Mai va fer cançó protesta. No va voler convèncer ningú de res “porque yo no soy nadie para decirle a otro lo que tiene que pensar o hacer. Yo solo hablo y canto sobre lo que vivo y pienso. Solo quiero dividir mi pan y compartir mis opiniones.”

Cecilia ens convida a silenciar els intermediaris, ja siguin mediàtics, culturals, polítics, familiars o religiosos, per preguntar-nos qui som, què pensem, quin és el nostre desig més profund, aquell que fonamenta i dóna coherència a la nostra llibertat personal.

Cecilia era del parer que cap pla, proposició, estratègia o arranjament no pot tornar a un home perdut la seva pròpia dignitat i el sentit de parlar amb un igual. Una actitud sí que ho farà: les belles maneres, la tendresa, la cortesia, la curiositat per la diferència i qüestionar-ho tot començant per un mateix.

Creació i direcció: Lídia Pujol
Música: Cecilia, Oscar Roig
Lletres: Cecilia, Valle Inclán, Teresa de Jesús, Jacint Verdaguer, Maria Mercè Marçal.

Músics: Lídia Pujol (veu), Dani Espasa (piano), Darío Barroso (guitarra), Xavi Lozano (flautes i efectes sonors), Didak Fernández (bateria), Miguel Àngel Cordero (baix i contrabaix), Carlos Montfort (violí i guitalele) i Joan Anton Pich (violoncel).

Direcció musical: Dani Espasa / Carlos Monfort