Si sabem que existeix l’inexplicable podem tenir respostes a moltes coses... Tan inexplicables com les imaginaria un somiatruites.

Un somni no és tan imaginari ni utòpic com sembla. Tots ens imaginem i somiem les nostres pròpies utopies, i les cuinem al nostre pensament amb l’esperança de poder-nos menjar la truita del nostre desig imaginari.

Ens agrada somiar projectes que potser mai seran reals, però la seva essència és desitjar-los.
Aquest és el primer pas per creure-hi. “No tot té explicació, no tot té resposta, no tot té sentit, no tot és lògic, no tot és possible... però res deixa de ser...”

“Hem de ser realistes, demanem l’impossible...”

“No cal que els nostres desitjos siguin reals. Només cal que siguin veritat...”