Després d’una ruptura sentimental, Paula torna a París sense diners i es troba totes les portes tancades. En lloc de posar-se nostàlgica, es capbussa a fons en la vida parisenca.
«M’agradava la idea d’algú que xerra molt, que no té por de conèixer gent, perquè jo sóc molt tímida. Volia un personatge imperfecte però valent, capaç de crear moments sincers quan els que l’envolten no poden sortir de la seva zona de confort.
Ella no s’atura mai. Jo, si no faig res, em deprimeixo. La gent que em coneix diu que totes dues compartim el sentit de l’humor.
Paula sempre es mou en una fina línia entre el riure i el plor, un aspecte essencial en el treball amb Lætitia i en el muntatge. L’edició fou molt complicada perquè m’agradava Lætitia quan reia, però, alhora, no volia que semblés un clown. Això em sembla un bon resum de la vida. En un sol dia tots passem per un munt d’estats d’ànim diferents. Lætitia canvia molt de fesomia. Ella es alhora molt natural, senzilla i innocent, però també una dona fatal.»
Léonor Serraille
Bienvenida a Montparnasse (Jeune fille) França/Bèlgica, 2017
directora: Léonor Serraille
amb: Lætitia Dosch, Grégoire Monsaingeon, Souleymane Seye Ndiaye, Léonie Simaga i Nathalie Richard