"Fer fotos a casa va passar a ser un joc diari, un diari íntim en el qual vaig començar a prendre el meu cos com a objecte i altres utensilis de casa amb els quals em relaciono, com les meves plantes, per mostrar opcions de la realitat.
Prenc l’objecte com a símbol, record i representació d’estats d’ànim, de somnis i de la meva vivència en quarantena. Aquests objectes, al seu torn, em permeten desenvolupar un diàleg amb el meu interior, creant una dinàmica viva de sentits. Aquest diàleg m’afirma que el pas del temps és inevitable i amb ell, els canvis naturals, físics i humans als quals haig de donar la benvinguda. Gràcies a la font de llum que entra a la meva habitació il·lumino aquests objectes i aconsegueixo el contrast amb les ombres que representen estats positius i negatius pels quals estava passant.”

@gabriela.quinche
www.gabrielaquinche.com