Res diferent allò que ja van fer exemples clàssics com Goya i Daumier, o a la seva època Grosz i Nonell, o com ho han fet els nostres contemporanis Cesc, Perich, El Roto, o com ho manifesta el consagrat art urbà de Banksy. Tots aquells que utilitzant les formes derivades de l'humor (sàtira, comèdia, acudit, ironia ...) evidencien i, en cert sentit, denuncien les absurditats, les estupideses, les injustícies, les indignitats, les contrarietats... en definitiva: la ignorància; component que tots tenim, però que uns la combaten amb intel·ligència i altres la deixen actuar al seu aire.

Quan inicialment em vaig proposar, temptativament, crear les primeres imatges, va ser amb la voluntat crítica de destacar aspectes de la realitat, aspectes socials de la realitat, que varen causar-me malestar (encara avui segueixen causant-me’l). Sent la societat la col·lectivitat que crea i resol les seves pròpies dificultats, el meu interès va anar enfocant-se en mostrar-les agrupades com imatges de la col·lectivitat, ja que són la representació de temes que no són aliens a ningú, o no haurien de ser-ho. Temes com la pobresa, l’atur, la dependència tecnològica, el maltractament animal, l’abús de poder, etc..., etc...

Temes perennes que he anat tractant i plasmant paulatinament des de llavors i que constitueixen aquesta sèrie de il·lustracions exposades, amb les quals expresso la meva inquietud i perplexitat personals en relació a les problemàtiques contemporànies, i a través de les quals vull motivar la reflexió sobre les complexitats socials i plantejar al respecte un diàleg esplaiat, amb un afegit satíric.

Una exposició que és una aposta per la intel·ligència, per la mirada crítica, per la reflexió desacomplexada, per un pensament lliure, democràtic, i pel sentit de l'humor (en qualsevol de les seves variants).