Descendent d’una família de músics de jazz, Vacca opta per l’art contemporani i se salta, així, la tradició familiar, tot ubicant el seu treball entre la destresa i el desastre. En l’obra de Vacca el so mai és un complement addicional, sinó un element corpori amb qualitats plàstiques, materialitzant-lo en l’espai com un objecte escultòric.

L’exposició abasta més de 35 anys de la trajectòria de l’artista, començada a mitjans dels anys vuitanta, que ha experimentat amb la incidència del so en el mitjà artístic. S’hi inclouen produccions com Literatura universal (1986), una acció amb el premsatge i cisallament d’un automòbil ple de llibres; l’obra sonora Història de la música (1996); Zero còpia (2014-2016), en què es qüestiona l’autoria de l’obra d’art, o Zen (2016-2018) i Grand Hall Lament (2013), dues apps sonores per a telèfons mòbils, entre d’altres.

Els treballs de Vicens Vacca s’han pogut veure al Museo Patio Herreriano de Valladolid, a la galeria Play i l’espai Errant Sound de Berlín, a La Virreina Centre de la Imatge, el Museu Picasso i l’Arts Santa Mònica de Barcelona, i a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, entre d’altres.

#vicensvacca #expoteclasala