La serva padrona (La criada patrona) (1733) és un intermezzo, en dues parts, amb música de Giovanni Battista Pergolesi i llibret en italià de Gennaro Antonio Federico, a partir de l'obra de teatre de Jacopo Angelo Nelli.

Estrenada el 5 de setembre de 1746 amb  gran èxit, és l'única obra de Pergolesi que continua en el repertori.

La importància d'aquest intermezzo no es pot ignorar. Amb un nou final, la versió francesa va tenir un paper important en la Querelle des Bouffons i se la considera la primera obra mestra del gènere còmic (òpera bufa). Resultava atractiva perquè qualsevol audiència es podia identificar amb els seus personatges: l'astuta donzella i el senyor que envelleix.

La serva padrona es veu sovint com la peça paradigmàtica que representa el moment històric en què la música barroca es transforma en classicisme. A causa de la seva importància, al llarg del temps va passar a ser coneguda com més que un simple intermezzo i es va començar a interpretar sola.

Espai de Clàssica