Adoro aquestes àvies que surten al carrer amb sabates de taló i pintallavis, amb el seu cabell ple de laca deixa’n una olor de cotó de sucre per on passen, solen anar totes elles agafades de la mà les unes amb les altres, parlant de la seva vida i de les seves coses. Senyores que queden amb les seves amigues per a prendre’s una xocolata amb xurros, anar al cinema, a comprar al Mercadona, es poden veure les tirant del carro com poden o passeja’n amb els seus tacatacs pel barri tranquil·lament. Dones que es resisteixen al pas del temps, dones que s'arreglen, que fumen, que es posen la seva ombra d'ulls blaus a joc amb el vestit, els seus collarets, les seves joies, senyores que van a missa els diumenges i que després queden amb les seves filles per a veure les últimes ofertes de les rebaixes, que a l'estiu prenen el sol amb la seva cadira plegable a les platges del seu poble, senyores que van a totes parts amb el seu gosset, el seu millor acompanyant i que passen els seus estius amb els néts, només per això ja són felices. Senyores que són autentiques, reals, que totes elles comparteixen no sols el fet de ser mares, àvies, tietes o veïnes, també el fet de ser dona.