Laurent Jiménez-Balaguer nascut al barri de la Torrassa de L’Hospitalet el 1928 va irrompre a l’escena artística catalana en la dècada dels anys cinquanta avalat per Josep Maria de Sucre i la crítica més solvent del moment, com la de Sebastià Gasch, Cesáreo Rodríguez Aguilera, Rafael Manzano González o Juan Eduardo Cirlot. Amb una pintura extraordinàriament vital va fer les primeres exposicions individuals a Barcelona, València i Madrid, amb una obra pròxima a les tendències informalistes que molt aviat va expandir-se per conformar un llenguatge plenament personal. Molt aviat es va instal·lar a París i es va vincular a projectes murals en l’àmbit de l’arquitectura pública fet que va afavorir que s’allunyés dels circuits artístics habituals, encara que sempre va seguir pintant.
        
A partir de la dècada dels vuitanta, la seva obra es va enriquir amb la utilització de cordes gruixudes tenyides de vermells contundents  i blaus elèctrics, creant tensions, embolcallant-ne el bastidor i la superfície, cosint-la i prenent formes corpòries, amb troncs i robes.

El passat 16 d’abril de 2015 Laurent Jiménez-Balaguer va morir a París. El Centre d’Art Tecla Sala ret amb aquesta exposició pòstuma un merescut record a l’artista amb obres que abracen des de la dècada dels anys quaranta fins a 2014, provinents de la col·lecció de l’artista, del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), de la Fundació Vila Casas i del Museu de l’Hospitalet.

Foto: ©Pedro Madueño