentem una carta escrita pel “Vicariato General de la Diócesis de Barcelona” sobre el divorci d’uns cònjuges donant a l’alcalde l’ordre de segrest de la dóna i posteriorment que sigui enviada a casa d’un parent seu a Cornellà. Aquest escrit està data el dia 13 d’octubre de 1837.
Document del mes (núm. 43)
Expedient de sol·licitud d'admissió al padró de pobres (1947)
L’expedient que presentem aquest mes ens permet il·lustrar un passat recent marcat per un
empitjorament generalitzat de les condicions de vida de la població en general, que perdurà
més enllà de l’acabament de la guerra i que tingué repercussió en la salut i en l’alimentació.
empitjorament generalitzat de les condicions de vida de la població en general, que perdurà
més enllà de l’acabament de la guerra i que tingué repercussió en la salut i en l’alimentació.
Document del mes (núm. 44)
Visita de l’Agrupació d’Amics de la Música a Cardona i al santuari del Miracle (1960)
Aquest mes d’octubre, coincidint amb el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, presentem un document fílmic, les imatges d’una excursió organitzada per l’Agrupació d’Amics de la Música el 15 de maig de 1960 i filmada per un dels seus integrants, Jaume Reventós.
Amb autocars de la línia “Costa Brava”, els membres de l’Agrupació comencen la ruta a Manresa, visitant la basílica de Santa Maria i els seus voltants. Després, novament amb l’autocar, es dirigeixen cap a les mines de sal de Cardona amb vistes a la vall salina i la del Cardener. Es veuen imatges impactants dels accessos a les mines.
Amb autocars de la línia “Costa Brava”, els membres de l’Agrupació comencen la ruta a Manresa, visitant la basílica de Santa Maria i els seus voltants. Després, novament amb l’autocar, es dirigeixen cap a les mines de sal de Cardona amb vistes a la vall salina i la del Cardener. Es veuen imatges impactants dels accessos a les mines.
Document del mes (núm. 45)
Preu mitjà dels principals articles de consum durant el segon semestre de l'any natural de 1897
El document d’aquest mes recull l’enquesta de l’Instituto Geográfico y Estadístico sobre els
preus mitjans al municipi dels articles de primera necessitat, així com del valor mitjà dels
jornals dels assalariats, d’acord amb el Reial Decret de data 6 de maig de 1882.
L’Instituto Geográfico i Estadístico va ser creat l’any 1873, amb l’encàrrec de recollir totes les
dades numèriques d’interès estadístic per a l’Estat, i és l’antecedent (l’any 1945) de l’Instituto
Nacional de Estadística i de l’Instituto Geográfico Nacional. Succeeix la Comisión de Estadística
General del Reino, responsable de publicar l’Anuari d’Espanya i establir l’IPC anual. L’IPC (o
Índex de Preus al Consumidor) valora els preus d’un conjunt de productes coneguts com a
“cistella de la compra”; ha de ser representatiu i fiable (ha de partir d’una mostra aleatòria que
cobreixi la major part de la població possible) i comparable (amb l’IPC d’altres països).
preus mitjans al municipi dels articles de primera necessitat, així com del valor mitjà dels
jornals dels assalariats, d’acord amb el Reial Decret de data 6 de maig de 1882.
L’Instituto Geográfico i Estadístico va ser creat l’any 1873, amb l’encàrrec de recollir totes les
dades numèriques d’interès estadístic per a l’Estat, i és l’antecedent (l’any 1945) de l’Instituto
Nacional de Estadística i de l’Instituto Geográfico Nacional. Succeeix la Comisión de Estadística
General del Reino, responsable de publicar l’Anuari d’Espanya i establir l’IPC anual. L’IPC (o
Índex de Preus al Consumidor) valora els preus d’un conjunt de productes coneguts com a
“cistella de la compra”; ha de ser representatiu i fiable (ha de partir d’una mostra aleatòria que
cobreixi la major part de la població possible) i comparable (amb l’IPC d’altres països).
Document del mes (núm. 46)
Programació de Cap d’Any a Reis del Club Pimpinela, 1948-194
Aquest mes presentem un programa de mà referent a les activitats que l’entitat Club Pimpinela organitzà amb motiu de les festes nadalenques de 1948-49: el ball de Cap d’Any amb orquestra del 31 de desembre de 1948, una competició de ping-pong entre clubs el dos de gener següent i una representació teatral de caràcter còmic a càrrec del quadre escènic de l’entitat, el dia 6 de gener de 1949.
Ajuntament de L'Hospitalet
Pl. de l'Ajuntament, 11
08901 L'Hospitalet de Llobregat
Tel. 934 029 400