Història del barri

La gran transformació del barri es va iniciar l’any 1950 quan el patronat d’habitatge franquista, l’Obra Sindical del Hogar (OSH), va  escollir aquesta zona per ubicar-hi un dels seus primers polígons d’habitatge, el polígon Onésimo Redondo, actualment Blocs de la Florida.

Aquesta promoció de 816 habitatges en 20 blocs que havia d’allotjar unes 4.500 persones va ser construïda en una primera fase entre 1954-55 i es va començar a habitar entre 1956-57. Una part dels ocupants dels Blocs de la Florida van ser reallotjats de les barriades de barraques de Barcelona d’àmbits com Montjuïc o els barris de barraques del Somorrostro i El Gas.

L’any 1954 es va adjudicar el projecte amb dues promocions de 400 i 416 habitatges respectivament per un import de 29 milions de pessetes que havien d’estar acabades l’any següent, juntament amb les promocions de Trinitat Nova a Barcelona i Sant Roc a Badalona.

Pocs anys més tard, en el límit dels actuals carrers Llorer, Teide i Illes Canàries es va construir un edifici amb 99 habitatges. Així es configurava un conjunt de 915 habitatges de tipologia i característiques similars.

En aquells anys, la població es va incrementar de forma espectacular per les onades migratòries provinents de la resta d’Espanya. Aquest ràpid creixement no va anar acompanyat de la dotació de serveis suficients.

Des de la inauguració del polígon es van succeir les queixes dels residents relatives tant a la mala comunicació  i aïllament com a la falta de serveis i a la construcció dels habitatges. L’any 1957 també es va aprovar el Pla parcial de les Planes que havia d’ordenar el barri i que preveia la construcció de les línies d’alta tensió de l’avinguda de l’Electricitat (actualment avinguda de Catalunya) i del carrer de la Primavera. Aquest Pla també va possibilitar la construcció del Mercat de la Florida l’any 1959, que milloraria els serveis del barri.

Al 1960 es va iniciar la construcció dels habitatges de la FECSA al carrer de la Primavera, va ser la segona gran urbanització de l’entorn després dels Blocs de la Florida. L’any 1966 es va inaugurar la parròquia de la Mare de Déu de la Llum per allotjar la comunitat creada als Blocs de la Florida al 1957. En el marc de la parròquia, l’any1961 es constitueix el Centre Social de la Florida que, a més de la tasca comunitària, va centralitzar totes les reivindicacions de millores als Blocs i al barri, un barri que va anar creixent i urbanitzant-se completament al llarg dels anys 60 i 70.

El punt àlgid d’aquestes reivindicacions va arribar a mitjans dels anys 70 quan es va crear l’Associació de Veïns de la Florida, entitat que va iniciar les reivindicacions de millora dels Blocs amb accions de protesta, així com el pagament notarial dels lloguers a l’OSH o d’impagament de les contribucions municipals.

L’estat dels Blocs de la Florida va fer que l’any 1974 l’Ajuntament de L’Hospitalet,  durant una visita del ministre de l’Habitatge a la ciutat, anunciés el primer projecte per enderrocar-los i construir-hi nous habitatges amb millors condicions d’habitabilitat, peròl’enderrocament no es va produir mai.

Cal ressaltar que moltes famílies reallotjades ja presentaven indicadors de vulnerabilitat, especialment entre les persones d’ètnia gitana. Durant tots aquests anys previs al primer ajuntament democràtic, es va mantenir  l’hegemonia social d’un grup socioeconòmic pobre i amb escassos recursos personals i socials.

La persistència d’aquesta situació, sense les actuacions necessàries,  va derivar en un perfil d’exclusió i marginalitat entre una part rellevant de la població.

Amb l’arribada dels governs democràtics, l’any 1980 es van iniciar algunes reformes estructurals als habitatges que van ser continuades a partir de 1985 per l’empresa pública de la Generalitat ADIGSA, que va assumir la propietat i la gestió dels Blocs. L’any 2005 la propietat va ser cedida als llogaters, que a mesura que caducaven els contractes de lloguer feien ús de l’opció de compra.

L’any 1986 s’inaugura el parc de les Planes un espai recuperat a les antigues bòbiles que després de successives ampliacions va arribar gairebé a les 7 ha, cosa que el converteix en el parc més gran de la ciutat. L’any següent, el metro finalment arribaria als barris de les Planes i de la Florida gràcies a les noves parades de la Torrassa, a la part est, i de la Florida, a l’avinguda de Catalunya.

L’altra gran transformació del barri es va produir al 1993 quan  finalment  es van soterrar les línies d’alta tensió de l’avinguda de Catalunya i del carrer de la Primavera. Aquest fet a més de representar una millora urbanística i de l’entorn, va crear nous espais verds.

A començaments del segle XXI un altre fenomen va canviar la composició social del barri: l’arribada de població estrangera extracomunitària, que va modificar per complet les dinàmiques demogràfiques del barri, que es va convertir en un dels més multiculturals de la ciutat.

En el cas dels Blocs de la Florida aquest procés va ser més acusat que a la resta del barri, per l’edat dels primers habitants i les condicions d’habitabilitat dels habitatges, que van fer que en molts casos les segones generacions no es quedessin a viure als blocs.

En els darrers anys, després de les noves onades migratòries, de la crisi econòmica i de processos acumulats de vulnerabilitat, el barri ha vist com empitjoraven els indicadors de pobresa i de desigualtat, i com s’anava degradant  l’entorn social i urbà. Aquesta situació de precarietat, en absència d’intervencions específiques i contundents, va obrir la porta a la introducció d’activitats marginals i a l’increment de les situacions d’exclusió social. Tot plegat una situació de  pèrdua de cohesió social, amb un elevat cost social que s’expressa a través del malestar urbà i el deteriorament dels grups més vulnerables.

Durant tot aquest temps es va anar produint un declivi del teixit social i una manca de xarxes socials dintre i fora del barri.

Ajuntament de L'Hospitalet

Pl. de l'Ajuntament, 11
08901 L'Hospitalet de Llobregat
Tel. 934 029 400