Història coral en què s’ha volgut donar prioritat al territori i a les persones per sobre de les grans obres. És per això que en aquesta mostra no hi ha grans obres, però si l’explicació del perquè la ciutat és així.

Aquesta exposició també vol ser un homenatge a totes les dones i els homes que han contribuït a fer de L’Hospitalet la ciutat, viva, acollidora, oberta, crítica, participativa i vigorosa que és avui dia, però, sobretot, als que van lluitar per la democràcia i van sacrificar la vida i la llibertat en el marc de la lluita antifranquista.

Segur que molts de vosaltres ja l'heu conegut! :) 

Mostrar els diferents elements artístics que es van poder salvar de l’església de Santa Eulàlia de Mérida de l’Hospitalet,  enderrocada l’any 1936. L’exhaustiva i acurada restauració permet presentar la part fonamental de la col·lecció. En total, s’exposen dinou olis sobre fusta i onze elements arquitectònics.

Amb motiu de la commemoració del 50 aniversari del Museu de l'Hospitalet (MdLH) es presenta una selecció de 50 peces heterogènies, estretament vinculades amb la ciutat, singulars i moltes d'elles mai presentades al públic, amb una museografia accessible, en el sentit més ampli del terme, atractiva per a tots els públics, sorprenent  i molt, molt festiva. Fem 50, fem #50MdLH!

En 1939 va començar per a 140.000 refugiats republicans de la Guerra Civil a Espanya una odissea de set anys a través dels camps de concentració i treballant en l'Europa feixista. Són víctimes d'internament, explotació i deportació per part del règim nazi i el règim de Vichy a França, Alemanya, Àfrica del Nord i les illes del Canal de la Mànega. Aquesta exposició presenta la història d'aquests treballadors forçats oblidats de la Segona Guerra Mundial a una audiència Europea i s'exhibeix per primer cop a Espanya a l'Hospitalet de Llobregat.

Tres Ranchos és una ciutat del centre-oest del Brasil. Té al voltant de 3mil/hab. La ciutat pròxima més important es diu “Catalão”. Tres Ranchos de Maria Vaz és un altre lloc en l'espai/temps. Més enllà de la fi del món, d'una cançó ranxera, d'una ciutat invisible. Són aquestes façanes del lloc, de les cases dels seus familiars, “d'aquestes dones estranyament gegants”, que explica ella, “co-parides per mares i arbres”. On l'arbre ancestral "Gameleira" encara resisteix. Paisatges d'històries, éssers i memòries que circulen pel nostre inconscient col·lectiu.

Inauguració: 6 de setembre a les 19:30 hores

www.mariavaz.com.br

@mariafivaz
@duopaisagensmoveis

L’element principal del projecte “Seure o no seure” és la cadira. El meu interès pel reciclatge m’ha portat a utilitzar cadires usades -algunes en molt mal estat-; i el meu desig de canviar la seva  aparença i fins i tot la seva funcionalitat original m’ha obligat a pensar i buscar diferents materials lluny dels estàndards. He hagut de superar prejudici sobre l’aspecte i la funció que ha de presentar i oferir una cadira.

Inauguració: 6 de setembre a les 19:30 hores

MADRE desafia la mirada masclista i classista que impera a Bolívia. El projecte es proposa explorar la influència de la raça i la religió en la representació de la dona boliviana, celebrar la diversitat i complexitat de l'experiència femenina i examinar les tibants idiosincràsies del país.

Dibuixem per expressar allò que sentim. El dibuix és una foto d’aquest precís moment, del nostre estat d’esperit, emocions, sentiments... Segons com et sents, així dibuixes.
Evadir-se del món, i connectar amb tu mateixa.

Violeta Mayoral (Almeria, 1988) va créixer al desert de Tabernas, un entorn que ha influït en la seva mirada. La seva obra ubica l’experiència humana a cel descobert, sense sostre ni recer, en uns paisatges buits i inabastables que en subratllen la vulnerabilitat.

Aquesta exposició vol mostrar el treball desenvolupat en aquesta última dècada per quatre artistes del món del gravat: componen Neus Colet, Pilar Masip, Rosa Permanyer i Alicia Gallego.

Joan B. Domènech

Exposició modular i interactiva sobre l’energia, la transició energètica i  la sostenibilitat energètica.
Presentat per l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya).

ATENCIÓ! Per problemes tècnics al Centre Cultural Sant Josep, l'exposició queda ajornada. Us mantindrem informats.

Aquesta exposició en petit format es va produir l’any 2018 amb motiu del centenari del naixement d’aquest autor. La mostra abasta tant la seva dimensió biogràfica com la literària, fent especial menció al concepte de límit de l’univers pedrolià.

Soc un mexicà curiós a qui li encanta l'experimentació, la gent, les cultures, l'art, allò diferent i únic. Treballo molt amb les màscares, aquestes màscares que usem dia amb dia, aquestes màscares que ens transmuten, que ens transformen i que em fascinen. Observo, analitzo i segueixo en el camí.

Inauguració: dimarts 4 d'octubre a les 19:30 hores

Gino Rubert és un pintor extravagant i difícil de classificar. Tan escriu novel·les romàntiques com dissenya peces de roba impossibles, tan compon hits estiuencs com s’enfila a un escenari per riure's de si mateix i del món de l'art. En paraules de l’artista: «el valor d'una obra d'art no depèn tant d’allò que conté com d’allò que desencadena». Partint d'aquesta reflexió, l’exposició “Fatamorgana” proposa una mirada polièdrica en què els seus quadres-collage més característics dialoguen amb rareses rescatades de l’estudi i pintures recents que incorporen llum i so.

Dins del Festival Acròbates us presentem aquesta exposició que combina les fotografies de Carolina García Almeda i els poemes d’Anna Aguilar-Amat.
Les Flors confinades que veureu en aquestes sèries han estat sotmeses a procediments diversos, de vegades intents infructuosos de preservar-les, de vegades intents rabiüts de destruir-les. Banyades en lleixiu, submergides en amoníac, petrificades per efecte del fred extrem o convertides en festí per a una pila de cucs afamats. Els Poemes que els donen títol ens remeten al protocol sofert per cada una.

Inauguració: 2 de Novembre a les 19:30 hores

Salvador Juanpere (Vilaplana, Tarragona, 1953) utilitza polides formes de representació per indagar en el món subjacent de l’escultor fent aflorar aspectes interns de l’escultura trobats en els replecs dels temps.

En el marc del Cicle OUT·SIDE, es presenta al Centre d’Art Tecla Sala Desfer, una proposta d’Alberto Bernal i Continuum XXI que parteix de l’”Ofrena Musical” de Johann Sebastian Bach amb la intenció d’esborrar la tradició musical.

Un espectacle de Pep Tosar a partir de la vida i l’obra de Fernando Pessoa. El mateix Pessoa i els seus heterònims són el tema principal d'un muntatge multidisciplinari que vol recrear l'univers de l'escriptor portuguès fent servir el text, però també els llenguatges del circ, la música i l'audiovisual.

L’univers és ordre i desordre, cosmos i caos. La humanitat també es balança entre aquest dos pols, contradictoris i solidaris. Els avenços de la física moderna, la fascinació per la naturalesa misteriosa del món o la denúncia de les perversions del poder són preocupacions constants i trenades en Ferran Garcia Sevilla.