Mostrar els diferents elements artístics que es van poder salvar de l’església de Santa Eulàlia de Mérida de l’Hospitalet,  enderrocada l’any 1936. L’exhaustiva i acurada restauració permet presentar la part fonamental de la col·lecció. En total, s’exposen dinou olis sobre fusta i onze elements arquitectònics.

Història coral en què s’ha volgut donar prioritat al territori i a les persones per sobre de les grans obres. És per això que en aquesta mostra no hi ha grans obres, però si l’explicació del perquè la ciutat és així.

Aquesta exposició també vol ser un homenatge a totes les dones i els homes que han contribuït a fer de L’Hospitalet la ciutat, viva, acollidora, oberta, crítica, participativa i vigorosa que és avui dia, però, sobretot, als que van lluitar per la democràcia i van sacrificar la vida i la llibertat en el marc de la lluita antifranquista.

Segur que molts de vosaltres ja l'heu conegut! :) 

Què farem amb els haikus que ens enviïs?

Cada setmana, a la Biblioteca Bellvitge publicarem un haiku a les nostres xarxes fins a final d'any. El publicarem amb una imatge de fons bonica i inspiradora. També els exposarem a la biblioteca a mesura que es vagin publicant, així tothom que vingui a la biblioteca els podrà veure. I amb tots els haikus que hàgim recopilat fins a finals d’any, farem un àlbum digital.

https://twitter.com/BiblioBellvitge

https://www.instagram.com/bibliobellvitge/?hl=es

Ajuda'ns a descobrir a l'Ikigai de la @BiblioBellvitge.
Agafa una tira de paper (Tanzaku), escriu-hi el teu desig per a la biblioteca i penja'l a la branca que més t'agradi.

SORTEIG

Fes-te una foto i comparteix-la a les xarxes socials amb #SakuraBellvitge

La Sakura té un caràcter simbòlic.

Simbolitza...
La fragilitat i la transitorietat de la vida. Però també pot simbolitzar...La innocència, la senzillesa, la bellesa de la naturalesa i el renaixement que porta la primavera.

Visca la República! proposa una exposició dispersa en 25 museus de la demarcació de Barcelona, a partir d'una selecció d’objectes provinents de les seves col·leccions relacionats amb diferents episodis del període que s’inicia el 14 d’abril de 1931 amb la proclamació de la Segona República.

Mostra d’objectes diversos, “caixes de records”, plenes d’objectes petits provinents del nostre passat més recent que ens recorden, potser amb certa nostàlgia, d’on venim  i ens conviden a reflexionar i preguntar-nos cap on anem.

Exposició i publicació de les artistes Francele Coco i Nathalie Rey. Dues artistes multidisciplinars que en les seves instal·lacions i imatges conjuguen reflexions iròniques sobre aspectes de nou capitalisme.

L'exposició Regalos reales (Regals reals) es presenta com una Wunderkammer, (gabinet de curiositats), com aquelles habitacions fornides de "meravelles", que comencen a proliferar, en el segle XVI, entre l'alta burgesia i la reialesa en un afany de col·leccionar objectes exòtics trobats arreu del món. Des del 2018, Matteo Guidi (Cesena, Itàlia, 1978) cerca tota mena d'articles guiat per una llista trobada casualment a un diari.

“Somos Constructos és un projecte que neix arran de la recerca sobre les formes de relació amb el llenguatge i amb els materials emprats en la pràctica artística.” Exposició comissariada per Tsering Frykman-Glen.

Del 22 de juny al 10 de setembre se celebra la desena edició d’Art Nou, l’esdeveniment organitzat per l’associació de galeries Art Barcelona per donar veu a joves artistes i impulsar la creació emergent. Participen més d’una trentena d’exposicions i prop de 80 artistes, amb activitats paral·leles en diferents formats, tallers o visites guiades per convertir Barcelona i L’Hospitalet en l’epicentre de l’art jove

Què saben de la Memòria Històrica els nois i noies de 15 i 16 anys? El passat té alguna significació emocional per a ells o és quelcom mort sense forma, sense color? On queda la memòria dels habitants de L’Hospitalet? En els records de les persones grans? O també en els carrers, els edificis i els museus? Aquesta mostra presenta els treballs d'Urban Sketching de les noies i nois que han participat en programa Tàndem d'educació entre l'Institut Mercè Rodoreda i el Museu de l'Hospitalet.

El projecte “Els Molts Triangles Roses” va néixer d'una idea del fotògraf Lucca Gaetano Pira qui fa anys va iniciar una recerca sobre la persecució de la comunitat LGBTQ+ durant la dictadura militar a Espanya i va conèixer a algunes supervivents de l'època franquista.

En el marc del I Concurs d'arts visuals de Berdache i la Universitat de Barcelona, nou talents emergents ens sorprendran amb una pregunta realment complexa, què és el gènere?

"Quatre parets i un sostre" reflexiona sobre el sentiment de pertinença, sobre com construir un futur o unes aspiracions quan ets una persona "refugiada" en un no lloc amb el rellotge aturat... o una persona que viu en una barriada d'on, probablement, no podrà sortir mai... o com els que tenim tant que ens perdem entre el poder i les coses materials quan, senzillament, hem de tornar a entendre.

Un viatge en el temps i a una realitat llunyana que de ben segur deixarà empremta.

L'exposició de Vicens Vacca “Fora de cap lloc” aplega més de 35 anys de la trajectòria de l'artista iniciada a mitjans dels anys 80, experimentant amb la incidència del so en el mitjà artístic.

OUT·SIDE és un festival de músiques inusuals i noves creacions sonores que té lloc als centres d’art sensibles amb els nous llenguatges contemporanis. Aquest festival creat el 2016 és l’únic a Catalunya d’aquestes característiques que aposta per donar visibilitat a noves músiques i propostes sonores.

L’obra Palau de vent, de l’artista Lúa Coderch, ha sigut co-guanyadora del 7è Premi de Videocreació de la Xarxa de Centres Territorials d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica, Departament de Cultura Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona.

Alberto Peral proposa un conjunt d’obres en les que el material i la seva relació amb l’espai esdevenen la seva raó de ser.

L’univers està sotmès a un petit òrgan. La llum alimenta a través seu la patologia incessant que ens ha escindit del tot i que ens fa creure que el mantenim sota control. Rubén Verdú (Caracas 1962) no produeix obra per ser vista. La motivació d’aquest artista és parar una trampa amb què descobrir les múltiples facetes d’aquest ull que, instal·lat al centre d’una utopia mil·lenària, determina el nostre coneixement i comportament. En una paraula, l’ull que ens ha portat a creure que som humans.