El llenguatge i el discurs de la fotografia et permet ser sàdic, no hi ha res que apunti a l'esperança, no hi ha ànsies d'ella. Et permet trencar el mur del silenci.

Entenc la fotografia com un llenguatge ple de fractures, que avança pas a pas tantejant el camí i s'esforça per deixar enrere un món de falses aparences en la contemplació de la realitat distorsionada; buscant la tensió entre cos i esperit.

Ser un mateix sortint de si mateix representen aquestes nines, adoptant identitats disfressades s'enfronten a les seves pors i febleses sense sentir vergonya de ser qüestionades per uns altres.

Nines del caos, dels desitjos i frustracions que ens parlen del nadal.